Entrevista al director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals sobre les eleccions del 14 de febrer

Ismael Peña-López, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals, és darrerament l’home més cercat pels mitjans de comunicació. És el responsable d’organitzar les eleccions al parlament del 14 de febrer, uns comicis que no voldria fer per la situació sanitària però que, si s’han de fer, assegura que seran segurs. Durant mesos, va treballar diversos protocols per a organitzar una cosa tan excepcional com unes eleccions enmig d’una pandèmia i està preparat per a la decisió que acabi prenent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sigui quina sigui. Pocs dies abans que comenci la campanya electoral, se centra a assegurar que la votació serà segura, per mirar que no hi hagi gent que renunciï al seu dret de vot per por d’emmalaltir. Tot un desafiament.

Anar a votar el 14 de febrer serà segur?
—Serà tan segur o més que altres activitats quotidianes que fem cada dia. Hem maximitzat tots els dispositius de protecció, de manera que hi ha molt pocs llocs més segurs que els locals electorals el 14 de febrer.

Si és així, no s’entén tanta insistència a canviar la data de les eleccions.
—Us posaré un exemple que no són coses contradictòries: hem de fer que 30.000 persones que són membres de les meses es facin un test abans de constituir-les i que en l’últim tram de la jornada electoral es posin un EPI integral. Això no ho poden fer sols, o bé hi ha algú assistint-los en el mateix moment o bé hauran de rebre una formació prèvia. Aquestes coses requereixen temps d’uns professionals sanitaris que ara mateix estan absolutament dedicats a mirar de pal·liar els efectes de la cresta de l’onada. Si féssim les eleccions el 30 de maig, aquestes persones encara patirien perquè hi hauria pacients de covid, però segurament tindrien més temps i força d’esperit per a fer aquest acompanyament. Ara els hem de demanar que, en un moment que ja fan prou, afegeixin una feina extra molt complicada i molt costosa en termes de temps. La qüestió no és que els espais electorals no siguin segurs, sinó com tenses la part logística del voltant. Per no parlar que milers de persones s’haurien de quedar a casa i els diem que aquell dia vagin al local. El col·legi electoral serà molt segur, però de casa allà poden passar moltes coses imprevisibles.

El protocol per a reduir riscs el dia de les eleccions arriba fins a la porta dels col·legis electorals o preveu també la seguretat a l’exterior?
—De fet, tenim cinc protocols i crec que no ens hem descuidat res de tot el procés electoral, incloent-hi la qüestió dels actes de campanya. El protocol principal és el del circuit de vot, que inclou l’obligació de fer les cues al carrer, les mesures que hi haurà al carrer, com han de venir amb la butlleta de vot preparada de casa i, evidentment, què passa a dins. Ho engloba tot. També tenim el protocol dels actes de campanya, amb normativa de la manera com s’han de fer quan són a l’exterior o a l’interior i la preferència pels actes telemàtics.

Concretament, quines restriccions s’aplicaran als actes de campanya?
—Pràcticament són les mateixes restriccions que hem vist a tots els esdeveniments públics, que canvien moltíssim si són a porta tancada o a l’exterior. No puc dir la capacitat en concret d’un míting, perquè anirà canviant. Tenim una resolució de Salut del juliol que estipula un seguit de condicions de distància –el famós metre i mig–, màscara, higiene de mans i ventilació. Tot això són genèrics que, en funció de cada moment, canvien. Les terrasses han vist canviar la capacitat permesa; primer al 75%, després al 50% i ara al 30%. En aquest cas, passarà igual. Cada partit haurà de veure segons el dia que faci l’acte quines restriccions hi ha vigents.

És a dir, pot ser que els actes de començament de campanya tinguin unes restriccions i els de final de campanya unes altres?
—Per exemple, la tradicional enganxada de cartells de la mitjanit d’inici de campanya no es podrà fer pel toc de queda nocturn. O ho fan abans, a les nou del vespre, però llavors no poden demanar el vot perquè és fora de campanya electoral, o esmorzen una xocolata amb xurros i a les sis del matí següent fan l’acte simbòlic d’enganxar els cartells. Hi insisteixo: parlo de l’acte simbòlic. Els professionals dels ajuntaments i les empreses de publicitat que pengen els cartells tindran l’excepció com la tenen els taxistes i actes serveis nocturns.

