31.10.2026 - 21:40
|
Actualització: 01.11.2026 - 17:06
La venda de cotxes elèctrics s’ha enfilat a Europa. Hi ha països on superen el 50% de quota de mercat. L’encariment de la benzina també n’ha fet pujar la venda als Països Catalans, on, de cada quatre cotxes nous, un és 100% elèctric, per bé que hi ha unes quantes comarques on se supera el 40%. Hi ha molta gent interessada a comprar un cotxe elèctric, però el principal element que fa que alguns es desdiguin és no saber com carregar-ne la bateria. Tot seguit us expliquem les opcions que teniu i que us serviran per a estalviar molts diners.
Aparcaments comunitaris: què cal fer perquè la comunitat no hagi de pagar res?
Començarem per la situació de la majoria de la gent. Malgrat que hi ha la percepció que la gran majoria de cotxes aparquen al carrer, cal dir que gran part dels edificis del nostre país tenen un aparcament comunitari. No hi ha dades oficials (o no n’hem sabut trobar) sobre el nombre de places totals d’aparcaments comunitaris als edificis d’habitatges. Però com a element indicatiu tenim les dades de Barcelona, on, per a una flota de 800.000 vehicles matriculats (incloent-hi motos, camions, etc.), hi ha unes 500.000 places d’aparcament fora de la via pública. Certament, cal considerar que s’hi inclouen pàrquings de centres comercials o de pagament per hores, però la xifra ens indica que moltíssima gent té una plaça al seu edifici, o pot comprar-ne o llogar-ne una, també als edificis de prop de casa. És a dir, que poden carregar un cotxe elèctric.
Si disposem, o podem disposar, d’una plaça en un aparcament comunitari, tenim tres opcions a l’hora d’instal·lar un carregador per al cotxe elèctric. Cadascuna té avantatges i inconvenients. En el cas dels edificis –generalment els més moderns– que tenen tots els comptadors de la llum en una sala a la planta a nivell de carrer (és a dir, no dins de cada casa), possiblement l’opció que més ens convé és una instal·lació del nostre comptador a la nostra plaça de pàrquing. En aquest cas no s’ha de demanar permís a la comunitat. La legislació és clara: només hem de comunicar que farem la instal·lació del nou carregador. Els cables entre el comptador i el carregador hauran de passar per les zones comunes fins a la nostra plaça, sense passar per sobre de cap altra. L’avantatge d’aquesta opció és que la instal·lació és exclusivament nostra, aprofitem el nostre comptador, pagarem només un terme de potència al rebut de la llum i optimitzarem la potència de casa.
Si a casa tenim la potència habitual de 4,5 kW no ens caldrà pas augmentar-la, llevat que tinguem necessitats específiques, com ara els taxistes. La majoria de la gent en té prou amb aquesta potència per a carregar el cotxe durant la nit. Tanmateix, cal un element clau: que el carregador sigui de potència dinàmica. Aquest tipus de carregador detecta en tot moment quina potència emprem a casa i solament utilitzarà la que resti lliure, de manera que no saltin els ploms i el temps de càrrega sigui mínim. Això sí, generalment si la potència disponible a casa és inferior a 1,2 kW, la càrrega farà pausa automàticament fins que no torni a haver-hi prou potència lliure. Molt important: en aquests casos hem d’evitar d’instal·lar un carregador de potència fixa, és a dir, que faci servir sempre la mateixa. Per una banda, si carrega a molta potència ens pot fer saltar els ploms o obligar-nos a apujar la potència de casa, i això vol dir que haurem de pagar més per la part fixa del rebut de la llum. Per una altra, si ho volem evitar, haurem de carregar a molt poca potència, de manera que allargarem moltes hores la càrrega del cotxe.
Aprofitar el nostre comptador de casa és l’opció més fàcil, però no vol dir que sempre sigui la millor. Hem vist que els cables i els tubs hauran de passar per la zona comuna. Aquesta instal·lació l’haurà de fer cada veí que vulgui posar un carregador a la seva plaça. En darrer terme, això vol dir que tothom ho haurà de fer, de manera que el sostre de l’aparcament es pot omplir de tubs. Una primera mesura és posar una safata comuna per on es passen els cables elèctrics, sense tub. En aquest cas, caldrà proposar-ho a la comunitat i decidir qui n’assumeix el cost: si tota la comunitat (opció més recomanable), o només els interessats a hores d’ara (més car d’entrada).
