Només el 17% dels qui comencen una conversa en català mantenen la llengua davant el castellà

Només el 17,4% de les persones que comencen una conversa en català mantenen la llengua quan reben una resposta en castellà. L’InformeCAT 2026, presentat avui per la Plataforma per la Llengua, constata que el català continua en situació d’emergència lingüística per una combinació de factors. A part dels jurídics i demogràfics, també es fixa en les actituds individuals dels catalanoparlants, i alerta que continuen amagant la llengua. Quant a la relació amb els nouvinguts, només el 19,7% de la població del Principat fa servir el català quan s’adreça a una persona que no coneix i que creu que és originària d’un altre país. Per contra, el 71,1% ho fa en castellà i el 8,4% en anglès o en una altra llengua. El 48,6% dels catalanoparlants inicials s’adrecen en català als qui interpreten com a nouvinguts, mentre que entre els castellanoparlants inicials el percentatge cau fins al 5,9%.

“La tendència d’amagar la llengua fa que els qui no la tenen com a pròpia tinguin més difícil familiaritzar-s’hi i fer-la servir”, ha assenyalat Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua. Com que, segons el mateix informe, els immigrants que saben parlar i escriure en català cobren de mitjana un 18% més, considera que allunyar-los de la llengua és una manera d’acabar discriminant tant els catalanoparlants com els qui no ho són i voldrien aprendre la llengua. Aquesta dada en concret ja va aparèixer a la primera onada del 2025 de l’Enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya. La tendència dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social.

Conjunt de dades preocupants

Aquesta quinzena edició de l’InformeCAT –elaborat a partir de dades d’organismes públics, estudis acadèmics i investigacions pròpies– recull cinquanta dades a partir de cinquanta indicadors de referència sobre la situació del català i ja es pot consultar a la web de l’entitat. També s’hi apunta que només el 22,2% dels residents a Catalunya diuen que comencen sempre les converses en català, mentre que un 20,7% diu que no ho fa mai. En conjunt, les dades confirmen que una part important dels catalanoparlants continua abandonant la llengua en les interaccions quotidianes, sobretot amb les persones que identifiquen com a no catalanoparlants.

Hi ha altres dades destacades en l’informe: a Catalunya Nord, el 64% dels residents són favorables a l’ensenyament obligatori de català a l’escola. Això pot ser una bona notícia tenint en compte que menys d’un terç dels habitants asseguren que comprenen bé o força bé la llengua, i per tant hi hauria un terç de persones que no parlen la llengua, però que són favorables al seu aprenentatge. A Andorra, els inscrits als cursos de català han crescut d’un 25,7% enguany, i el 83,6% dels municipis del País Valencià tenen el nom oficial exclusivament en català. Una altra xifra destacada té a veure amb el jovent: només el 15,9% dels joves d’entre 15 i 29 anys inicien sempre les converses en català.

I encara més dades: el 65,9% dels exàmens de les PAU de les Illes es van respondre en català el 2025, més de quinze punts menys que no el 2014. Les queixes sobre l’estat del català gestionades per la Plataforma per la Llengua s’han multiplicat en un 766,3% en deu anys, i és especialment preocupant el sector sanitari. Durant el 2024, l’entitat va registrar cinquanta casos de discriminació lingüística als serveis de salut pública a Catalunya. “No són deguts només a l’augment de la consciència lingüística, també s’expliquen perquè se’n produeixen més”, ha explicat Escuder. “Les dades dels col·legis de metges assenyalen un ús i coneixement molt baix del català entre els professionals”.

Una combinació de factors

La Plataforma per la Llengua assenyala que la situació actual és conseqüència de la combinació de diversos elements que es reforcen mútuament. Cap d’ells per si sol no explica la minorització, però sí la combinació de tots tres. En primer lloc, hi ha un marc jurídic que continua situant el català en una posició de desigualtat respecte del castellà. En aquest sentit, l’InformeCAT recull que, entre el 2021 i el 2025, el BOE va publicar més d’un miler de disposicions normatives que privilegiaven el castellà i discriminaven el català. En segon lloc, les transformacions demogràfiques de les darreres dècades han incrementat el pes de la població que no sap la llengua. A Catalunya, dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població recollides a l’InformeCAT de 2025 mostren que només el 8,6% de les persones nascudes a l’estranger fan servir habitualment el català. En tercer lloc, molts catalanoparlants continuen renunciant a la llengua.

Respecte de qüestions estructurals –socials, econòmiques, jurídiques–, Escuder ha destacat que, malgrat tenir legislacions en contra, quan es tenen bones lleis no s’acaben de fer complir. De fet, l’InformeCAT 2025 recollia que, entre el 2012 i el 2024, l’Agència Catalana de Consum i el Departament de Política Lingüística de Catalunya només van imposar sancions en el 6,3% dels casos denunciats per vulneració dels drets lingüístics.