Quants locals electorals de més hi haurà?
—Aproximadament són uns tres mil més, però depèn molt de la zona. De mitjana, han crescut vora un 30%, però és una xifra molt equívoca. A Barcelona, que hi ha un terç de l’electorat, s’ha incrementat un 40%. I el que hem vist a moltes poblacions de menor densitat és que molts han pogut canviar els locals electorals. És a dir, al Raval de Barcelona no et pots inventar un poliesportiu. S’ha dividit en dos un local electoral per disminuir-ne la densitat. Compteu que hi hagués un local amb deu meses que estava molt atapeït. Això a Barcelona passa molt. Veient la impossibilitat de garantir-hi les mesures de seguretat, l’ajuntament ha dividit a la meitat les meses i les altres cinc s’han recol·locat en un altre local. En canvi, en poblacions de 10.000 habitants sí que han pogut canviar el centre cívic on es feien abans les eleccions per un poliesportiu. Per tant, la xifra total de locals fa de molt mal dir, perquè no és significatiu de l’esforç per reduir la densitat dels locals electorals.

Correus s’ha reforçat prou per assumir la sobrecàrrega del vot per correu o ens podem trobar amb un col·lapse?
—Fa dos mesos o tres que treballem amb Correus i ens coordinem amb la delegació del govern espanyol a Catalunya. La relació és excel·lent i han assumit aquest encàrrec molt responsablement. Han fet coses com ara augmentar en mil persones el nombre de contractats a les oficines de Correus, obrir en dissabte o en horari de tarda algunes oficines que no ho feien, ampliar horaris, establir sistemes de sol·licitud de cita prèvia, designar cues específiques només per a tramitar vot per correu… Realment hi ha molt d’esforç de Correus i de l’estat per a garantir el vot.

Aquests dies s’han vist cues en uns quants jutjats per a presentar la documentació i eximir-se de formar part de la mesa electoral. Hi haurà prou efectius per a constituir les meses el dia de les eleccions?
—N’hi haurà d’haver. Si totes aquestes persones que al·leguen motius objectius per a quedar fora de les meses en queden excloses, els ajuntaments hauran de tornar a sortejar les places que han quedat buides. I això, fins que s’ompli. L’obligació dels ajuntaments és que el 14 de febrer a les vuit del matí cada mesa tingui els tres titulars i sis suplents. Han de trucar tantes vegades com calgui fins a aconseguir aquestes nou persones. Podria ser que totes nou fallessin el dia de les eleccions? Podria ser. En aquest cas, la llei marca que s’ha de constituir la mesa una hora més tard amb electors que arribin al local en aquell moment. I si no s’aconseguís, les eleccions en aquella mesa s’haurien d’endarrerir fins a quaranta-vuit hores.

El batlle del Brull va denunciar que havia tocat una mesa electoral amb tots els membres de més de seixanta anys. Què es fa en aquests casos?
—Segurament no podran quedar-ne exclosos i hauran de constituir la mesa. Caldrà que extremin les mesures sanitàries, però definitivament no se’ls pot excloure, perquè si no, no es constituirien les meses de cap manera. Entenc que, en el cas que hi hagi gent més jove al Brull, aquestes persones poden al·legar la seva condició de risc, que la junta electoral de zona ho accepti i es torni a sortejar esperant que surti algú menor de seixanta anys o que no sigui d’un col·lectiu de risc. És un problema, perquè hi ha molts pobles amb població envellida.

Hi ha cap criteri general que hagin de seguir les juntes electorals de zona per a excloure els col·lectius de risc?
—No hi ha un criteri general sobre això. Es va fer una consulta a la Junta Electoral central i a les provincials i ens van dir que les juntes electorals de zona eren sobiranes en aquesta qüestió. Se’ls pot donar orientacions, però són sobiranes. El que fem la Generalitat, amb els companys de Correus, és mirar de dissenyar alguna mena de document que ajudi les juntes electorals a objectivar algunes d’aquestes qüestions, com és ser personal de risc. Però sempre seran orientacions que la junta electoral de zona pot acceptar o no, i que en cap cas seran vinculants.

Si a mi em toca ser en una mesa i pocs dies abans, fora del termini d’al·legacions, sóc positiu de covid-19 o contacte d’un positiu, què he de fer?
—Això ha passat tota la vida amb gent que ha tingut un accident de trànsit o que ha agafat la grip i no es podia moure de casa. En aquest cas, demaneu una baixa mèdica i ho notifiqueu al president de la mesa. Perquè no s’iniciï un expedient de sanció s’ha d’enviar la documentació a la junta electoral per a justificar per què no s’hi pot anar, i cap problema.

Quines proves es faran als membres de la mesa perquè tinguin una seguretat sanitària?
—No ho sabem encara, ho hem d’acabar de tancar tenint en compte la qüestió logística. És una feina molt gran i hem de veure quin és el moment menys dolent per a comprometre els professionals sanitaris. Si és el mateix dia al matí o uns quants dies abans. I d’això depèn el tipus de proves que acabarem fent al final, si és d’antígens o PCR. Ho hem d’acabar de decidir i ho exposarem a la taula de partits.

