10.08.2026 - 21:40
Un home vestit de color negre s’acosta al rei del Marroc, Muhàmmad VI, que llueix una gel·laba de color crema. La caputxa li cobreix el cap. L’escena és al pati del Palau Reial de Rabat, el 2014. L’home acota una mica el rostre, com si sabés que el seu destí hi romandrà encadenat. Un ajudant acosta un coixí amb una medalla. El monarca la hi col·loca al pit, mentre li diu alguna cosa.
L’home no és pas cap figura irrellevant. Es diu Pier Antonio Panzeri i és un reconegut eurodiputat italià del Partit Democràtic (dins el grup socialdemòcrata). La medalla en forma d’estrella és l’Orde d’Ouissam Alauita, en categoria d’oficial. És un “regal” de Muhàmmad VI com a reconeixement del seu “servei meritori a l’estat marroquí”.
Entre els condecorats hi ha un altre home que no pot parar de somriure, el diplomàtic i polític Abd-ar-Rahim Atmoun, que ha rebut l’Orde del Mèrit Nacional, en categoria d’oficial. El somriure pot ser de cofoisme, però sobretot d’alegria pels “negocis” futurs amb el seu “company” Panzeri.
Anys més tard, la condecoració al Palau Reial de Rabat serà una de les pistes que la policia belga estirarà per mirar d’entendre el mal anomenat Catargate, és a dir, la trama corrupta per a manipular l’activitat política del Parlament Europeu.
El Marroc, amagat rere l’ombra del Mundial
L’escàndol del Catargate va esclatar el 9 de desembre de 2022, dies abans de la final del Mundial de futbol a Doha. La policia belga va requisar un milió i mig d’euros i va detenir Eva Kailí –vice-presidenta del Parlament Europeu–; la seva parella i ex-assistent parlamentari, Francisco Giorgi; i Pier Antonio Panzeri –ja ex-eurodiputat i director de l’ONG Fight Impunity–, entre més.
La fiscalia els acusava de corrupció, emblanquiment de capitals i participació en una organització criminal per haver acceptat, presumptament, diners de Catar i el Marroc en canvi de defensar els seus interessos dins de la cambra. Un lobby encobert al cor de la UE. La lluïssor de la copa daurada del Mundial va fer que els mitjans bategessin el cas com a Catargate, però la branca marroquina era igualment greu.
Els mesos següents, la policia va fer més detencions i la llista d’implicats ara voreja la vintena. En total, hi ha cinc eurodiputats i ex-eurodiputats més en el punt de mira –Marie Arena, Alessandra Moretti, Elisabetta Gualmini, Andrea Cozzolino, Marc Tarabella– i un ex-comissari, Dimitris Avramopoulos.
La llebre marroquina i els serveis secrets
Les primeres indagacions del Catargate es remunten a la primavera de 2022, quan els serveis secrets belgues van rebre l’avís que Panzeri havia rebut suborns del Marroc durant anys. Aquesta llebre va fer que el seguissin amb detall i va permetre de destapar la conxorxa. L’ex-eurodiputat amb un currículum immaculat en defensa dels drets humans tenia una cara més fosca.
Força abans de ser condecorat per Muhàmmad VI, la Direcció General d’Estudis i de Documentació (DGED) –el servei d’intel·ligència exterior marroquí– havia identificat Panzeri com un “un amic proper al Marroc” i “un aliat influent”. “És capaç de lluitar contra l’activisme creixent dels nostres enemics al Parlament Europeu”, afegien.
L’ex-eurodiputat ocupava posicions clau per a l’estat marroquí, com ara la presidència de la delegació per a les relacions amb el Magrib (2009-2017) i de la subcomissió dels drets humans (2017-2019). L’interlocutor principal, a la banda marroquina, era el seu “company” Abd-ar-Rahim Atmoun com a copresident de comissió parlamentària mixta del Marroc i de la Unió Europea.
Què reclamava la trama? Actuacions favorables a l’estat marroquí en expedients sobre el Sàhara Occidental, les vulneracions dels drets humans, l’agricultura, la pesca i les relacions comercials amb la UE. De fet, el 2013, Atmoun es va vantar obertament al diari Le Matin d’algunes de les seves “victòries diplomàtiques”, com ara l’informe elaborat per Panzeri sobre la política europea de veïnatge, que articula les relacions del bloc europeu amb els seus socis meridionals i orientals més pròxims.
En canvi dels serveis, els membres de la trama, especialment Panzeri –també la seva família–, rebien diners, regals i estades de luxe al Marroc, com ara al palau de la Mamounia, a Marràqueix.
Un espia i una ONG per a no desaparèixer
El 2019, incapaç de revalidar el seu escó, Panzeri va signar un acord de col·laboració amb el servei d’intel·ligència marroquí. El pacte es va tancar a Rabat sota l’auspici de Muhàmmad Belahrech, membre de la DGED i peça clau de la trama. Actuava amb l’àlies M118 i feia de pont entre Rabat i els seus tentacles a Brussel·les, és a dir, era qui donava les ordres que després executaven personatges com Atmoun.
Fonts pròximes al cas, citades pel diari Le Soir, defineixen Belahrech com “un home perillós”, que ja era en el radar dels serveis d’intel·ligència espanyol i francès abans del Catargate. Sense l’escó d’eurodiputat, Panzeri es va convertir en un lobbista del Marroc amb l’ONG Fight Impunity, tot i que l’organització es definia com una entitat en defensa dels drets humans i a favor de la justícia transnacional.
A la junta honorària hi havia cares molt conegudes del Parlament Europeu: Federica Mogherini –investigada per malversació en el cas del Col·legi d’Europa–, Bernard Cazeneuve, Dimitris Avramopoulos –amb una euroordre de detenció pel Catargate– i Emma Bonino. El rol de Panzeri dins el parlament el va assumir Andrea Cozzolino, que també va contractar Francesco Giorgi com a assistent.
Entre el 2019 i el 2022, la investigació ha determinat que Atmoun i Panzeri van participar al Marroc en tres reunions, pel cap baix, amb el director de la DEGD, Muhàmmad Yassine Mansouri.
De la confessió a la impunitat
El gener del 2023, Panzeri va signar un acord de penediment i cooperació amb la fiscalia belga en canvi d’una pena reduïda. Va admetre la participació en la trama corrupta al cor del Parlament Europeu com a intermediari en el repartiment dels diners. De fet, va confessar haver rebut gairebé dos milions d’euros procedents del Marroc i Catar.
L’ex-eurodiputat va relatar que la seva relació amb Atmoun es remuntava a molts anys enrere. Va explicar que el 2014 havia contribuït econòmicament a la seva campanya electoral, en què fins i tot li va finançar amb 50.000 euros un acte a Milà amb membres de la diàspora marroquina.
La investigació del Catargate –que ha tingut tres jutges instructors diferents– encara és oberta quatre anys després i no s’albira pas cap data d’un possible judici. El febrer passat, la justícia belga va refusar els intents d’alguns investigats d’aturar o invalidar el conjunt de la causa.
Ara, els principals implicats per la part marroquina, Atmoun i Belahrech, n’han restat completament al marge. El 2022, quan va esclatar el cas, Atmoun era ambaixador del Marroc a Polònia i es va fer fonedís. La justícia belga va reclamar que es congelessin els seus actius a l’estat francès –el 2011, Nicolas Sarkozy l’havia condecorat amb la Legió d’Honor–, entre els quals un hotel.
No va ser fins el desembre del 2023, arran d’una comissió rogatòria, que va poder ser interrogat en territori marroquí. Mesos més tard, el 12 d’abril de 2024, la justícia belga va decidir de desentendre’s de la branca del Marroc i va transferir el contingut de la investigació a les autoritats d’aquell país. No hi ha constància de cap persecució penal contra Atmoun ni Belahrech.
Investigadors agredits i drogats
La investigació del Catargate no solament ha topat amb traves judicials. El gener del 2024, tres membres del servei anticorrupció van protagonitzar un incident en un bar de Brussel·les. Un inspector principal va haver de ser hospitalitzat i operat per una hemorràgia interna. Una primera anàlisi hospitalària va indicar una elevada presència d’amfetamines.
L’inspector va denunciar un intent d’assassinat per enverinament, i va assegurar que ni ell ni els seus companys havien consumit drogues voluntàriament. Tanmateix, el juliol passat, la fiscalia va arxivar el cas per manca de proves. Les anàlisis toxicològiques posteriors van sortir negatives.
El juny, una altra inspectora de la policia federal belga que treballava en un dossier delicat relacionat amb el Catargate va ser agredida brutalment mentre caminava prop d’un prat en una zona rural de Lieja. L’atac, perpetrat per una o més persones i amb cops especialment violents a la cara, li va causar ferides greus que la van deixar temporalment incapacitada per a treballar.
La fiscalia ha obert una investigació judicial per temptativa d’assassinat, però fins ara no s’ha identificat cap sospitós.
El juliol del 2022, la intel·ligència belga havia advertit que els investigadors del Catargate podien ser objectiu d’espionatge i intimidació pels serveis secrets del Marroc, incloent-hi possibles infiltracions policíaques i manipulació de telèfons i ordinadors dels investigadors. Malgrat l’alerta, segons La Libre Belgique, es van prendre poques mesures per a protegir-los.
