El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

‘No som en una situació de normalitat per a la reactivació de l’activitat empresarial; la crisi econòmica continua i el teixit productiu s’ha d’adaptar als nous requeriments del mercat després de la pandèmia.’ Ho ha dit la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, aquest matí en una sessió digital de preguntes d’empresaris del sector industrial associats a la patronal Pimec. I ha afegit: ‘Sense ajuts directes al teixit productiu, la crisi social serà inabordable.’

El president de Pimec, Josep González, ha recordat la necessitat de continuar aplicant mesures com la moratòria del pagament d’imposts i ha proposat que s’elaboressin ‘plans de reactivació per a molts sectors, però sobretot per a la indústria, que  l’any 2000 significava un 18% del PIB i el 2019 va baixar al 16%’.

Sens dubte, la gran preocupació de casa nostra és la indústria. En depenem en gran mesura. La Cambra calculava fa temps que el 50% de la nostra economia va lligada directament o indirecta a l’activitat industrial. Ve’t aquí, doncs, la necessitat d’una cura especial amb tot allò que hi tingui relació: això exigeix una política industrial, que, ara com ara, continuem sense veure enlloc, cosa que obliga els empresaris del sector a fer un esforç suplementari.

Precisament aquest matí també ens arribaven els resultats de l’índex de producció industrial (IPI) de l’INE i l’Idescat referits al mes de maig. Que se’n fa, de llarga, l’espera de les estatístiques en temps de crisi! Bé, les dades no han estat dolentes, considerant que a mitjan abril van arrencar moltes empreses industrials no essencials que havien estat aturades pel confinament total. La reobertura no té resultats immediats, perquè, en molts casos, calen dies i setmanes per a fer el rodatge d’allò que s’havia frenat de sobte. De l’engegada de les instal·lacions fins a la resolució de les comandes pendents.

El creixement de l’IPI sobre el mes anterior ha estat a Catalunya del 17,4%, gairebé tres punts més alt que el registrat a l’estat espanyol (14,7%). El millor comportament l’han tingut els béns de consum. Els no duradors (alimentació i drogueria, principalment) han crescut d’un 8,5% i ja han arribat al 84% sobre el valor de l’índex de març, que va marcar el pic dins la pandèmia en aquest grup. Val a dir que són a un 74% del nivell del maig de l’any passat. Durant tot l’any 2019 ja s’havia notat un alentiment en la producció, igual que a la resta de subsectors.

Quant als béns de consum duradors, com ara la roba, els electrodomèstics, els cotxes, els ordinadors… la davallada havia estat molt més forta amb el confinament. La caiguda del febrer fins a l’abril va ser del 65%, una davallada espectacular i única en la història moderna de la nostra economia. La recuperació del maig ha tingut una pujada del 90%, molt forta, però lògicament insuficient per a arribar al nivell d’abans de la pandèmia. Concretament, al maig vam assolir una producció d’aquests béns equivalent al 66% de la del febrer i un 60% de la del maig del 2019. En aquest sector hi ha molt per fer i veurem com ha anat al juny.

Quant als béns d’equipament –per entendre’ns, la maquinària pesant, les eines, la maquinària elèctrica i les màquines agrícoles o qualsevol altre equipament destinat a la producció d’uns altres productes o serveis per vendre–, la caiguda pel confinament també va ser colossal: un 65% entre el febrer i l’abril. Al maig, l’índex va pujar d’un 68%, la qual cosa el deixa a un nivell molt baix respecte del febrer: només a un 58%; i a un 54% del maig de l’any passat. Sens dubte, les empreses del sector són les que més han rebut les conseqüències de la pandèmia i les que necessitaran una empenta més forta els mesos vinents.

Quant als béns intermedis –objectes que s’utilitzen per elaborar un producte final que després serà comercialitzat, com la fusta, parts d’un vehicle, plàstic…–, han tingut un comportament correcte, ateses les circumstàncies. El creixement del maig ha estat del 20%, en contrast amb una caiguda del 33% entre el febrer i l’abril. El sector ha quedat al 80% del que tenia al febrer i el 74% del del maig del 2019.

Com deia, cal esperar les dades del juny per poder fer un judici més complet sobre la recuperació en la indústria catalana. Els únics indicis que en tenim són les dades dels índexs PMI que vam comentar la setmana passada, referits al mes de juny per a tot l’estat espanyol i que apuntaven a una situació complicada, però menys dolenta que la que tots temíem. Esperem que aquests indicis s’acabin complint, pel bé de tots.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.