Però és segur que es farà una prova?
—Sí, se’n farà segur. Hem d’acabar de tancar la logística de com es farà el test.

Els membres de la mesa hauran de portar un equip de protecció individual (EPI) quan votin els positius de covid-19. Com se’ls formarà?
—També s’ha d’acabar de tancar. Sabem que hi ha d’haver una formació amb assistència professional. No s’hi val a deixar una capsa plena de bates i que cadascú se’n posi una.

Es farà una prova abans de la votació, però molta gent de les meses voldrà saber si durant el dia de les eleccions s’haurà infectat, per no contagiar els familiars. Es faran proves posteriors?
—Això no es farà. Per dos motius. Primer: si algú es troba malament, té l’opció d’anar al CAP i allà li faran les proves. No està previst fer cribratges posteriors. I una altra qüestió: l’objectiu és tenir tanta seguretat com la que hi ha en una UCI. A les infermeres no se’ls fa cap prova posterior, sinó que es confia en el dispositiu de sanitat que hi ha. Se’ls fan proves de tant en tant, però ni de bon tros cada cop que entren a una UCI, perquè seria inassumible. I hi insisteixo, si després hi ha cap dubte, sempre hi ha els CAP per a fer-se la prova.

Els horaris de votació seran una obligació?
—No, són franges recomanades. Fer-les obligatòries hauria vulnerat uns quants drets constitucionals i acabaria amb les urnes impugnades.

Ens podem trobar petits moments de pànic si un votant s’identifica com a contagiat en una franja horària amb altres votants i sense que els membres de les meses portin els EPI posats.
—Pot ser, però nosaltres hem d’apel·lar al civisme. Hi ha un extrem on el govern i la logística no arriben més lluny. Sempre hi ha una última milla on el ciutadà ha de posar de la seva part. Crec que en els últims deu mesos s’ha demostrat que la ciutadania, majoritàriament i malgrat les excepcions que veiem als mitjans, es comporta segons les recomanacions que fa Salut. Entenc que és un dubte que hi ha, però si mirem estadísticament què han fet els ciutadans els últims mesos, ens sembla més raonable que compliran el compromís cívic.

Portugal ha tingut una participació del 39%, diuen les darreres dades, tot i tenir mesures excepcionals, com ara més temps per a votar anticipadament o equips de voluntaris que recollien vots a la gent en quarantena. La participació serà baixa?
—Que serà més baixa ho sabem abans de la covid. La gran mobilització de les últimes tres eleccions, i especialment la de 2017, ha estat enorme i és totalment singular. La mitjana a Catalunya durant els últims quaranta anys és d’una participació de vora el 60%. I el 2017 va ser de gairebé el 80%. Per termes estrictament polítics ja és d’esperar que hi hagi una davallada, i per temes sanitaris, també. Ha passat a molts llocs del món, tot i que en alguns l’interès polític ho ha compensat i la participació ha crescut. És raonable esperar una davallada de participació. Fins a quin punt? M’agradaria pensar que no podem arribar de cap manera al límit que són les eleccions europees, de vora el 40%.

Ara que el procés electoral ja ha començat, preferiu que es facin o que el TSJC acabi acceptant l’ajornament?
—Sanitàriament parlant, seria un encert ajornar les eleccions. Va ser el motiu per a ajornar-les de comú acord amb tots els partits i la veritat és que la situació sanitària i social està en tensió. Diem a la gent que surti de casa a votar en unes eleccions a les quals no vol anar. Fer això durant la cresta d’una onada és molt diferent de fer-ho quan ja fa setmanes que va de baixada i no hi ha l’ansietat pel demà. És cert que, organitzativament, com que ja estarà tot fet, acabar ajornant-les significarà començar de zero. I això inclou costs personals i econòmics immensos. Però hem de ser coherents amb el que ens diu el cor, que és que això s’hauria d’anul·lar. I tant de bo.

Els partits electorals financen la campanya amb les subvencions que reben per la representació que tinguin. Si ara comencen a gastar per a una campanya que queda a mitges i després n’han de fer una altra, què passarà?
—Tindríem un problema força important. Segurament, la Sindicatura de Comptes i Intervenció els diria que, com que la subvenció està subjecta a haver obtingut escons, si no hi ha eleccions no hi ha representació. Segons la llei, els haurien de dir que no els poden pagar la subvenció, però legítimament aquests partits podrien dir que a ells els van dir que hi hauria eleccions. Seria un problema que no hem tingut mai, perquè mai s’han ajornat unes eleccions i s’ha deixat penjades moltes candidatures que han fet una despesa molt important. Crec que es resoldria a favor dels partits. Perquè, si no, el mal que es faria al teixit associatiu i polític seria molt gran, però no és gens clar.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.