Isaki Lacuesta aborda les prohibicions acceptades amb una instal·lació a l’Arts Santa Mònica

  • ‘Jo soc allò prohibit’ va guanyar la 5a edició del Premi de Videocreació de la Xarxa de Centres Visuals de Catalunya

VilaWeb
ACN
13.11.2019 - 15:49
Actualització: 13.11.2019 - 15:50

El prolífic i multidisciplinari Isaki Lacuesta (Girona, 1975) presenta avui a l’Arts Santa Mònica la videoinstal·lació amb què va guanyar l’any passat la 5a edició del Premi de Videocreació. S’anomena ‘Jo soc allò prohibit’, i és una reflexió sobre la censura i la prohibició d’imatges i idees en ‘l’Espanya democràtica’, partint de la premissa que ‘tota societat es defineix a partir de l’autoimposició de límits’. Una cambra fosca, les parets exteriors de la qual són miralls, acull una recopilació de materials prohibits a l’estat espanyol d’ençà del 1977. Però aquests fugen de l’ull de l’espectador quan les vol mirar, gràcies a un software. No està pensada amb voluntat de denúncia, avisa Lacuesta, sinó de reflexió ‘a partir del coneixement’.

Abans d’entrar al cub emmirallat l’espectador pot escoltar veus de personalitats culturals interrogant-se sobre ‘què no es pot cantar’ a l’estat espanyol. I, en unes tauletes, hi ha enregistrades entrevistes a l’advocat Benet Salellas, el periodista David Jiménez, l’artista i comissari Pedro G. Romero i el músic Albert Pla, que aborden el tema de la censura en els seus camps professionals.

Pel què fa a l’interior del cub, les imatges ‘prohibides’ (un centenar) fugen de l’ull de l’espectador gràcies a un software que les farà saltar cada vegada que aquest intenti mirar-les. Perquè això funcioni no hi pot haver més d’un espectador a l’interior.

El projecte de Lacuesta reflexiona sobre la censura i la prohibició d’imatges i idees en la història d’Espanya des de 1977 fins a l’actualitat. Lacuesta parteix d’una premissa: ‘Tota societat es defineix a partir de l’autoimposició de límits. Som allò que delimiten les nostres prohibicions’.

L’exposició es pregunta si ‘estem d’acord’ amb aquestes prohibicions, i quins són els límits i quan es revisen d’allò que ‘s’ha de prohibir, si és que s’ha de prohibir res’, reflexiona el cineasta.

Lacuesta diu que lluny de voler denunciar res, ni tampoc les limitacions actuals derivades de la ‘Llei mordassa’ ni les denúncies a atacs a la llibertat d’expressió en el món de la música, el director proposa ‘pensar les coses a partir del coneixement’, diu en referència a les lleis que regeixen. ‘Fins que no surt La Manada no tenim ni idea del que diferencia una agressió d’un abús sexual’, exemplifica.

La instal·lació s’inaugura aquest dimecres a l’Arts Santa Mònica després d’haver guanyat la 5a Edició del Premi de Videocreació. A partir del gener iniciarà una itinerància pels Centres de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any