Isabel Martín: ‘No em sembla normal que aquesta persona continue essent membre de la Guàrdia Civil i que porte pistola’

  • La batllessa de Paiporta relata a VilaWeb els episodis d'amenaces per part d'un comandant de la Guàrdia Civil i de l'extrema dreta

VilaWeb
La batllessa de Paiporta, Isabel Martín, a la porta de la casa de la vila (fotografies: Prats i Camps).
Esperança Camps Barber
11.10.2020 - 21:50
Actualització: 16.10.2020 - 11:04

Isabel Martín és, des del 2015, batllessa de Paiporta, una població de 25.300 habitants de la comarca de l’Horta Sud. Des que exerceix el càrrec, Martín, de Compromís, ha rebut amenaces del partit d’extrema dreta España 2000. Un grup de brètols va interrompre amb crits i insults un dels actes més solemnes de les festes populars del 2018. Altrament, van amenaçar-la a les xarxes socials i José Luís Roberto, líder ultradretà, es va concentrar amb els seus homes davant el domicili particular d’Isabel Martín.

Darrerament, les amenaces i les brofegades les ha protagonitzades Eduardo Aranda, fins al mes de juliol comandant de la Guàrdia Civil a Paiporta. A càrrec seu tenia més de tres-cents homes. Molts, també, amenaçats. Ara fa tasques administratives a la caserna de Patraix de la ciutat de València.

L’últim episodi d’aquestes amenaces s’ha sabut aquest estiu quan eldiario.es va publicar uns àudios en què Aranda arenga els seus homes a trencar les cames i la cara a Isabel Martín. Els fets van ocórrer el 2018. Arran d’això, la fiscal Yolanda Domínguez va obrir diligències d’ofici. Després d’escoltar les dues parts ha considerat que si hi hagués delicte seria tan lleu que ja hauria prescrit. Així i tot, recomana a la Guàrdia Civil que obri una investigació interna.

Aquella no era la primera vegada que el comandant descarregava la seua fúria contra la batllessa. El seu historial és farcit d’incidents. El 2019 el van suspendre tres mesos després de proferir insults bròfecs i masclistes contra ella, també enregistrats per algú que assistia a la reunió i difosos per la premsa.

Parlem amb Martín pocs dies després de l’arxivament de les investigacions. Ha rebut la notícia incrèdula perquè considera que unes amenaces com aquestes no haurien de quedar sense càstig.

Com us trobeu?
—He viscut moments molt durs perquè en aquell moment ve España 2000 a manifestar-se a Paiporta. Aquest poble és molt tranquil però no oblidem que sempre hi ha persones d’eixe entorn en tots els pobles. Jo no porte escorta. Vaig caminant pel carrer com una veïna més i clar, intimida una mica. Sentia que en qualsevol moment algú podia donar-me un ensurt o parar-me alguna trampa. A vegades ho parlàvem amb els companys. Van ser moments molt durs. Quan ho llegeixes en lletra penses: ‘Ja estem una altra vegada’, però en escoltar els àudios, l’altre dia amb unes amigues, i percebre la seua violència verbal… És molt dur. Com a alcaldessa, en representació d’un poble i com a dona… Però aquestes coses em fan més forta. Passes uns dies malament, però també et sents acompanyada. He tingut molt de suport per part de companys i companyes de partit. I molts més àmbits, com el de la cultura. Em sent acompanyada, sí.

Què us sembla l’arxivament de les investigacions?
—No em sembla normal. Gens. I sobretot, no em sembla normal que aquesta persona continue exercint de guàrdia civil. Crec que com a mínim alguna actuació haurien d’haver fet amb ell. No veig la mateixa vara de mesurar en unes persones i en unes altres. Veiem com empresonen un piulador per fer acudits de Carrero Blanco, que això estava més que superat en aquest país. I veiem com hi ha cantants de rap que han de fugir del país per evitar la presó. I sents les barbaritats que diu aquest home i penses que no hi ha la mateixa vara de mesurar.

La fiscal ha actuat d’ofici i usa com a argument per a l’arxivament del cas el fet que vós no ho denunciàreu. Per què no ho féreu?
—Ho vaig valorar, perquè el tema és molt greu, però al final, valore molt més el meu treball com a alcaldessa de Paiporta que unes altres qüestions. Hi ha vegades que la qüestió jurídica tapa molt el treball que fem a l’Ajuntament. No volia encetar una guerra judicial en la qual tampoc no confiava gaire.

Com va anar la vostra declaració davant la fiscal?
—Va ser molt amable. En vaig eixir prou satisfeta. Em va preguntar si tenia relació amb aquest senyor. Evidentment, no en tenia cap més que la institucional, el dia que es va presentar perquè entrava com a comandant de la Guàrdia Civil. Com que ell havia declarat primer i havia dit que estava usant argot futbolístic, la fiscal em va preguntar si jo ho creia així. Jo no vaig gaire al futbol però entenc que expressions com aquestes de trencar les cames ni estan bé en l’àmbit futbolístic ni en cap altre, i molt menys si les diu el representant d’una institució com la Guàrdia Civil. Això és fora de lloc i hauria de ser sancionat d’alguna manera.

A la proposta d’arxiu, la fiscal diu que és la Guàrdia Civil qui ha de decidir si li obren un expedient disciplinari. De moment, Aranda és fora de Paiporta però, continua en actiu?
—Aquesta persona continua sent membre de la Guàrdia Civil. No l’han apartat. Ell continua portant pistola. Crec que a una persona que ha fet unes manifestacions com aquestes li haurien de retirar la pistola de manera cautelar.