Si tenim el comptador dins de casa, i no pas en una sala de comptadors, a molta gent no li sortirà a compte, sobretot si viu en un pis elevat. La instal·lació és més complexa i poden caldre molts metres de cable, cosa que fa pujar ràpidament el cost d’instal·lació. En aquestes situacions, una primera opció és instal·lar un comptador propi al pàrquing. L’avantatge és que, com que només es dedicarà a carregar el cotxe elèctric, podem ajustar-hi molt bé la potència, podem utilitzar un comptador de potència fixa (més econòmic, tot i que tendeixen a desaparèixer) i, fins i tot, una tarifa elèctrica específica per al cotxe elèctric, notablement més econòmica.
Aquesta última opció no sol ser recomanable en cas de carregar el cotxe amb el comptador de casa, perquè aquestes tarifes nocturnes encareixen molt la llum que es fa servir durant el dia a casa. Instal·lar un segon comptador propi també ens anirà bé si pensem llogar la plaça d’aparcament, perquè el llogater pagarà directament les despeses d’aquest contracte, sense barrejar-les amb les del contracte de casa. Un dels inconvenients de tenir un segon comptador a l’aparcament és que si no lloguem la plaça haurem de pagar un segon terme de potència fix, generalment de quinze euros mensuals. Però segurament el pitjor inconvenient és que, pensant en termes de comunitat, no és una solució que es pugui estendre fàcilment. En un aparcament una mica gran, si cada plaça es posa un comptador propi, a banda el problema d’espai, es pot arribar ràpidament a la potència màxima disponible a l’edifici.
Aparcaments grans: instal·lació col·lectiva
Per això és millor una instal·lació comuna, amb un únic comptador que distribueixi la potència entre les places de manera dinàmica, segons la potència disponible a l’edifici i el nombre de càrregues simultànies que es facin. En aquest cas, el principal inconvenient és que caldrà proposar-ho a la comunitat i, en la fase actual, amb poca gent amb cotxe elèctric, és molt probable que molts veïns no s’hi avinguin perquè no estan disposats a pagar per una cosa que no fan servir.
Però no patiu, perquè ja hi ha empreses que hi han pensat, de manera que la comunitat no hagi de pagar absolutament res. En aquest cas, n’hi ha prou que la comunitat hi doni el vist-i-plau. L’empresa instal·ladora assumirà tots els costs de la instal·lació col·lectiva: de l’alta del nou comptador per a tot el pàrquing fins a tota la pre-instal·lació (safates i cables) per a arribar a cada plaça, passant per un nou quadre elèctric, l’assegurança contra incendis i responsabilitat civil, i també el manteniment anual. Una vegada feta la pre-instal·lació, els interessats hauran de demanar a aquesta empresa la instal·lació d’un punt de càrrega, que pot tenir un cost fix d’uns 1.500 euros, independentment de la posició de la plaça. Més tard, caldrà pagar una quota fixa d’uns 25 euros el mes pel servei, i cada plaça pagarà pel seu consum d’electricitat, cobrament que gestionarà l’empresa instal·ladora. Aquesta és l’opció més còmoda, perquè no hauria de tenir l’oposició de la comunitat i, a més, pot fer que molta gent que descartava de tenir un cotxe elèctric s’ho repensi ràpidament. Tanmateix, cal tenir en compte que aquestes instal·lacions col·lectives es poden demorar mesos a causa de tràmits i permisos administratius.
També podem optar per una solució més clàssica que a la llarga ens podria sortir més bé de preu i donar-nos més llibertat, perquè no ens lliga a una única empresa. En el cas anterior, en què la comunitat no ha de pagar res, l’empresa demanarà uns quants anys d’exclusivitat per a recuperar la inversió inicial. En aquest segon cas, com que pagarem d’entrada el cost real de la instal·lació, si a la comunitat li interessa podrà canviar d’empresa en qualsevol moment. Així doncs, en aquest cas la comunitat haurà d’assumir el cost inicial de la infrastructura comuna. A partir d’aquí, cada propietari interessat pot demanar que li instal·lin un punt de càrrega fent servir aquesta infrastructura i pagant-ne el cost. Així mateix, cada usuari haurà de pagar una quantitat fixa mensual per la gestió dels rebuts de la llum consumida. Com en el cas anterior, la potència es regularà automàticament segons la potència de l’edifici i les càrregues concurrents. Si no s’empra tota la potència de l’aparcament, carregarem a la potència màxima que hàgim contractat. Si hi ha molts cotxes carregant, la potència baixarà fins que n’hi hagi prou de lliure.
