15.11.2020 - 21:50
|
Actualització: 20.11.2020 - 15:20
Només falten tres mesos per a les eleccions del 14 de febrer i l’independentisme hi arriba després d’una legislatura molt tensa entre els dos principals partits del moviment, a causa de la divergència estratègica, la repressió i les desqualificacions constants entre dirigents i militants a les xarxes. Ara per ara, hi ha una desena de candidatures que es reivindiquen independentistes i que representen tot l’espectre estratègic i ideològic del moviment. De les opcions que defensen l’unilateralisme i la proclamació immediata de la independència fins a les que prioritzen el diàleg i la construcció d’una majoria pel referèndum, passant per les que opten per la confrontació amb l’estat. De l’esquerra anticapitalista i transformadora fins a l’extrema dreta, passant per la socialdemocràcia, la democràcia cristiana i els sectors més liberals. Des dels partits de govern fins als més rupturistes amb el sistema actual de partits, crítics amb la manera com ha evolucionat el procés i les decisions que s’han pres d’ençà de la tardor del 2017.
Caldrà veure si aquestes candidatures prenen forma definitiva, si algunes opten per coalicions o bé si no recullen prou avals i queden fora de l’oferta electoral. En tot cas, és ben segur que el votant independentista podrà elegir l’opció que el representi més bé, tant en l’àmbit ideològic com en l’estratègic en l’avenç del procés. A més de la frustració i el descontentament per la manera com ha embarrancat el procés aquesta legislatura després de l’1-O i per la repressió que ha exercit l’estat espanyol, també pot tenir un impacte notable la gestió de la pandèmia del govern de la Generalitat i l’evolució de les setmanes vinents.
Els dos partits principals, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, intentaran de retenir la majoria del vot independentista i ampliar les respectives bases electorals, mentre que les altres formacions –la CUP, el PDECat i Demòcrates– miraran de créixer, de mantenir-se per influir sobre el futur govern, d’obtenir representació al Parlament de Catalunya per primera vegada o de tornar-hi, com és el cas de Solidaritat Catalana. A la cambra no hi ha espai per a tots els partits que es presentaran, previsiblement, però l’objectiu del moviment de superar el 50% pot convertir-se en realitat entre els vots de totes les formacions, tot i els estralls de la covid-19 i la gestió discutible del govern independentista.
De moment, els partits acceleren la confecció de les llistes electorals, la recollida d’avals i la tria dels caps de llista, molts en primàries internes que s’han fet o es fan aquests dies. Si no hi ha coalicions, o sorgeixen més candidatures, l’independentisme podria arribar al 14-F amb una desena de llistes diferents. Tot seguit repassem en quina situació es troba cada partit i els desafiaments que tenen en aquestes eleccions.
Junts per Catalunya (JxCat)
JxCat elegirà el cap de llista i candidat a president a les primàries el darrer cap de setmana de novembre, i després s’enllestiran les llistes. Els principals candidats són la diputada Laura Borràs i el conseller Damià Calvet. El president Carles Puigdemont finalment no serà candidat a la presidència, però formarà part de les llistes electorals. El principal objectiu de Junts és reeditar la victòria de les eleccions al parlament i les europees i mirar de fer reeixir la seva estratègia de confrontació davant l’estat espanyol. A més, la caiguda que els sondatges auguren a Ciutadans permetria que la força independentista guanyadora fos també la més votada a tot el Principat i el grup parlamentari més nombrós. En principi, JxCat vol reeditar el pacte de govern amb ERC, però el seu hipotètic candidat necessitarà un tercer suport –actiu o passiu amb una abstenció a la investidura– si entre ambdós partits no aconsegueixen la majoria absoluta. Ideològicament haurà d’acabar de definir el seu model de país, amb una direcció amb membres provinents del centre-dreta i del centre-esquerra de l’independentisme.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
ERC vol ser la primera força independentista al parlament per primera vegada des dels anys trenta i ostentar la presidència de la Generalitat, tot traduint les dues victòries consecutives a les eleccions espanyoles. El partit degà de l’independentisme va intentar-ho el 21-D i els sondatges li pronosticaven la victòria, però va veure’s finalment superat per JxCat. Ara les enquestes somriuen novament a Esquerra, que elegirà els quatre caps de llista en unes primàries. Pere Aragonès, vice-president del govern i coordinador nacional del partit, serà probablement el candidat, amb una oferta ideològica de tarannà socialdemòcrata. El consell nacional de la formació ratificarà les llistes electorals el 12 de desembre. Esquerra creu que cal un procés d’acumulació de forces internes per a forçar l’estat a negociar un referèndum, i que per créixer l’independentisme ha de governar bé. Tanmateix, la discutida gestió de la pandèmia del govern pot ser una arma de doble tall pels republicans. La candidatura no comptarà amb Demòcrates de Catalunya, però ERC podria renovar la coalició amb formacions com Moviment d’Esquerres (MES) i Avancem.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
La CUP ha fet el pas a l’oposició activa contra el govern independentista aquesta legislatura i intentarà d’arreplegar el descontentament de l’electorat per tornar a créixer al parlament. El 21-D va reduir a la meitat la seva presència a la cambra, i en conseqüència la seva influència sobre el govern. El secretariat nacional enllesteix una llista que la militància haurà d’avalar, com és habitual, i encara es desconeix qui serà el cap de llista. Els anticapitalistes provaran de créixer a Barcelona, retenir l’escó a Girona i tornar a obtenir representació per Lleida i Tarragona. La proposta estratègica tornarà a tenir com a eixos principals la unilateralitat i la desobediència civil i institucional per a superar la repressió i la paràlisi del procés, mentre que el cos ideològic de la CUP mantindrà l’anticapitalisme, el feminisme, l’ecologisme i l’internacionalisme com a grans principis rectors de les seves polítiques.
Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat)
El PDECat concorrerà en solitari en aquestes eleccions per primera vegada, amb l’ex-consellera Àngels Chacón com a cap de llista. El partit encara no s’havia presentat mai al parlament. El 2015 va fer-ho dins de la coalició de Junts pel Sí, i el 2017 va bastir la candidatura de Junts per Catalunya amb una gran diversitat d’independents. El trencament amb Puigdemont per divergències ideològiques i estratègiques va consumar-se a l’estiu, i ara el partit es prepara per a la seva gran prova de foc. Si queda fora del parlament, el projecte quedarà tocat. Ideològicament, se situa al centre-dreta independentista i en el liberalisme econòmic, mentre que pel que fa al procés prioritza el diàleg amb l’estat espanyol, sense renunciar a la independència. El PDECat aspira a obtenir una representació suficient que li permeti de continuar el seu creixement en solitari i influir en el futur govern de la Generalitat.
Demòcrates de Catalunya
Demòcrates es troba en la mateixa situació que el PDECat. Va formar part de Junts pel Sí el 2015 i va integrar-se a la candidatura d’ERC el 2017, i actualment té dos diputats al parlament dins el grup republicà. L’aposta del partit per la unilateralitat i la desobediència l’ha allunyat dels plantejaments dels republicans, i la formació ha considerat de concórrer a les eleccions amb l’objectiu de declarar la independència si hi ha una majoria per a fer-ho. Antoni Castellà s’ha presentat a les primàries obertes que ha organitzat el partit i serà probablement el cap de llista. Ideològicament, el partit se situa a la dreta i defensa un model de democràcia cristiana que beu de l’extinta Unió Democràtica de Catalunya. La formació intentarà de mantenir la seva representació actual al parlament i d’influir en el futur govern, i no és descartable que formi alguna coalició.
Primàries Catalunya
Primàries presentarà una candidatura a les eleccions per a obtenir representació al parlament per primera vegada. La formació va obtenir alguns regidors a les municipals, però no va arrelar a Barcelona. El projecte va néixer a partir de l’impuls de Jordi Graupera i va tenir el suport logístic de l’ANC i de Demòcrates, però no va reeixir. Tampoc no va poder presentar-se a les eleccions espanyoles perquè els van faltar avals. Ara la plataforma ha organitzat unes primàries obertes a tots els ciutadans per a bastir una llista electoral. Primàries vol aixecar la suspensió de la declaració d’independència immediatament i es presenta amb un discurs molt crític amb els partits polítics que han dirigit el procés i els seus dirigents. Ara per ara, no pot definir-se ideològicament perquè l’única línia d’actuació és la culminació de la independència.
Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
Solidaritat torna a l’arena electoral després de la seva sortida del parlament l’any 2012. El 2015 va donar suport a Junts pel Sí i el 2017 va decidir de no concórrer a les eleccions, però el partit veu imprescindible tornar a la batalla electoral i ha organitzat unes primàries obertes amb l’objectiu d’unir forces amb les altres candidatures que vulguin aixecar immediatament la declaració d’independència. És una formació ideològicament diversa i propera actualment als plantejaments de Primàries pel que fa a l’actuació dels principals partits polítics de l’independentisme.
Grups menors
El Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) es presenta per primera vegada en aquestes eleccions amb Marta Pascal com a cap de llista, una volta fetes les primàries. Aquest nou partit ha integrat alguns ex-membres del PDECat i de CDC que es reivindiquen independentistes, però també inclou no independentistes. Així mateix hi ha Convergents, el partit creat per l’ex-conseller Germà Gordó, que es defineix com a sobiranista i partidari del dret d’autodeterminació seguint l’ordenament jurídic. La formació també vol presentar una candidatura i ha organitzat unes primàries internes per a elegir els candidats, però no descarta d’arribar a acords amb altres partits per a formar coalicions. Ideològicament, se situa al centre-dreta i es reivindiquen hereus de la tradició de Convergència Democràtica de Catalunya.
Per acabar, a les eleccions s’hi vol presentar el Front Nacional de Catalunya (FNC), que ha començat la recollida d’avals. Aquest partit d’ultradreta va tenir fins al març presència a l’Ajuntament de Ripoll i proposa de proclamar la independència de manera unilateral. Per una altra banda, també hi ha el grup Directe 68, promotor d’un manifest molt crític amb els dirigents independentistes, i Força Catalunya, ambdós partidaris de la via unilateral.
