21.07.2019 - 21:50
|
Actualització: 21.07.2019 - 22:27
Els equips negociadors del PSOE i de Podem –encapçalats, d’una banda, per la vice-presidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, i la portaveu del PSOE al congrés espanyol, Adriana Lastra, i d’una altra, pel secretari d’Acció Política de Podem, Pablo Echenique, i la portaveu de Podem al congrés, Irene Montero– treballen contra rellotge en els acords programàtics i la composició de l’executiu de coalició que han de fer possible la investidura de Pedro Sánchez de dijous. A les compareixences públiques, els representants de totes dues formacions han mostrat predisposició a arribar a un acord, de manera que es preveu que les negociacions arribin a bon port, tret que hi hagi un tomb d’última hora.
Sobre la taula, el nombre de carteres que assumirà Podem –que vol que sigui proporcional al nombre de vots obtinguts, gairebé 3,7 milions, pels 7,5 del PSOE– i les persones que els encapçalaran, amb un ball de noms que inclou Irene Montero, Pablo Echenique, Rafa Mayoral, Juan López de Uralde, Julio Rodríguez i també Xavier Domènech i Alberto Garzón. Tot plegat, poques hores abans de començar el ple, avui a les dotze del migdia.
No debo ser la excusa del PSOE para que no haya un gobierno de coalición de izquierdas. Estar o no en el Consejo de Ministros no será un problema siempre y cuando no haya más vetos y la presencia de Unidas Podemos en el Gobierno sea proporcional a los votos pic.twitter.com/UcBoukAj7H
— Pablo Iglesias 🔻 (@PabloIglesias) July 19, 2019
El pas enrere que Pablo Iglesias va fer divendres, quan va anunciar que renunciava a formar part del consell de ministres espanyol, va obrir la porta a l’acord que fa possible una investidura aquest dijous.
El ple d’avui començarà amb el discurs del president espanyol en funcions sense límit de temps, i continuarà a les quatre de la tarda amb les intervencions dels portaveus del PP, Ciutadans, Podem i Vox. Cada grup parlamentari disposarà d’un torn de paraula de 30 minuts i el candidat podrà respondre’ls conjuntament o bé un per un, també sense límit de temps. Això donarà dret a un torn de rèplica dels portaveus dels grups de deu minuts; i si hi ha una nova intervenció del president espanyol en funcions, tres minuts més de contrarèplica.
Previsiblement, ERC intervindrà dimarts a les nou del matí. A continuació, serà el torn del Partit Nacionalista Basc, Junts per Catalunya, Bildu, Coalició Canària, Navarra Suma, Compromís, el Partit Regionalista de Cantàbria i, finalment, tancarà el debat el Grup Socialista. El ple s’allargarà previsiblement fins a mitja tarda, quan es farà la primera votació d’investidura, que serà pública i per crida de la presidenta del congrés. Segons el reglament de la cambra, en aquesta primera votació el candidat ha de ser elegit per majoria absoluta. Com que no es preveu que Sánchez obtingui aquesta majoria absoluta, la presidenta del congrés convocarà una nova votació al cap de 48 hores. Això serà dijous a la mateixa hora que s’hagi fet la primera. Serà aleshores quan Sánchez podrà ser investit si aconsegueix més vots a favor que no pas en contra.
A mans dels independentistes
Però la via de l’acord amb Podem necessita el concurs d’altres formacions. El fet que el PP i Ciutadans ja hagin anunciat el vot en contra situa la investidura a mans de formacions sobiranistes i independentistes. Sánchez ja pot comptar amb els sí del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i de Compromís, però haurà de lligar també el sí del PNB i aconseguir, com a mínim, l’abstenció d’ERC, que ja ha avançat que no té intenció de blocar la investidura, o de JxCat, que s’inclina més pel no. De fons, la necessitat d’aconseguir aquesta investidura al juliol i no haver de repetir-la al setembre, quan la proximitat de la sentència de l’1-O i la Diada pot enrarir la possibilitat que els republicans optin per l’abstenció. Bildu, per la seva banda, té un acord programàtic amb ERC que fa que totes dues formacions votin en el mateix sentit.
El discurs del candidat
Sánchez ja va desgranar les bases del seu discurs al document de 38 pàgines que va lliurar a Pablo Iglesias en la cinquena reunió que van tenir. Segons fonts de la Moncloa, serà un discurs ‘progressista i d’esquerres’ que situarà l’accent en les mesures econòmiques i les polítiques socials. Sánchez apel·larà ‘a les principals transformacions que necessita el país’ i que inclouen un ‘creixement econòmic’ amb ‘justícia social’. ‘Basant-se en desafiaments com l’ocupació i la precarietat, les pensions, la desigualtat, el feminisme, l’emergència climàtica, la revolució tecnològica i Europa, Pedro Sánchez farà un discurs d’altura dirigit a una àmplia majoria des de l’òptica progressista’, sosté l’entorn del president en funcions.
Les carteres a repartir
Les negociacions entre els dos equips se centren en la matèria i els nombre de carteres que assumirà Podem. Fonts de totes dues formacions apunten que la formació de Pablo Iglesias no aspira a obtenir carteres considerades ‘d’estat’. Això és, Defensa, Exteriors, Interior o Justícia. En canvi, sí que vol una macrocartera d’Afers Socials o carteres segmentades de Treball, Medi Ambient, Habitatge i Transició Ecològica. Sobre el nombre de ministeris, la formació morada vol que correspongui al pes dels seus vots, cosa que li donaria dret a unes cinc carteres, en un govern de quinze.
I si no hi ha acord?
En el cas que Sánchez fracassi i no s’aconsegueixi una alternativa viable en els dos mesos posteriors a la primera votació, és a dir, abans del 23 de setembre, el rei espanyol, amb la ratificació de la presidenta del congrés, haurà de dissoldre les corts l’endemà i convocar noves eleccions 47 dies després, és a dir, el diumenge 10 de novembre.
Això ja va passar el 2016, quan després de la investidura fallida de Sánchez amb el suport de Ciutadans a començament de març, van passar els dos mesos sense que prosperés cap candidatura i les corts es van dissoldre per repetir els comicis, el 26 de juny d’enguany.
Veient el risc d’una nova repetició d’eleccions en ple Nadal, els partits van acordar de modificar la llei electoral per introduir una disposició addicional que establia que, en cas de repetir els comicis per manca d’investidura, s’escurcessin els terminis del procediment electoral, reduint-se de 54 dies a 47.
