03.12.2020 - 21:50
|
Actualització: 04.12.2020 - 09:39
Els partits espanyols del 155 (PP, PSOE i Ciutadans) i la ultradreta (Vox) es van afanyar aquesta legislatura a prendre posicions en les comissions del Parlament Europeu que poden ser més estratègiques en relació a la persecució judicial contra els exiliats catalans. I és així que actualment la comissió d’Afers Legals, encarregada de resoldre el suplicatori contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, és presidida per un eurodiputat de Ciutadans, Adrián Vázquez. I la comissió de Llibertats Civils i Justícia, que pot pronunciar-se sobre la reforma del sistema d’euroordres, és presidida pel socialista espanyol Juan Fernando López Aguilar. Aquesta comissió ha aprovat aquesta setmana un informe en què recomana d’incloure en la llista de delictes pels quals l’extradició podria ser automàtica aquells que atemptin “contra l’ordre públic” o “contra la integritat constitucional”. El ponent de l’informe, era el parlamentari del PP Javier Zarzalejos. I hi han col·laborat Maite Pagazaurtundúa (Ciutadans) i Jorge Buxadé (Vox). El text encara s’ha de votar al ple per a ser aprovat definitivament.
Les euroordres han estat el gran malson del Tribunal Suprem espanyol, que ha topat reiteradament en totes les temptatives que ha fet durant tres anys d’aconseguir l’extradició del president Puigdemont i dels consellers exiliats. Les justícies belga, escocesa i alemanya no han combregat amb l’espanyola i ha etzibat diversos reversos al Suprem, en particular al jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena.
Els partits espanyols han maldat aquests darrers anys per a mirar de modificar el funcionament de les euroordres, que es basen en la confiança mútua entre els sistemes judicials dels estats membres i que estan pensades per a agilitar les extradicions dins de la Unió. La manca de correspondència amb la rebel·lió o la sedició en la majoria d’ordenaments jurídics europeus, la manca de confiança envers el tribunal requeridor per la malaptesa i la bel·ligerància i agressivitat argumental del Suprem són raons que han impedit les extradicions.
Ara els han aconseguit que en aquesta comissió parlamentària s’hagi aprovat un informe que fa unes referències implícites a la sedició i fins i tot als precedents frustrats d’extradició dels exiliats per part del Suprem espanyol.
Heus ací el document:
Una referència vaga a l’ús de la violència
L’informe, al qual ha tingut accés VilaWeb, diu que cal avaluar la inclusió de nous delictes al sistema d’euroordres. En posa alguns exemples: delictes ambientals relacionats amb la contaminació, evasió fiscal, delictes d’odi, abusos sexuals, violència masclista o usurpació de l’identitat, a més de crims contra la humanitat, genocidi i crims de guerra. I ho aprofita per a incloure els “delictes que incloguin l’ús de la violència o una amenaça seriosa contra l’ordre públic dels estats membres i crims contra la integritat constitucional dels estats membres comesos amb violència“.
És una reforma de l’euroordre ad hoc per a perjudicar els exiliats i facilitar-ne l’extradició a l’estat espanyol? El text no inclou cap referència explícita al cas català ni a la persecució de l’estat espanyol contra els dirigents independentistes, però cal tenir en compte que se’ls reclama per sedició, un delicte relacionat amb l’alteració de l’ordre públic i la pau social. La proposta d’incloure delictes contra l’ordre públic i la integritat constitucional arriba just en el moment que l’eurocambra discuteix també els suplicatoris contra Puigdemont, Comín i Ponsatí per llevar-los la immunitat i que així es reactivin les euroordres contra els tres exiliats, i la signa Zarzalejos, eurodiputat del PP, un ponent gens imparcial en relació a l’independentisme.
Tanmateix, l’informe ha acabant incloent una referència a l’ús de la violència en el redactat de la proposta, en una esmena proposada pel grup socialdemòcrata, que inclou els eurodiputats del PSOE. Ara bé, de quina violència es parla? De l’ús de les armes, com en els cops d’estat, o de la violència ambiental innovadora del jutge Manuel Marchena per a condemnar els activistes d’Aturem el parlament i els presos polítics en la sentència contra el procés? El redactat de l’informe deixa oberta la interpretació sobre la violència necessària per a cometre un delicte d’ordre públic, com la sedició, o contra la integritat constitucional, com la rebel·lió. És, per tant, una referència prou vaga que donaria un gran marge d’interpretació als jutges que estudiarien futures euroordres.
