Informe PISA: Catalunya se situa per damunt de la mitjana de l’OCDE en unes proves desvirtuades per l’error del Departament d’Educació

L’informe PISA del 2025, que avalua el nivell de competències en matemàtiques, ciències i comprensió lectora dels alumnes de quinze anys als països de l’OCDE, indica una millora notable a Catalunya respecte del 2022 en totes les competències i la situa per damunt de la mitjana d’aquests països. Però el resultat no mostra el nivell real de l’escola catalana, sinó que és distorsionat arran dels errors que va cometre el Departament d’Educació. Els resultats de Catalunya no són vàlids i no es poden comparar amb els de la resta de territoris participants ni amb la sèrie històrica perquè es va excloure de les proves un percentatge d’alumnes superior al que permet la metodologia de l’OCDE.

En aquests resultats desvirtuats, quant a la competència científica, Catalunya obté 502 punts, per damunt dels 477 del 2022 i dels 482 de l’OCDE. En lectura, obté 473 punts, per damunt dels 462 del 2022 i dels 461 de l’OCDE. En matemàtiques, obté 474 punts, que superen els 469 del 2022 i els 463 de l’OCDE.

Les proves es van fer entre el 31 de març i el 16 de maig de 2025 i la taxa d’exempció va arribar al 23,2% de mitjana, malgrat que la recomanació de l’OCDE era d’un màxim del 5%. En xifres, 591 alumnes en van quedar exempts, 6 dels quals per discapacitat física, 493 per discapacitat cognitiva, conductual o emocional, i 92 per domini insuficient de la llengua. Davant d’això, l’OCDE va decidir de no incloure les dades de Catalunya als informes internacionals.

En l’informe espanyol, el Ministeri d’Educació sí que ha inclòs els resultats de Catalunya, però separadament i amb una nota que alerta que “no han de ser emprats per a fer comparacions amb els altres territoris o les altres edicions de PISA, perquè la mostra d’alumnat que ha fet les proves no és representativa del conjunt d’alumnat a Catalunya”.

La incidència que desvirtua les proves

El centre de l’error en les proves ha estat el percentatge d’alumnes exclosos, un 23,2% de mitjana. L’OCDE estableix aproximadament el màxim recomanable perquè una mostra mantingui la representativitat estatística en un 5%.

Catalunya és l’única excepció. Al País Valencià, les Illes i Andorra els resultats sí que són vàlids. La investigació interna oberta pel departament per aquesta qüestió ha acabat amb tres expedients disciplinaris, dos per una possible falta greu i un altre per una possible falta lleu. Niubó també ha destituït la seva mà dreta: la secretària general d’Educació, Teresa Sambola. L’ha substituïda la psicòloga i pedagoga social Marta Clari, fins ara gerent de l’Àrea de Drets Socials, Salut, Cooperació i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona.

L’explicació de l’error

El Departament d’Educació ha situat el començament de la descoordinació en l’11 de març de 2025, poc abans de les proves, quan el Consell Superior d’Avaluació va fer una sessió educativa presencial a la seu del departament en què van assistir els centres educatius seleccionats per a participar-hi.

En aquesta sessió es va presentar una informació proporcionada per l’Institut d’Avaluació Educativa estatal (INEE), dependent del govern espanyol. Aquesta informació es va traslladar de manera literal, va explicar la consellera Esther Niubó, i reflectia els criteris d’exclusió d’alumnes, però era incompleta: “No constava enlloc el límit del 5% d’alumnat exclòs de la prova, que és la xifra que recomana l’OCDE perquè una mostra sigui representativa.” Els centres van començar les proves segons la informació rebuda, però el punt d’inflexió destacable va arribar el 9 d’abril: “Aquell dia, un cop començades les proves, l’INEE comunica al Consell Superior d’Avaluació que Catalunya presenta un percentatge d’alumnat exclòs superior al d’unes altres comunitats autònomes, i superior a allò que havia de ser.”

L’organisme espanyol va demanar expressament que es recordés als centres que només s’havia d’excloure “aquell alumnat al qual resultés absolutament impossible comprendre les proves o, en tot cas, fer-les amb les condicions requerides”. Ara, segons la informació obtinguda a les diligències, no consta acreditat que aquesta advertència arribés als centres educatius, com tampoc que es posessin en marxa actuacions específiques de seguiment o correcció mentre encara hi havia centres que estaven pendents de fer les proves. “Per tant, vol dir que encara hi hauria hagut marge per a actuar”, va dir Niubó. Per si no n’hi hagués prou, l’INEE va insistir en els advertiments les setmanes següents, encara amb les proves en marxa, però no es va produir cap actuació.

Les persones que rebien aquests avisos deien que els comunicaven als centres, però, segons que va dir Niubó, no ha quedat acreditat enlloc que fos així. “Es podien haver corregit? Sens dubte, abans de la finalització del període d’aplicació de les proves es podria haver actuat perquè els centres que encara no les havien realitzat extremessin les precaucions, atès que la taxa d’exempció no és per centre, sinó de la mostra en conjunt”.

El darrer informe tècnic de l’INEE es va fer el 30 de maig i, després d’això, no hi va tornar a haver comunicacions. I no va ser fins a final de febrer d’enguany quan la directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació –el nou organisme que ha pres el relleu del Consell Superior d’Avaluacions– fou “informada oralment d’una incidència tècnica en l’aplicació de les proves del curs anterior”. Ella ho va traslladar al secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez Renom, que en va demanar informació a la directora general de Currículum i Desenvolupament Professional, Sónia Fernández Cuenca, i posteriorment va elevar la qüestió a la secretària general del departament, Teresa Sambola, que va ser qui va obrir les diligències i que finalment va ser destituïda.

Al juny, un mes abans que es fes pública l’errada, l’INEE va informar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació que només 5 centres de 51 van complir la taxa d’exempció d’alumnat que marca l’OCDE. El procés es va tancar amb uns nivells de participació i exempció que van impedir d’assolir els nivells necessaris perquè els resultats de Catalunya siguin comparables amb els de la resta de territoris participants.

PISA és l’enquesta comparativa internacional d’estudiants de 15 anys més gran del món. Més de 760.000 estudiants de 91 països i economies han participat en l’avaluació, que n’examina les habilitats i coneixements en ciències, matemàtiques i lectura. A més, la prova destaca les actituds dels joves de 15 anys en àrees com la curiositat i la perseverança.