Un independentisme enfadat, però determinat a recuperar la força de l’1-O

Crònica de l'acte pel cinquè aniversari del Primer d'Octubre que ha omplert el passeig de Lluís Companys de Barcelona

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
01.10.2022 - 20:17
Actualització: 01.10.2022 - 20:48

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Han passat cinc anys d’ençà que els catalans vam votar el Primer d’Octubre, i, d’aleshores ençà, el país ha canviat. Està enfadat i se sent enganyat. No pot ser d’una altra manera, de tantes coses que han passat. On hi havia institucions determinades a fer avançar el procés d’independència, ara hi ha una desunió oberta i agre entre els diferents actors independentistes. De les mobilitzacions multitudinàries que impressionaven el món per la magnitud, s’ha passat a unes altres que si impressionen és perquè superen les expectatives i fan dir “mira noi, tan malament no estem”. De la il·lusió, a l’enuig. De protestar contra el govern espanyol, a protestar contra el govern de la Generalitat.

Carme Forcadell obria l’acte pel cinquè aniversari del Primer d’Octubre del Consell de la República, i ja d’ençà d’abans de començar sabia que la gentada que omplia el passeig de Lluís Companys de Barcelona no seria un públic fàcil. Quan els presentadors de l’acte, Sergi Mateu i Núria Cadenes, han recordat els exiliats, el nom de Marta Rovira ha estat rebut amb xiulets, i amb Forcadell no ha estat pas diferent. Ha provat de mantenir el discurs, però amb la cara ho deia tot. “Gràcies per ser-hi sempre. Sempre que us hem demanat de sortir al carrer, hi heu estat.” Xiulets. “Em fa especial il·lusió i em fa contenta compartir l’acte amb el president Puigdemont, que voldríem que fos aquí.” Xiulets. “Som aquí per recordar, commemorar i celebrar la nostra victòria.” Xiulets.

Durant gairebé deu minuts, Forcadell ha mirat de mantenir el guió previst, però l’escridassada l’ha afectada i ha arribat a un punt que ignorar-la era impossible: “És veritat que molts de vosaltres esteu enfadats, decebuts, desil·lusionats, i ho comprenc i ho comparteixo. Després del 2017, que ho vam tenir tant a tocar, jo també me’n sento. Però estic contenta perquè veig que no esteu desmobilitzats. Que sou lluitadors que no es cansen mai, que no defalleixen mai fins a aconseguir l’objectiu. Endavant, fins a la victòria final.”

Forcadell, que havia estat convidada pel seu paper al capdavant del parlament que va aprovar la llei del referèndum i per ser qui va llegir la declaració d’independència el 27 d’octubre, ha estat escridassada contundentment. Però no ha estat l’única. També ha rebut xiulets Jordi Gaseni, president de l’AMI, quan ha demanat al govern de la Generalitat que es mantingui unit; Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, quan ha dit que cal deixar enrere els retrets i que els diferents punts de vista de l’independentisme conversin; Mònica Roca i Sergi Perelló, presidenta de la Cambra de Comerç i secretari general de la Intersindical, i Maties Serracant, ex-batlle de Sabadell, quan el públic considerava que feia massa estona que parlaven; o fins i tot alguns dels cantants que han actuat entre els parlaments, que no és allò que els assistents havien vingut a veure.

“Que parli el president!”, se sentia de tant en tant. I el 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha parlat per cloure l’acte. Una gran ovació l’ha rebut quan ha aparegut en pantalla en connexió amb Bèlgica, i el silenci que havia mancat durant la resta de l’acte l’ha acompanyat mentre parlava. Puigdemont no solament era el president que va guiar el govern fins al referèndum, sinó que és qui diu allò que volen sentir els qui s’entossudeixen a no girar full. “Que abandonin tota esperança tots els que tant des de Madrid estant com des de casa nostra ens diuen que ho hem de deixar córrer. Avisem tots els il·lusos enterradors que el seu dol es dóna per acomiadat”, ha dit, i el públic ho ha celebrat amb aplaudiments, com també quan ha reivindicat que la taula de diàleg a la qual cal encadenar-se és la que serveixi per a debatre entre ERC, Junts, la CUP, Òmnium i l’ANC.