Les recomanacions diuen també que l’euroordre s’hauria de limitar a delictes més greus i que els casos de refús d’una euroordre haurien de ser excepcions en el reconeixement mutu.
I miren de fer més restrictiu el marge pel qual el jutge d’un país denegui l’extradició: “Ha de ser quan hi hagi raons fonamentades per a creure que l’execució de l’ordre de detenció europea seria incompatible amb les obligacions de l’estat membre envers l’article 6 del Tractat de la Unió i amb la Carta de Drets Fonamentals; que quan el motiu de la no execució es basa en la violació de drets fonamentals, l’estat que l’ha d’executar ha d’acreditar el greu risc de violació de drets fonamentals i basar la denegació de l’execució en elements fàctics i objectius, per a evitar la inseguretat jurídica i la possible impunitat”.
També afegeix que el jutge del país que ha d’executar l’extradició no hauria d’entrar a valorar el fons de l’acusació. És justament la principal crítica que la fiscalia i el Tribunal Suprem espanyol van fer al tribunal alemany que va desestimar l’extradició per sedició o rebel·lió de Carles Puigdemont. El redactat de la proposta diu: “El reconeixement mutu hauria de funcionar idealment de manera automàtica, sense jutjar els aspectes fonamentals de l’acusació i les decisions no s’haurien de refusar, si no és que hi hagués alguna de les condicions per al refús que estan exhaustivament indicades en la normativa de l’euroordre.”
La Comissió, reticent als canvis
Tanmateix, l’informe aprovat a la comissió de l’eurocambra i que probablement s’aprovarà al ple no és vinculant. La Comissió és l’únic organisme que pot canviar el sistema d’euroordres. En aquest sentit, el posicionament del Parlament Europeu té una rellevància política, però no obliga la Comissió a actuar en conseqüència, i fins ara tots els pronunciaments dels portaveus de l’organisme han estat contraris a alterar el sistema d’euroordres.
D’ençà de l’inici de la legislatura a l’eurocambra l’estiu del 2019, els tres partits espanyolistes han intentat –sense èxit– que la Comissió Europea accepti una reforma de les euroordres per a perseguir els dirigents independentistes catalans exiliats. Malgrat els intents dels eurodiputats espanyols, fins ara la Comissió no s’ha mogut. Al contrari, durant el debat de l’informe al comitè al setembre, el comissari de Justícia, Didier Reynders, va expressar les seves reticències a ampliar la llista de delictes que permeten l’extradició automàtica. De fet, va alertar sobre els perills d’impulsar canvis legislatius d’aquest tipus per situacions particulars, en aquest cas la persecució contra l’independentisme.
Doble partida a l’eurocambra
L’intent d’extraditar els exiliats a l’estat espanyol per a posar-los en mans del Suprem juga una doble partida. D’una banda, l’espanyolisme pressiona perquè es concedeixin els suplicatoris i els tres eurodiputats independentistes perdin la immunitat, fet que causaria la reactivació de les euroordres a Bèlgica i Escòcia. De l’altra, volen pressionar la Comissió amb una votació clara a l’eurocambra per a canviar el sistema d’euroordres, que es basa en el principi de confiança mútua entre els jutges dels estats membres de la Unió Europea. Aquesta confiança, laminada per les euroordres de Llarena –i la primera, de la magistrada Carmen Lamela–, ha estat motiu de conflicte i crítica a l’estat espanyol per la denegació de les extradicions dels dirigents independentistes exiliats.
Respecte de la confiança mútua entre els sistemes judicials per a lliurar persones reclamades per la justícia, l’informe esmenta les “preocupacions per la manca d’independència de les autoritats judicials nacionals” i les condicions de detenció com a elements que l’han minada. Cal tenir en compte que els informes GRECO del Consell d’Europa han alertat en diverses ocasions de la falta d’independència de la cúpula judicial espanyola, a causa de la seva politització.
