25.04.2020 - 21:50
Divendres el Parlament de Catalunya va aprovar el pressupost d’enguany. Era la fita marcada al calendari pel president de la Generalitat, Quim Torra, com a requisit per a convocar eleccions una volta va donar la legislatura per acabada arran de la tensió insostenible entre JxCat i ERC al govern. Al gener, la Junta Electoral espanyola (JEC) va declarar que estava inhabilitat com a diputat arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per desobediència perquè va mantenir el llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral del 28-A tot i l’ordre de retirada de la JEC.
JxCat volia que el parlament li mantingués l’escó tot i la resolució de la JEC, avalada també pel Suprem, però ERC no ho va compartir i va optar per acceptar la retirada de l’escó i defensar-lo als tribunals. El xoc entre els dos partits independentistes va fer embarrancar definitivament una legislatura marcada precisament per les desavinences i la batalla interna, accentuada pels efectes de la repressió. Atesa la situació, Torra va dir que convocaria eleccions una vegada el parlament aprovés el pressupost.
Tanmateix, com que la urgència de gestionar la pandèmia de la Covid-19 i la crisi sanitària i econòmica resultant han alterat el calendari –tot ajornant també la remodelació de l’espai de JxCat, el PDECat i la Crida–, Torra va afirmar la setmana passada que de moment no convocaria els comicis. El confinament i el risc que implica el virus impedeix que es facin unes eleccions amb normalitat abans de l’estiu, i de fet la segona volta de les municipals de Catalunya Nord i les del País Basc i Galícia ja van ajornar-se per això mateix. La decisió de convocar-les també responia al fet de treure les mans del Suprem del damunt del calendari electoral català, car la possible confirmació de la inhabilitació de Torra l’apartaria de la presidència i obriria un període llarg d’interinatge abans no es formés un nou govern.
La resolució del recurs, al final del 2020
La defensa del president va presentar un recurs de cassació al Suprem contra la condemna del TSJC per anul·lar-la. Tanmateix, la pandèmia de la Covid-19 ha paralitzat el calendari judicial de l’estat espanyol i de retruc també el procés contra Torra. De fet, fonts jurídiques situen la sentència del Suprem cap al final del 2020, cosa que permetria al president de convocar eleccions abans, a la tardor, si ho decidís i la situació sanitària ho permetés.
Aquest recurs encara és pendent d’admissió. El magistrat ponent, Miguel Colmenero, ha de fer una proposta de resolució a la sala d’admissió i, si s’admetés, el recurs començaria a tramitar-se abans de la sentència. Per la seva banda, la fiscalia va oposar-s’hi i va demanar que s’arxivés el recurs, cosa que privaria Torra del dret d’accedir a una segona instància judicial. La defensa s’hi va oposar i va demanar una vista que el Suprem no està obligat a concedir, però també va demanar que elevés qüestions pre-judicials al Tribunal de Luxemburg abans de dictar sentència. Això allunyaria encara més la resolució del Suprem, fins al 2021, tot i que abans el tribunal ja s’ha negat a presentar les pre-judicials.
Si la pandèmia del coronavirus ho permet i la sentència del Suprem no arriba abans, Torra podria dissoldre el parlament i convocar eleccions. No obstant això, la possibilitat que el Suprem confirmés la condemna allunyaria les eleccions, pel cap baix, uns quatre mesos d’ençà d’aquell dia. Per exemple, si el Suprem el condemnés el novembre, les eleccions no serien fins al març, i probablement no hi hauria nou govern fins a l’abril o el maig, a causa dels tempos que marca el reglament del parlament i dels cinquanta-quatre dies que passen per llei entre la convocatòria dels comicis i la data de la votació.
El calendari electoral
Si el president Torra fos inhabilitat amb l’estructura actual del govern, Pere Aragonès assumiria la presidència en funcions interinament com a vice-president, però no tindria la competència de convocar les eleccions. Aleshores el president del parlament, Roger Torrent, tindria deu dies per a fer la ronda de consultes amb els partits i proposar un nou candidat a la presidència. Ni tan sols en el supòsit que JxCat i ERC volguessin continuar aquesta legislatura tindrien garantits els vots suficients per a investir un candidat. Ni la CUP, ni els comuns ni els partits unionistes n’avalen la continuïtat i, sense l’abstenció d’un dels partits de l’oposició, JxCat i ERC no obtindrien ni tan sols la majoria simple que es requereix a la segona volta d’una investidura.
El parlament tindria un termini de dos mesos per a investir un nou president, que hauria de ser diputat. Del govern actual, només el conseller d’Interior, Miquel Buch (JxCat), i el d’Acció Exterior, Bernat Solé (ERC), ho són, tot i que l’acord de governabilitat estableix que la presidència de la Generalitat correspon a JxCat i el candidat podria ser qualsevol dels seus trenta-quatre diputats. Si no ho aconseguís, quan s’esgotés el període la cambra es dissoldria automàticament i les eleccions es convocarien cinquanta-quatre dies després. En total, per tant, quatre mesos d’interinatge als quals s’afegiria la durada del nou procés d’investidura posterior als comicis, amb les negociacions entre els partits per a formar un nou govern després d’haver passat per les urnes.