“El que tots demanem avui és que ens mantinguem conjurats a apropar l’horitzó malgrat els cants de sirena o els cants de derrota. Que ens preparem per reprendre la marxa allà on la vam deixar. Avui sabem que l’estat no renunciarà mai a la violència, si cal extrema, per mantenir Catalunya al seu costat, però també sabem derrotar-los, perquè la fórmula de la victòria la tenim clara”, ha continuat.

Sense explicitar-ho, ha connectat amb els crits contra els partits i el govern de la Generalitat que més d’una vegada han interromput els participants de l’acte, i els ha recordat que són legítims. Que la crítica política és legítima i que el deure com a ciutadans és ser exigents amb els governants: “Que tothom tingui clar que els vots que permeten de governar les institucions vénen d’aquell desbordament democràtic, i, per tant, és normal i comprensible adreçar-nos als que tenen la responsabilitat perquè es posin a fer la feina que tenen des de fa cinc anys.” Per aconseguir-ho, ha reivindicat la feina del Consell de la República: “És un repte que el Consell es proposa encapçalar per si algú es despista i després d’haver agafat el nostre vot no el tornem a veure més.”

Una conferència nacional per la independència

Abans de Puigdemont, qui també ha sabut connectar amb els assistents al cinquè aniversari del Primer d’Octubre ha estat Dolors Feliu, presidenta de l’ANC. Durant la Diada de l’Onze de Setembre, Feliu va avisar els partits que si no feien la independència promourien una llista cívica per a les eleccions. I durant les setmanes següents, amb la força de la manifestació sota el braç, van presentar al govern i els partits la proposta de proclamar la independència a l’últim tram del 2023 bo i aprofitant el context internacional que obrirà el segon referèndum d’Escòcia. La proposta va xocar amb la negativa del govern, ERC, Junts i la CUP, i per això avui Feliu ha deixat clar que l’ANC no pensa restar impassible.

“Que es posin les piles, ens cal preparar un nou embat per la independència. Si no ho fan ells, ho farem nosaltres. No ens aturaran. Si no s’hi afegeixen, trobarem nous camins. Farem la llista cívica que ja vam proposar, clamarem per eleccions i tirarem endavant el nostre projecte”, ha dit. La gent l’aplaudia, i en aquesta posició ha fet el moviment següent: “Volem llançar la proposta d’una gran conferència nacional per la independència. Ja us podeu inscriure perquè quan s’acabi aquesta legislatura, llarga o curta, ens trobi preparats i amb un pla que compartim amb la societat civil.” La conferència serà, a tot estirar, el febrer de 2023, “si encara no hi ha hagut eleccions”, i s’activarà per debatre i mobilitzar-se arreu del país. “Perquè tots plegats puguem parlar i d’una vegada fem lluir l’esperit de l’1 d’octubre per allò que va ser fet: fer la independència.”

“Els segadors” i, en acabat, marxa de torxes

Una vegada Puigdemont ha acabat la seva intervenció, el vice-president del Consell de la República, Toni Comín, ha aparegut al seu costat just per cloure l’acte amb el cant de “Els segadors”. Després, la major part d’assistents ha començat a desfilar cap a casa i el passeig de Lluís Companys s’ha buidat amb agilitat. Ara, un grup reduït de gent ha desfilat cap al parc de la Ciutadella amb torxes a les mans. Una volta a dins, han cremat tres cadires amb els logotips de Junts, ERC i la CUP, que eren al costat de l’estàtua del Desconsol, de Josep Llimona.

VilaWeb
VilaWeb

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes