El diputat Miquel Iceta retreia dimecres al president Torra que amb el procés la inversió estrangera fuig de Catalunya i li recordava que el 2018 havia baixat d’un 11,7%. Es feia ressò de les xifres que havia fet públiques el Ministeri d’Economia espanyol fa un parell de setmanes. En definitiva, era la cua d’un feix de titulars que els mitjans espanyols han esbombat i en què han jugat amb les xifres del dret i del revés. Només n’esmentaré quatre, com a mostra. ‘Madrid va acaparar el 85% de la inversió estrangera a Espanya el 2018’, ‘Madrid atreu un 900% més d’inversió estrangera que no Catalunya d’ençà de l’any del referèndum de l’1-O’, ‘Madrid i Catalunya registren l’escletxa més gran en inversió estrangera de la història’ i ‘Les inversions estrangeres es giren d’esquena a Catalunya: cauen d’un 11,7% i a Madrid es disparen d’un 125%’. Són maneres de llegir l’estatística que, sense mentir, fan malabarismes amb les xifres… I no diuen pas tota la veritat.

Hi ha tres fets previs que no es poden passar per alt. El primer és que d’un any per un altre les diferències en aquesta magnitud poden ser aclaparadores, cosa que aconsella, per prudència, d’examinar sempre un període més llarg, de tres anys, quatre o cinc. El segon és que la inversió estrangera es comptabilitza, en teoria, en el territori on s’ha d’aplicar materialment. Ara, en el cas que la localització no s’hagi especificat clarament –fet que sovinteja–, aleshores es computa a la comunitat on l’empresa té la seu social. Això vol dir, per exemple, que una part de la inversió que a Madrid s’atribueixen, comparant-la amb la de Catalunya –comparació que no és correcta, si hem de ser objectius–, pot anar destinada a qualsevol lloc de l’estat espanyol. I el tercer és que amb el trasllat de seus socials d’empreses que hi ha hagut, algunes inversions que abans del canvi haurien comptat rebudes aquí ara són assignades a Madrid o a unes altres comunitats…

I justa la fusta! La primera cosa que cal dir sobre les xifres de l’any passat és que tenen un fet clau: la venda d’Abertis. Apunteu-ho bé: de cada 100 euros de capital estranger que van arribar l’any 2018 a l’estat espanyol, 85 es van quedar a Madrid, però 48 procedien d’una sola operació, la compra d’Abertis pels italians d’Atlantia i els ‘alemanys’ de Florentino. Què hauria passat si Abertis no hagués traslladat la seu de Barcelona a Madrid l’octubre del 2017? Doncs si fem comptes d’economia-ficció parlaríem d’un creixement de la inversió estrangera a Catalunya del 415% l’any 2018 i d’una pujada del 47% a Madrid. Molt diferent, no? Vegeu, doncs, com una xifra gran i d’una sola empresa pot capgirar titulars i percepcions, crear estats d’opinió, esbombar mitges veritats, ser utilitzada com a arma mediàtica… Però al capdavall la realitat es manté igual. En aquest cas, les autopistes continuen al seu lloc i les cabines de peatge, també…

Abertis, doncs, ha estat la clau de l’any 2018. Però això no vol dir, que a Catalunya no hagi baixat la inversió, com deia Miquel Iceta. I ha caigut fonamentalment en el sector immobiliari, en el comerç i en l’hostaleria. La pregunta és: ha caigut realment? S’ha comptabilitzat a Madrid? En canvi, i d’això no se’n parla, vull destacar que la inversió forana a la indústria manufacturera ha pujat d’un 2,1% –del 30% de tota la que s’ha fet a l’estat en el sector, on, per cert, recula del 7% durant l’any. I em sembla que aquest fet és important, perquè, com hem dit i redit, el futur del país depèn de la indústria.

Aquesta participació del 30% és una xifra alta però no excepcional. De fet, aquests últims quatre anys la inversió estrangera que ha rebut la indústria manufacturera a Catalunya ha significat una mitjana del 27% de la total rebuda per l’estat espanyol, la qual cosa vol dir, que malgrat els alts i baixos d’aquesta magnitud –42% el 2015, 15% el 2016, 28% el 2017 i 30% el 2018–, el percentatge del capital forà que ha vingut a Catalunya ha estat superior al nivell del pes del sector en el PIB estatal. Cal afegir, encara, que amb tota probabilitat aquesta xifra haurà estat superior, perquè no sabem quina quantitat ha estat adjudicada estatísticament a Madrid, i finalment ha vingut a Catalunya.

El canvi de seus socials en aquest punt ens fa mal, si més no del punt de vista estatístic i, subsidiàriament, mediàtic, perquè les inversions que puguin venir, sobretot a grans empreses d’aquí però amb seu allà, seran aprofitades per Madrid per esbombar-les com a habilitats pròpies per a atreure capital. De totes maneres, si aquest és tot l’efecte negatiu que ens pot haver produït la tempesta mediàtica de l’últim any i mig, no deixa de ser un mal molt menor, sempre que els calers continuïn acabant i creant feina aquí…

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb