08.08.2026 - 19:50
|
Actualització: 08.08.2026 - 20:40
L’Iran ha presentat una llista de sis exigències que els Estats Units hauran de complir abans no reobri el trànsit marítim per l’estret d’Ormuz. Entre les condicions, hi ha la fi del blocatge naval i de les sancions, l’alliberament dels actius iranians congelats i el pagament de reparacions de guerra. “Fins que els Estats Units no corregeixin el seu comportament, l’estret d’Ormuz no s’obrirà”, ha dit en un comunicat el secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional iranià, Mohammad Bagher Zolghadr, que també és comandant de la Guàrdia Revolucionària.
Zolghadr ha detallat sis condicions que, segons Teheran, significarien aquesta “correcció de comportament” de Washington: l’aixecament del blocatge naval contra l’Iran, la fi de les sancions, l’alliberament incondicional dels actius iranians blocats i la compensació íntegra pels danys causats per allò que ha qualificat de “dues guerres imposades”.
La compensació pels danys de guerra ja figurava en el memoràndum d’entesa signat per totes dues parts el 17 de juny. Segons l’acord provisional, el pacte definitiu hauria d’incloure un calendari per a aixecar les sancions i un pla de compensacions, i les negociacions haurien d’abordar els actius congelats.
El dirigent iranià també ha exigit la fi permanent de les amenaces contra l’Iran i de les operacions militars contra el país i els seus aliats armats al Líban, Palestina, el Iemen i l’Irac. La darrera condició és la retirada de les forces nord-americanes desplegades entorn de la República Islàmica. “Aquestes són les demandes del poble iranià”, ha dit Zolghadr.
Els Estats Units no han respost immediatament al comunicat. Washington reclama un acord acceptable sobre la gestió de l’estret abans d’aixecar el blocatge naval.
El termini de seixanta dies establert per a negociar un acord definitiu s’acabarà d’ací a poc més d’una setmana, tot i que es podria prorrogar.
L’Iran diu que “no cedirà mai”
Zolghadr ha insistit que el Consell Suprem de Seguretat Nacional “no cedirà mai”, ni en l’àmbit militar ni en les negociacions.
Les declaracions arriben després que uns altres alts càrrecs iranians també haguessin condicionat la reobertura de l’estret d’Ormuz a l’acceptació de les exigències de Teheran.
El ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, ha reclamat als Estats Units que compensin les presumptes vulneracions del memoràndum d’entesa del juny. També ha anunciat que l’Iran era molt a prop d’arribar a un acord amb Oman sobre el mecanisme jurídic i la gestió d’aquest pas marítim estratègic, com també sobre la determinació de les rutes de navegació.
El portaveu de la Guàrdia Revolucionària, el general Hossein Mohebí, ha dit que l’estret no es reobriria fins que Washington acceptés íntegrament les condicions de Teheran i deixés d’interferir en les negociacions regionals.
Oman adverteix que els atacs contra vaixells poden afectar les converses
Oman, que comparteix amb l’Iran les costes de l’estret, ha qualificat de positives les converses amb Teheran sobre la navegació a Ormuz. Tanmateix, ha advertit que els atacs contra els vaixells que transiten per aquesta ruta marítima podrien afectar les negociacions.
El Ministeri d’Afers Estrangers omanita s’ha pronunciat poc després que els Emirats Àrabs Units denunciessin que l’Iran havia atacat amb un míssil un vaixell cisterna de la Companyia Nacional de Petroli d’Abu Dhabi (ADNOC) a l’estret. Teheran no ha respost a l’acusació.
L’Iran va anunciar a mitjan juliol un nou tancament de l’estret d’Ormuz, per on abans de la guerra passava el 20% del petroli mundial, enmig dels atacs encreuats amb els Estats Units.
Washington va respondre restablint el blocatge naval dels ports i vaixells iranians. La decisió va paralitzar les negociacions entre totes dues parts sobre el memoràndum d’entesa per la pau.
L’Iran és en guerra d’ençà del 28 de febrer, quan Israel i els Estats Units van començar els bombardaments contra el país. Els atacs han danyat infrastructures militars i civils, indústries i unes quantes instal·lacions petroquímiques, i han causat més de 3.400 morts, segons les dades oficials.