“Segons el Tribunal Constitucional no es pot exigir el mateix nivell de català que de castellà i, d’altra banda, la no-oficialitat a la Unió Europea té conseqüències serioses aquí”, ha afegit Escuder. “A més, tenim un model econòmic amb treballs de baix valor afegit que dóna feines precàries i temporals que impedeixen d’integrar-se en català.” Ara bé, segons les dades, la gran majoria dels residents a Catalunya reconeixen el valor social, cultural i econòmic de la llengua. Una enquesta elaborada pel gabinet estatístic GESOP el juliol del 2025 indica que el 88,7% dels residents a Catalunya consideren que aprendre català pot donar més oportunitats laborals, culturals o de millora personal als infants d’origen estranger. Per tant, nou de cada deu persones perceben el català com una eina d’ascensor social. Ho creuen el 94,2% dels catalanoparlants habituals i el 83,8% dels castellanoparlants habituals. L’InformeCAT també recull que el 73,8% de la població està d’acord que cal reforçar l’ensenyament del català als nouvinguts.

Així doncs, el català continua essent percebut majoritàriament com una llengua útil i generadora d’oportunitats, malgrat les dificultats que afronta en els usos socials quotidians. “És un panorama molt negre, però no està tot perdut, no hem passat cap punt de no-retorn. Hem de potenciar els atractius del català. Entendre el català com a ascensor social ajuda a combatre les dinàmiques de minorització”, afegeix Escuder.

Algunes fortaleses malgrat l’emergència lingüística

Sigui com sigui, el català continua en situació d’emergència lingüística. L’anàlisi territorial de l’Enquesta d’usos lingüístics de població de Catalunya del 2023 mostra que menys del 15% dels residents al Barcelonès Nord, al Baix Llobregat Sud i a l’Hospitalet de Llobregat fan servir habitualment el català. També hi ha retrocessos significatius en territoris tradicionalment més catalanoparlants: entre el 2018 i el 2023, el percentatge de parlants habituals exclusius va passar del 72,2% al 66,8% a les Terres de l’Ebre, del 54,1% al 45,1% a les comarques gironines i del 65,7% al 56,4% a l’Alt Pirineu. A les Illes només el 59,5 % de la població afirma que sap parlar bé català. “Els catalans es bilingüitzen en els usos i això preocupa. Fa anys, l’ús del català entre castellanoparlants era més alt”, ha recordat Miquel Gil, responsable tècnic de l’InformeCAT.

L’InformeCAT 2026 també recull indicadors que mostren que el català manté espais de fortalesa. Les visualitzacions de continguts en català a les xarxes socials van augmentar d’un 71,7% entre el 2024 i el 2025, fet que evidencia la consolidació progressiva d’un ecosistema digital en català. Ara bé, l’entitat assenyala que, pel que fa a l’ús del català entre el jovent, no és important únicament el consum de contingut audiovisual, sinó també el fet que pares, professors i entrenadors siguin bons referents lingüístics i mantinguin la llengua. Ara bé, l’entitat valora aquesta dada com a molt positiva. “Permetrà que tota una generació de persones que s’hi vulguin dedicar hi puguin veure una oportunitat”, ha dit Rut Carandell, directora de l’entitat. “És important a escala bidireccional: que hi hagi aquesta demanda i també que hi hagi oferta.”

L’informe també mostra que hi ha àmbits socials en què el català conserva una presència majoritària. És el cas dels entrenaments de bàsquet a Catalunya, on el 75,1% de les converses es fan en català, o del teatre a Barcelona, on durant la temporada 2024-2025 gairebé la meitat dels espectadors van triar obres en català, davant del 29% que van optar per espectacles en castellà.

A més, durant el 2025 hi va haver avenços institucionals rellevants. D’una banda, Andorra va començar a aplicar la nova legislació lingüística que protegeix l’ús del català en els serveis i establiments comercials. D’una altra, el congrés espanyol va aprovar la primera llei d’atenció al client que estableix obligacions lingüístiques en català per a les grans empreses que operen en territoris on la llengua és oficial. L’entitat considera, així doncs, que el català continua disposant de recursos i espais de creixement que poden contribuir a revertir la tendència actual. “Amb el català no s’ha de fer partidisme, però la política, si no la fas, te la fan. No fer res ja és fer una política lingüística. El cas d’Andorra demostra molt bé que les polítiques lingüístiques serveixen”, ha conclòs Escuder. També ha fet una crida a la consciència individual, perquè esdevingui col·lectiva, sense treure responsabilitat a les institucions: “Hem de ser votants i consumidors lingüísticament responsables.”