Viure en una casa unifamiliar, l’opció més fàcil per a carregar el cotxe
Se sol dir que al voltant del 70% de la població del país viu en edificis de pisos i el 30% restant en cases unifamiliars. Si ens trobem en aquesta segona situació, som els que ho tenim més fàcil. No hauríem de dubtar a adquirir un cotxe elèctric. D’entrada, les marques acostumen a incloure un carregador portàtil amb el vehicle. I si no, en podem comprar un, per a poder carregar en qualsevol endoll a partir del primer moment. Ara, com que trigarem moltes hores, convindria que un electricista revisés la instal·lació elèctrica i, específicament, l’endoll o endolls on pensem carregar el cotxe, perquè tot sigui correcte i segur. El problema d’aquesta opció és que els carregadors portàtils generalment carreguen a molt poca potència (1,2-1,8 kW), i això allargarà molt la càrrega. Així i tot, hi ha propietaris de cotxes elèctrics que fa anys que en tenen i empren exclusivament el carregador portàtil.
Tanmateix, l’opció més recomanable és emprar un carregador de paret, com els que s’instal·len en els casos que hem vist anteriorment. Tenen proteccions elèctriques específiques, hi podrem carregar a més potència i tindrem una aplicació per a gestionar la recàrrega i obtenir-ne totes dades, com ara els kWh mensuals consumits i el cost de cada mes. En aquest cas haurem d’optar per un carregador de potència dinàmica i descartar completament els de potència fixa. Si som professionals que fan molts quilòmetres amb els cotxes, ens pot interessar instal·lar un segon comptador elèctric a casa per contractar una tarifa específica de cotxe separada de la de l’habitatge. Haurem d’estudiar si ens surt a compte. Però en general, considerant una tarifa elèctrica única per a les vint-i-quatre hores del dia, i els consums habituals dels cotxes elèctrics actuals, la despesa d’electricitat és de 2-3 euros cada 100 quilòmetres, en contrast amb els 10-15 d’un cotxe de combustió. Segons els quilòmetres que fem cada any, podem calcular l’estalvi i quant de temps trigarem a amortitzar la inversió en la instal·lació del carregador, que sol oscil·lar entre 2.000 euros i 4.000. A més, amb tarifes elèctriques específiques per a cotxe elèctric, el cost pot ser inferior a 1 euro per 100 quilòmetres. I si tenim plaques solars a casa, ens podria sortir de franc. En aquest cas haurem d’adquirir un carregador que, a banda de tenir potència dinàmica, també tingui discriminació solar. En aquests models, podem triar que carregui preferentment de les plaques solars i, si no proporcionen prou potència, aleshores que empri també la xarxa elèctrica. Tot es fa de manera automàtica, sense haver-nos-en de preocupar.
Aparcament de la feina i càrrega al carrer
No vivim en una casa unifamiliar i no tenim una plaça en un aparcament comunitari? Encara no hauríem de desistir de tenir un cotxe elèctric. La primera opció és mirar de carregar-lo a la feina. De fet, aquesta és l’opció que hauria de ser dominant en el futur, perquè serem a la feina durant les hores de sol, quan l’electricitat és més barata i, fins i tot, gratuïta. Com a treballadors, haurem de demanar a l’empresa que instal·li carregadors a la nostra plaça de pàrquing, si en tenim una de reservada, o que habiliti unes places específiques per a facilitar la recàrrega als treballadors, de manera que es puguin utilitzar per torns. La instal·lació serà molt semblant a la dels aparcaments comunitaris, on cada treballador pagarà pel seu consum, generalment identificant-se amb una targeta de recàrrega. L’empresa també pot decidir d’aplicar una tarifa plana comuna o, fins i tot, de no cobrar res, com a incentiu o compensació.
Finalment, si tampoc no tenim aquesta opció, podem fer servir carregadors públics. Molts supermercats en tenen, de manera que mentre fem la compra setmanal també carregarem el cotxe. Moltes benzineres també tenen punts de càrrega. I, si no, tenim els operadors específics d’estacions de recàrrega, com ara Electra, Zunder, Tesla, Ionity, Iberdrola, Endesa i molts altres. Si hem de recarregar habitualment en una estació de servei, ens convindrà contractar les subscripcions que ofereixen els operadors per abaixar-ne el cost, que és significativament més elevat que els de les tarifes de casa.