 

 

Què diu la delegació del govern espanyol al País Valencià sobre les mesures a prendre?
—En conèixer els àudios vaig demanar una reunió amb la delegada [Gloria Calero] i em va rebre de seguida. Em va dir que prendrien mesures. I les mesures van ser apartar-lo de Paiporta i traslladar-lo a la comandància de Patraix. Espere que la cosa vaja a més, que de veritat hagen obert un expedient disciplinari i que s’ho prenguen seriosament. I ho dic no només perquè m’afecta com a persona o perquè va contra la institució que represente, sinó perquè Aranda té molts funcionaris del seu entorn assetjats i amenaçats. La meitat de la comandància era de baixa per depressió per qüestions molt greus. Aquesta persona ja venia de Huelva i un dia em va cridar un guàrdia civil de Sevilla que havia treballat amb ell per contar-me’n coses i per dir-me que anàs alerta.

Sempre hi ha algú que encén la metxa i en aquell moment va ser aquella notícia falsa

Els insults i amenaces del comandant Aranda no són els únics que heu rebut d’ençà que sou alcaldessa de Paiporta.
—L’any 2018 va venir l’extrema dreta a rebentar alguns actes de les festes populars. I tot va passar per una notícia falsa que havia publicat el diari Las Provincias. La notícia deia que la Guàrdia Civil havia posat una denúncia per un concert de rock [Riot Propaganda] perquè s’hi havien fet proclames independentistes i per a l’alliberament dels presos d’ETA. I això no va succeir mai. Després vam saber que això era fals i que mai hi havia hagut cap denúncia. Però la publicació de l’article va provocar aquesta reacció d’España 2000. José Luis Roberto va convocar una concentració a la porta de ma casa. Això és molt fort, perquè si vol protestar que ho faça a la porta de l’ajuntament, però no en ma casa.

Aleshores, tot aquell enrenou de les festes es produeix arran d’una notícia falsa?
—Exactament. Sempre hi ha algú que encén la metxa i en aquell moment va ser aquella notícia falsa. Mai ens ha arribat cap denúncia ni de la fiscalia ni del jutjat. Hem preguntat en alguns àmbits i, que sapiguem, no ha existit. Però sí que vam rebre els insults, les amenaces a les xarxes socials i la concentració davant de casa.

Us torne a preguntar per les actuacions de la delegació del govern espanyol en aquest cas concret de la irrupció dels violents a les festes populars.
—Vaig tenir una reunió amb qui aleshores era delegat, Juan Carlos Fulgencio, i li vaig explicar com s’avivaven els grupuscles feixistes. També li vaig dir que les juntes locals de seguretat havien quedat un poc aparcades perquè ell ja havia fet aquelles manifestacions masclistes: ‘La alcaldesa comunista me va a comer el…’, però no li feren res. I jo en aquell moment vaig traslladar una carta al ministeri i li obriren un expedient. El van suspendre tres mesos i després va tornar al seu lloc de treball.

Heu tingut el suport personal dels grups de l’oposició al consistori?
—No. Tot el contrari. El portaveu del Partit Popular, Vicente Ibor, ex-alcalde de Paiporta, ha escrit un apuntament a Facebook dient alguna cosa així com, ja està aquesta queixant-se una altra vegada, com si no hi haguera res més a fer en el poble. Resulta que és molt amic del comandant Aranda i els hem vist junts en actes en actitud de molta complicitat.

I Ciutadans?
—Aquesta legislatura, sí. En la passada, quan va eixir allò de les manifestacions masclistes, el meu grup va presentar una moció de suport i tots la van rebutjar, fins i tot el Partit Socialista que va dir que mentre no hi hagués una prova que allò havia passat, no me’l donarien.

Ara que el comandant Aranda no és a Paiporta, teniu relació amb la Guàrdia Civil?
—Justament la setmana passada es va incorporar un nou comandant en comissió de serveis i va venir a presentar-se. La veritat és que la relació és molt més cordial i tenim programada una junta de seguretat per a la setmana vinent. Espere que es puguen restablir les relacions institucionals. Per part de l’Ajuntament mai hi havia hagut cap problema. El problema estava en aquesta persona. I no només cap a l’Ajuntament, o cap a la meua figura com a alcaldessa i com a dona, sinó que ell també amenaçava i pressionava els seus subordinats.

Parlem ara de Paiporta, com s’ha passat a la localitat la pitjor part de la pandèmia i què feu per a fer-la reviscolar?
—Haver de gestionar una situació que només coneixes pels films va ser molt dur les primeres setmanes. El primer dia quan tanques escoles, el poliesportiu, la biblioteca… penses: ‘I ara què?’ I et dius: ‘Estem començant alguna cosa que serà molt seriosa.’ Hem treballat moltíssim i agraïsc la feina de tots els companys de govern. Una de les nostres línies d’ajudes va ser per als autònoms i petits comerços. Intentàrem de contribuir perquè tornassen a alçar les persianes. Els ERTOS han ajudat una mica, però l’any que ve serà més dur i una bona part del pressupost serà enfocat a desconstruir-nos. Hem de desconstruir aquest model social i econòmic. Una de les coses bones de la pandèmia és que la gent està fent poble. Tornem a comprar al poble i hem deixat d’anar als centres comercials. Moltes empreses es reinventen. Haurem de revitalitzar els nostres polígons, donar suport a la cultura. Una cultura més pròxima… Ara afrontem una pandèmia, però la següent crisi podria ser una crisi climàtica.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any