Entre la impotència i el blocatge: què ha de fer l’independentisme el 10-N?

  • VilaWeb debat amb les diputades Montse Bassa i Laura Borràs i amb l'ex-diputat Albano-Dante Fachin sobre com encarar aquestes eleccions espanyoles

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
19.09.2019 - 21:50

El diumenge 10 de novembre farà pràcticament un mes que s’haurà fet pública la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra mig govern legítim de la Generalitat, la presidenta del parlament i dos dirigents socials. Però aquell dia sembla que l’independentisme encararà les eleccions espanyoles d’una manera molt similar a les del 28 d’abril. Si més no, ho fan pensar els primers moviments i preses de posició de les forces polítiques independentistes després de l’anunci de repetició electoral. Això sí, n’hi haurà una, de diferència, que serà substancial i que ja s’albira: els presos polítics que aleshores van poder encapçalar les candidatures de Junts per Catalunya i d’ERC segurament ara no ho podran fer, perquè ja hauran estat inhabilitats per Manuel Marchena i els altres sis magistrats.

Tant ERC com Junts per Catalunya veuen clar que són unes eleccions en què l’independentisme hi ha de ser. La diputada d’ERC Montse Bassa ho explica així a VilaWeb: ‘Preferiria no haver-hi de ser, perquè jo voldria que fóssim una república independent. Però mentre no ho siguem, hem d’aprofitar tots els espais polítics on puguem fer pressió.’ Parla d’una sensació molt personal que té després de visitar cada setmana la seva germana, Dolors Bassa, tancada al Puig de les Basses: ‘Sento tanta indignació quan surto, que l’he de gestionar. No et pots quedar a casa havent-hi aquesta repressió tan absurda, tan bèstia i salvatge. I ho intento gestionar amb acció. I allà em passa igual. Quan sóc a Madrid veig amb tanta la impotència les poques ganes de diàleg que tenen, que em plau dir-los que nosaltres som allà per a exigir diàleg.’

Bassa diu que havia arribat a tenir dubtes sobre la necessitat de presentar-se a les eleccions espanyoles, i ara veu molt clar que a Madrid s’hi ha de ser. ‘Perquè aquests mesos he vist que ser-hi ens permet de dir-los a la cara tot el que pensem. Les nostres intervencions són un possible altaveu perquè arribi a la ciutadania espanyola. És important de tenir-hi un altaveu, per a poder condicionar. I si l’independentisme és fort condiciona les polítiques a Madrid.’

Laura Borràs

Junts per Catalunya també ho enfoca així. La diputada Laura Borràs declara a VilaWeb que sempre ha vist les urnes com una oportunitat: ‘L’independentisme ha acceptat cada repte electoral com una oportunitat per a ser cada vegada més majoritari. I això s’ha reflectit en la majoria independentista que hi ha a Catalunya. I el nombre de diputats independentistes que hi ha ara a Madrid és el més gran que hi ha hagut mai. L’independentisme ha de veure cada cita electoral com una oportunitat de ser més. La qüestió és si després serem capaços de traslladar aquests resultats que reflecteixen les urnes al dia a dia de la política.’

No és pas tan clar que aquesta vegada la CUP faci un pas que no ha fet mai: presentar-se a unes eleccions espanyoles. Encara ha de prendre la decisió, però ho ha de fer contra rellotge, perquè el 4 d’octubre és el darrer dia per a presentar-se coalicions. VilaWeb ha provat debades de tenir una veu de la CUP que expliqués la posició de la formació per a aquest article.

La CUP té dues setmanes de coll per a mantenir-se’n al marge o bé fer un tomb estratègic. El debat intern abans de la campanya del 28-A fou intens, i els sectors que aleshores eren favorables a presentar candidatura ja s’han començat a moure, algunes pressionant perquè es faci aquest tomb. És el cas de la Forja, l’organització juvenil pròxima a les tesis de Poble Lliure, que ha dit en un comunicat que cal que el 10-N la CUP ‘encapçali una proposta de blocatge’, que defensi el mandat del Primer d’Octubre i ‘no claudiqui davant els poders de l’estat espanyol’.

La posició de Poble Lliure sobre les eleccions espanyoles és compartida per Som Alternativa, la plataforma d’Albano-Dante Fachin, que fa una crida a reunir tots els partits independentistes i els comuns en una taula per valorar quina és la millor resposta a la repetició electoral. Aquestes formacions, més els Pirates de Catalunya, van presentar-se el 28-A com a coalició electoral amb el nom de Front Republicà, que va anar de poc que no obté representació al congrés espanyol a la circumscripció per Barcelona. I ara ja han començat a parlar sobre la possibilitat de repetir aquella fórmula, segons que explica Fachin a VilaWeb. Tenen una posició crítica sobre el paper que han tingut ERC i Junts per Catalunya al congrés aquests mesos; a uns els acusen d’emblanquiment del PSOE, i els altres d’indefinició.

