01.07.2026 - 19:50
Aquest matí hem sabut que l’augment dels preus al conjunt de la zona de l’euro es va alentir considerablement al juny, segons l’estimació ràpida de l’Eurostat. Això és un senyal positiu que l’alça en el petroli pel conflicte a l’Orient Mitjà sembla afluixar. La inflació anual en el bloc monetari s’ha alentit fins al 2,8%, després del 3,2% al maig, que va ser el nivell més alt del setembre del 2023 ençà. També s’ha col·locat per sota del 3% esperat pels analistes. En un mes, els preus, fins i tot han baixat d’un –0,1%, la primera baixada mensual de l’any després d’un seguit d’augments consecutius. Les xifres subjacents també són més encoratjadores. La inflació subjacent, que exclou els preus de l’energia i dels aliments frescs, s’ha alentit fins al 2,4% enfront del 2,6% de maig. Recordem que per al BCE aquest indicador és molt més important que no la xifra global, perquè ofereix una idea més precisa del risc que la inflació es mantingui a un nivell elevat.
Sembla, doncs, que ja ha passat la part pitjor de la por dels preus, amb el permís de Trump, en una Europa que ranqueja en el creixement de l’activitat. Per a mi, és molt important l’alentiment als dos grans estats, França i Alemanya. A Alemanya, per exemple, s’ha reduït al 2,3% en termes anuals, enfront del 2,6% del maig. Els preus dels aliments i la inflació dels serveis s’han mantingut estables al 0,4% i al 3,1% respectivament, i la inflació subjacent s’ha mantingut al 2,5%.
A França, en canvi, l’IPC ha crescut d’un 1,8%, molt menys que el 2,4% del maig, i la subjacent és de l’1,5%. L’institut estatístic destaca la desacceleració registrada en els preus dels serveis i de l’alimentació. I, encara que se n’alenteix notablement el progrés, els preus de l’energia continuen augmentant d’un 11,2% anual al juny, després del 16,6% al maig. Els serveis, que representen més de la meitat de l’índex de preus al consum, també s’alenteixen, d’un 1,8% anual, enfront del 2,4% del mes anterior.
Als dos estats capdavanters hi ha alentiments forts en els respectius índexs. I en tots dos casos es destaquen, a més de l’energia, una millora en els aliments i en els serveis. Això mateix passa en l’índex de l’Eurostat per a la zona euro, on el preu dels aliments frescs va augmentar d’un 3,2% al juny, enfront del 4% del mes anterior. En canvi, el dels serveis va caure de tres dècimes, fins al 3,2%, i el dels aliments processats va retrocedir d’una dècima (a l’1%). És important que aliments i serveis vagin prenent el camí de baixada en la gràfica.
Observeu que no he parlat del nostre IPC. Volia veure què passava avui a Europa. I cal dir que a l’estat espanyol la situació empitjora en termes relatius. La inflació encadena quatre mesos consecutius per sobre del 3%, els tres darrers ancorada en el 3,2%. I la subjacent baixa d’una dècima, fins al 2,9%. D’entrada, ens allunya de la mitjana europea. En termes mensuals (juny sobre maig), l’IPC va pujar d’un 0,6%, cinc dècimes més que al maig, de manera que ja s’acumulen cinc mesos consecutius d’alces en termes intermensuals. Compte!
Però hi ha una cosa que em fa ballar el cap: la nota oficial de l’Institut d’Estatística espanyol (INE) i la del Ministeri d’Economia tan sols fan referència a la benzina i la llum, però ni l’un ni l’altre fan cap esment de l’evolució dels aliments ni dels serveis. Concretament, l’INE diu: “En aquest comportament es destaca la influència a l’alça de l’electricitat i el gas, els preus del qual augmenten més que el juny del 2025. Afecten la baixa els combustibles i lubrificants per a vehicles personals, que disminueixen els preus enfront de la pujada del juny de l’any passat.” Cap més pista. Si el petroli ha baixat per a tot Europa, què passa amb aquests elements clau en l’estructura del cost de la vida que donen resultats diferents? Haurem d’esperar el dia 15 a saber què ha passat i veure en què ens allunyem d’Europa.
No cal dir que el govern espanyol dóna per bo el manteniment de la taxa de creixement dels preus. Per al Ministeri d’Economia, l’estabilitat de l’IPC interanual confirma que el pla de resposta del govern espanyol “compleix l’objectiu principal: esmorteir l’impacte de la guerra de l’Iran sobre la inflació i protegir el poder adquisitiu de les llars”. Pilotes fora i ja en parlarem a mitjan mes.
El fet és que la inflació es modera al juny, i això porta un bri de tranquil·litat a l’autoritat monetària europea. Aquesta tarda, després de saber les dades dels preus, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha assenyalat que els riscs per al creixement econòmic i la inflació, tant a l’alça com a la baixa, “són probablement més equilibrats que no pas fa unes quantes setmanes”. A parer seu, els canvis ràpids que es produeixen obliguen els bancs centrals a preparar-se per mesurar l’economia d’una manera diferent i amb més precisió, recorrent a eines com la intel·ligència artificial.
Aquestes declaracions les ha fetes en el fòrum anual que el BCE fa a Sintra (Portugal). En aquest context, Lagarde ha defensat que el banc central de la zona euro va optar per elevar els tipus d’interès en la reunió del juny perquè considerava que s’esqueien “les circumstàncies perfectes” per a prendre aquesta decisió. Alhora, en vista de la rapidesa amb què es transformen les condicions, un procés que la IA accelera, ha remarcat la necessitat de mantenir una actitud oberta a nous criteris de mesura, enfocaments diferents i eines addicionals que permetin de prendre decisions adequades.
Tanmateix, jo diria que al juliol tot és obert. Em preocupa l’evolució dels preus a l’estat espanyol. Van en sentit contrari a la resta de grans estats, i el govern no hi dóna importància. L’INE mateix ha fet una nota explicativa, amb menys informació de l’habitual (que ja és sempre molt minsa). No diu ni una paraula sobre aliments i serveis, dos dels punts (a més de l’energia, és clar) que més directament afecten les famílies. Tenint en compte que el juliol de l’any passat, l’IPC mensual va baixar d’un -0,1%, no ens hauria d’estranyar que aquest mes tinguem una sorpresa poc agradable. El temps ho dirà.
