El CEO més recent va mostrar un descens en el suport dels catalans a la independència. Dels 1.500 catalans enquestats, 725 (48,3%) es van oposar a la independència, 660 (44%) s’hi van mostrar favorables i 115 (7,7%), indecisos.

Aquesta disminució del suport a la independència va atreure molt l’atenció dels mitjans. Els que generalment no informen detalladament del sondatge del CEO van publicar titulars sobre la disminució del suport a la independència. A les xarxes socials com ara Twitter els erudits van engegar la maquinària per a explicar per què havia caigut aquest suport.

El descens és brusc: només tres mesos abans era del 48,4% i l’oposició se situava al 44,1%. Cal recordar que el nombre de catalans en favor de la independència ha estat constantment superior al dels contraris d’ençà de mitjan 2017. Tenint en compte això, una persona raonable podria demanar-se què ha originat aquesta disminució tan ràpida. Aprofundim en les dades i vegem-ho.

Com fa la mostra el CEO

El sondatge del CEO és, amb diferència, el més rigorós sobre les actituds polítiques dels catalans. Però, com totes les enquestes, és subjecte a un biaix potencial introduït per la selecció de la mostra i el marge d’error. Com que el CEO és totalment transparent (és a dir, en publiquen totes les microdades), podem quantificar aquest biaix potencial per ajudar-nos a comprendre fins a quin punt els grans canvis de resultats són producte de (a) canvis entre la població o (b) canvis entre la mostra.

Per exemple, mirem quina participació han tingut en la mostra al llarg dels anys:

Notareu que (a) el desglossament reflecteix estretament la distribució territorial veritable dels catalans i (b) com es manté constant amb el pas del temps. Això és degut al fet que el CEO controla aquesta variable i que es garanteix que la població seleccionada reflecteixi fidelment el pes poblacional de cada província.

El CEO també controla estretament variables com ara la mida del municipi, l’edat, el sexe i el lloc de naixement. Com hem mostrat anteriorment a la columna, això és perquè aquests factors demogràfics tenen un paper important a l’hora de formar les opinions sobre qüestions polítiques. Per exemple, si una enquesta del CEO inclogués només persones nascudes a Catalunya, el suport a la independència seria significativament superior al real. Igualment, si un sondatge del CEO sobrerepresentés els catalans nascuts a Espanya, el suport al PP semblaria superior al real. Per això, quan la mostra difereix lleugerament de la població real, el CEO aplica una tècnica estadística simple anomenada ‘ponderació’ que, essencialment, dóna més pes o menys a les respostes en funció de si les característiques demogràfiques individuals són representatives del conjunt de la població. Aquesta tècnica té com a efecte eliminar els potencials biaixos de mostra.

Però ací hi ha una qüestió a tenir present: és difícil, o gairebé impossible, de saber exactament quines variables s’han de fer servir per a ‘ajustar’ la mostra. Si s’ajusten variables importants com el lloc de naixement, es pot acabar obtenint una selecció aleatòria que no sigui representativa respecte de les altres variables.

L’augment sobtat de l’unionisme i la caiguda del suport a la independència es poden interpretar d’una de les dues maneres: (1) que alguna cosa ha passat, políticament, que ha fet canviar d’opinió molts catalans independentistes, fent-los ara antiindependentistes o (2) que la mostra seleccionada pel CEO no reflecteix amb precisió la població de Catalunya. Quina és?

Hi ha moltes proves en favor de la primera teoria. Potser la victòria del PSOE a les eleccions de l’abril ha fet canviar d’opinió uns quants independentistes. O potser la discordança entre els independentistes ha fet que alguns canviïn de bàndol.

Però si examinem les dades, veurem que hi ha més proves per a la segona teoria i que la mostra més recent de CEO altera el resultat final. Examinem-ho.

CEO del juny del 2019

La mostra del CEO del juny del 2019 va ser lleugerament diferent de les enquestes anteriors en tres aspectes que probablement van afectar els resultats quant al suport a la independència:

  1. El sondatge va gaudir d’un nombre més elevat que no és habitual de persones amb pares nascuts a Espanya.
  2. Més persones que s’identifiquen com a espanyols que no és habitual.
  3. I més nombre que no és habitual de persones que consideren el castellà com a llengua pròpia.

A continuació es mostra l’associació entre el lloc de naixement dels pares i el suport a la independència.