Demana que hi hagi una acció conjunta: ‘Aquestes noves eleccions no són una estratègia del PSOE, sinó de l’estat. I per això, els partits sobiranistes ho haurien d’enfocar de manera mitjanament conjunta. Si des de Vox al PSOE, passant per la monarquia i l’Íbex, volen eleccions espanyoles vol dir que hi ha una trampa preparada. Ells són capaços d’actuar conjuntament i nosaltres no?’ Per això diu que caldrà compartir punts de vista, que caldrà que ho facin ‘totes les persones i organitzacions que creuen que Catalunya s’ha de poder autodeterminar, des dels comuns al PDECat’.

Però quina forma hauria de tenir aquesta acció conjunta? Diu que això li importa poc. Tant és que sigui una candidatura conjunta o candidatures separades però amb una estratègia compartida. ‘S’ha de fer aquesta anàlisi conjunta, i que això desemboqui en una fórmula o una altra s’haurà de veure. De què serviran els diputats que van a Madrid? Si hi ha d’haver llista única o no, què vol dir? Sí, que n’hi haurà 25 o 27… Molt bé, però què faran? Aquests sis mesos hem vist que uns volien donar suport a Pedro Sánchez peti qui peti i uns altres, de vegades sí i de vegades no.’

L’actitud de Pedro Sánchez aquestes últimes setmanes s’ha anat endurint en relació amb Catalunya, fins a amenaçar de tornar a aplicar l’article 155 i aproximar més encara el seu discurs al de Ciutadans i al del PP. Montse Bassa explica que això no els farà canviar pas els missatges de campanya, per coherència. ‘No ens aixecarem de la taula si ells no ho fan, com hem vist clar aquests dies amb Pedro Sánchez. Però nosaltres hem de ser forts amb les nostres idees, i sé que la gent tancada a la presó, que no han canviat ni un mil·límetre les conviccions, pensen que la posició ha de ser aquesta.’  Una altra cosa, precisa la diputada d’ERC, és la posició que tindrà el partit després de les eleccions sobre una possible investidura. I aclareix que si el candidat socialista manté aquest to i aquest discurs s’oposaran a fer-lo president. ‘Jo vull arribar a la independència de Catalunya i pressionar. Però dir que no abans de saber què ens trobarem, no. Ells van canviant, moguts per interessos partidistes, però evidentment si després de les eleccions ens trobem uns socialistes que no escolten, i que s’ajunten amb les dretes, no els investirem.’

Borràs i Bassa, llista conjunta i unitat estratègica

Montse Bassa diu que el debat sobre la llista única ja s’ha superat. ‘La meva opinió és que seria un error anar en una llista única. És una unitat mal entesa, perquè quan lluites per la independència allà hi ha dues cares d’una mateixa moneda: la part nacional i la social. Aquests mesos a Madrid hem votat. Hi ha temes del dia a dia. I jo vull una política d’esquerres, no tenim la mateixa ideologia. Però no és cap contradicció, jo puc parlar perfectament amb Laura Borràs sobre el tema nacional i serem tan amigues si ella vota un punt d’educació o d’habitatge diferent de mi, perquè venim de partits molt diferents.’ Afegeix que allò que cal és una unitat estratègica de l’independentisme. ‘A ERC la defensem des del minut zero. Ho compartim tots. I entenc perfectament que la gent demani això, i jo vaig sortir fa quatre dies al carrer demanant-ho. Malgrat les actituds i les desavinences que hi ha hagut en un partit i en un altre s’han de superar, i hem de tenir una estratègia conjunta, perquè si no ja podem plegar.’

Laura Borràs considera que una llista conjunta donaria més força a l’independentisme, però no en vol fer sang i defuig la polèmica. Fa, això sí, aquestes consideracions: ‘Llista conjunta? Si m’ho demaneu a mi, que no era en política abans de l’1-O, i que hi entro pensant que cal una resposta política excepcional a una situació excepcional com la que vivim, us he de dir que sí. Hauríem d’abordar aquesta qüestió amb aquesta perspectiva després de la sentència. Però com que ja hem estat tot aquest temps en l’escenari polític, no vull entrar en cap mena d’especulació ni crear cap expectativa que naturalment després decep els qui sortim al carrer a manifestar-nos i que ens demanen unitat. Sempre parlem de la unitat, i no sé si la poden demanar a qui l’ofereix, sinó potser a qui la rebutja. Però com que no vull entrar en retrets perquè no m’hi sento còmoda, no vull suscitar aquestes falses esperances. Cada vegada que s’ha parlat d’això i cada vegada que s’han fet ofertes en ferm –no pas propostes retòriques– no ha funcionat.’

I amb la perspectiva de presentar-s’hi separats, tant ERC com JxCat són conscients que molt probablement no podran presentar els presoners a les llistes electorals. Per això ahir Laura Borràs deia a Ràdio 4 que no era del parer d’incloure’ls-hi, perquè al cap de pocs dies en serien foragitats pel poder judicial espanyol. És una decisió, afegia, que l’ha de prendre la formació d’acord amb els presos. I és un debat que també té ERC. Montse Bassa afegeix el seu punt de vista: ‘L’Oriol Junqueras és el nostre candidat. No l’han inhabilitat i no serem nosaltres que ho farem.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any