El Tribunal Suprem espanyol ha demanat avui a l’advocacia de l’estat un informe sobre els indults demanats per als presos polítics. És el document que encara manca a la taula del Suprem perquè el tribunal es pronunciï –amb tota seguretat oposant-s’hi– sobre els indults. La fiscalia ja ho va fer. Això implica que el moment de la resolució encara sigui incert, perquè ara mateix és el Suprem que en controla el temps, perquè el govern espanyol ha de disposar abans de l’informe preceptiu. Per més que sigui desfavorable, pot aprovar de concedir els indults, però aleshores serà la Moncloa que decidirà el moment de fer-ho. I per les paraules recents del ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, no tenen pas gens de pressa. Ben a la inversa va succeir a final del 1998 amb un dels indults més escandalosos de la història recent de l’estat espanyol, el de l’ex-ministre d’Interior José Barrionuevo i el de l’ex-secretari d’estat de Seguretat Rafael Vera.

En el cas dels presos polítics, el procediment fins a la possible concessió de l’indult (el govern espanyol encara no ho ha assegurat del tot) es va dilatant cada vegada més. En el cas dels dos ex-alts càrrecs del govern de Felipe González condemnats per actes de terrorisme d’estat, el procés va ser molt ràpid, i al cap de dos mesos ja eren al carrer.

Les primeres peticions d’indult per als presos polítics les va enviar el desembre del 2019 l’advocat Francesc Jufresa. El març de l’any passat, la UGT de Catalunya el va demanar per a Dolors Bassa, i els ex-presidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, per a Carme Forcadell. No fou fins a final de setembre del 2020 que el govern espanyol va enviar les peticions al Tribunal Suprem. I encara hi són. La fiscalia va trigar pràcticament tres mesos a fer el seu informe, desfavorable als indults. El Suprem ha trigar un mes més, fins al 26 de gener, a demanar el de l’advocacia de l’estat com a part afectada. La continuació d’aquest calendari és del tot incerta.

En canvi, amb Vera i Barrionuevo tot va anar molt més de pressa. El juliol del 1998 van ser condemnats pel Tribunal Suprem a deu anys de presó i a dotze d’inhabilitació pel segrest de Segundo Marey i per malversació de diner públic. Un grup de regidors socialistes i alguns ajuntaments (inclòs el de Barbens, al Pla d’Urgell) van demanar l’indult per a tots dos. El 7 de novembre el govern de José María Aznar en començà la tramitació al Suprem i el 24 de desembre els concedia l’indult, amb tot el procediment enllestit.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.