Els catalans amb un pare o més nascuts a Catalunya són, en gran manera, independentistes, mentre que els catalans amb els dos pares nascuts a fora de Catalunya són, en gran part, antiindependentistes. Per què és rellevant això? Perquè a l’enquesta més recent del CEO, el percentatge de catalans amb un pare o més nascuts a Catalunya va disminuir significativament.

El percentatge de catalans amb dos pares nascuts a Catalunya va disminuir realment d’un 37% a menys del 32 en pocs mesos? Probablement no. Aquest canvi no reflecteix un canvi en la població catalana, sinó que suggereix un canvi en la mostra CEO.

Autoidentificació cultural

La identificació cultural és estretament correlacionada amb les opinions sobre la independència. Els catalans que s’autoidentifiquen majoritàriament com catalans o bé únicament són més independentistes que no pas els que se senten espanyols. El suport a la independència de Catalunya és del 95% entre els qui només se senten catalans, però només del 5% entre els qui se senten només espanyols.

I què va passar aquest darrer sondatge del CEO? Es va registrar un descens del percentatge de catalans que se senten únicament catalans o més catalans que espanyols i, en canvi, va augmentar el de catalans que se sentien més espanyols que no pas catalans o només espanyols.

La identitat cultural de Catalunya realment ha canviat molt en pocs mesos? Una altra vegada, probablement no. Més aviat aquests canvis probablement tenen més a veure amb la mostra del CEO que no pas la composició real de la població.

Llengua

La llengua, tal com la identificació cultural i el lloc de naixement dels pares, és estretament relacionada amb els sentiments sobre la independència. Entre els catalans que consideren que el castellà és la seva llengua, només un 22% dóna suport a la independència. En canvi, dels catalans que consideren que el català és la seva llengua, el 77% vol la independència.

I què va passar aquest darrer CEO? Va caure el percentatge de participants que consideren que el català és la seva llengua, mentre que el percentatge que consideren llengua materna el castellà va augmentar.

Una altra vegada, amb el perill de repetir-me, el percentatge de castellanoparlants a Catalunya realment ha augmentat significativament aquests darrers mesos? No, probablement no. Més aviat va ser la mostra de CEO, que va canviar, no pas la de Catalunya.

Què passaria si la mostra hagués estat diferent?

El suport a l’unionisme va créixer realment del 44% al 48% en pocs mesos? La cosa més probable és que no. Bona part de l’augment de l’unionisme entre la població catalana que mostra el CEO es pot atribuir als augments de la mostra de grups demogràfics que generalment donen suport a la unió amb Espanya: els qui no tenen pares nascuts a Catalunya, els qui s’autoidentifiquen com a espanyols i els qui consideren el castellà la seva llengua.

Es pot argumentar que aquests darrers mesos la societat catalana també ha experimentat grans canvis en l’ascendència, identitat cultural i preferències lingüístiques. Però això és poc probable. La cosa més probable és que en el sondatge CEO, per pura casualitat, la demografia antiindependentista hi sigui sobrepresentada.

Quin hauria estat el resultat del sondatge en qüestió si les característiques demogràfiques de què hem parlat fossin idèntiques a la dels quatre sondatges anteriors –final del 2017 fins a principi del 2019? Vegem-ho:

Podem ‘ajustar’ la nostra mostra perquè la població del CEO més recent sigui més semblant a la dels quatre anteriors. Per exemple, podem tornar a calcular la nostra mostra mitjançant la variable ‘autoidentificació’ (si se sent més catalana o espanyola) de manera que la nostra mostra sigui idèntica que la dels quatre anteriors. Llavors, el percentatge en favor de la independència és significativament superior a l’oposat.

En canvi, si ajustem la variable de la llengua, obtenim una divisió molt més uniforme.

I, si ajustem el lloc de naixement dels pares, el suport a la unitat entre Catalunya i Espanya és més gran que no pas a la independència –encara que no amb tanta diferència com al resultat del CEO.

Llavors, quin és el suport veritable a la independència a Catalunya? No se sap, perquè Espanya no permet cap referèndum, però probablement la divisió entre el sí i el no és de 50-50.

El suport a la independència ha disminuït dràsticament aquests darrers mesos? I els sentiments espanyolistes han augmentat realment de manera tan contundent? Probablement no. Més aviat, el sondatge del CEO més recent va representar grups desafortunadament adversos a la independència. Si ‘corregim’ la mostra per adequar-la als estudis anteriors, trobem que el suport a la independència també s’ajusta. Dit d’una altra manera, no hi ha hagut cap canvi en el suport a la independència.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb