Imanol Pradales: “Sánchez pot donar sentit al temps que queda de legislatura o entrar en un procés de descomposició”

El president del govern basc, Imanol Pradales (Santurtzi, Biscaia, 1975), ha visitat el parc Martin Ugalde d’Andoain just després que el Tribunal Constitucional espanyol hagi renunciat a pronunciar-se sobre la llei d’ocupació pública basca. Al parc tenen la seu uns quants agents culturals i en favor de la llengua, com també el diari Berria. A l’entrevista ha parlat dels detalls d’aquella decisió i d’algunes qüestions candents relacionades amb l’èuscar, a més de les relacions accidentades entre el govern basc i Madrid. De fet, ha llançat un avís al govern espanyol: si no hi ha canvis, no hi haurà reunió de la comissió bilateral.

—Al juny va fer dos anys que és a la presidència basca. Quina valoració feu d’allò que ha donat de si la legislatura fins ara?
—Aquests dos anys han estat molt intensos. Aquest país té unes bases sòlides, però el govern basc ha estat centrat en qüestions urgents durant aquests dos anys. És a dir, hem estat cercant respostes en tot moment. La sanitat va ser el tema principal en la campanya electoral i la primera decisió del govern va ser constituir una taula de sanitat i, a partir d’aquí, assolir un pacte. Això mateix ha passat en l’àmbit econòmic. D’ençà que va arribar l’administració Trump, hem tingut uns quants fronts oberts, siguin els aranzels o les conseqüències de la guerra de l’Iran. I aquí també hi havia urgència a respondre-hi adequadament: vam crear el Grup de Defensa de la Indústria Basca. O el desafiament de l’habitatge: vam posar en marxa una llei nova el desembre passat. D’una altra banda, tenim com a objectiu principal preparar el futur d’Euskal Herria, perquè sigui més pròsper i millor. I per a fer-ho, calia posar-ne les bases: l’Aliança Financera Basca, els processos d’arrelament o la integració del benestar emocional en les nostres polítiques de benestar.

—El PNB i el PSE-EE formen el govern. Han topat, entre més qüestions, en l’habitatge, en l’èuscar, en la qüestió de les competències… Com són les relacions entre els socis de govern?
—Les relacions entre els partits són bones, no crec que siguin dolentes. I quant al govern, són molt bones: hi ha clima de col·laboració. És cert que a vegades hi pot haver topades i conflictes, a vegades molt mediàtics, però tenim clara la direcció: tenim un programa i l’hem de complir. Ara mateix, el 84% del programa és en marxa i tot just ha passat la meitat de la legislatura. Anem pel bon camí. I també hem demostrat capacitat d’acordar iniciatives que no eren al programa: entre més, en l’àmbit de l’habitatge. La llei del desembre passat no era al programa, però vam tenir capacitat d’acordar-la amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE). O la llei per a atraure inversions que vam presentar fa poques setmanes. Espero que s’aprovarà al desembre.

—Som a les portes d’un cicle electoral. Vénen les eleccions municipals i forals i també arribaran les de les corts espanyoles. Us preocupa que en aquest context les topades tinguin més ressò?
—En temps d’eleccions sempre hi ha un altre nivell de decibels en la política, però la nostra feina és mantenir l’estabilitat i la col·laboració que hi ha hagut fins ara. I quan hi hagi topades entre els partits, que afectin la nostra tasca, que se’n pugui parlar amb franquesa al consell de govern. Crec que això és sa.

—Mirant cap a Madrid, tots dos socis també tenen posicions ben diferents. Segons el vostre parer, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hauria de convocar eleccions?
—No em pertoca a mi de prendre aquesta decisió, sinó al president Sánchez. Pot agradar més o menys, però és així. A la legislatura espanyola, li queden deu mesos o onze, com a màxim. Això vol dir que el president espanyol té l’oportunitat de donar sentit i ordre al temps que queda o entrar en un procés de descomposició. El desafiament és aquest.

—I quina relació té el govern basc amb Madrid?
—La meva gran obstinació és donar una resposta adequada a les negociacions que hi ha obertes. Tinc molt clar que, mentre a Espanya hi hagi un president, nosaltres hem de jugar aquesta partida. Si la tardor vinent convoca eleccions, la partida s’haurà acabat, però, mentrestant, hi hem de jugar i hem de provar de defensar tan bé com puguem els interessos bascs. I, si pot ser, marcar gols.

—A començament de mes, la consellera d’Autogovern, Maria Ubarretxena, va ser a Madrid, però després d’aquelles reunions vau qualificar de “falta de respecte” l’actitud del govern espanyol.
—Demano de mantenir la negociació, de ser a la taula. Aquestes darreres setmanes hem vist que tenim un frontó al davant, tant respecte a la Seguretat Social com respecte als ports bascs. Aquí hi ha un pacte: en l’acord d’investidura i en una comissió bilateral vam acordar quin era el calendari i quines eren les competències. Aquestes competències s’han de negociar i la part basca és a la taula, disposada a negociar. I m’agradaria que el govern espanyol també tornés a la taula de negociació. Si és així, estic segur que obrirem camins. Si no és així, la comissió bilateral no es farà. Com a president, tinc molt clar que no anirem a una comissió bilateral a Madrid si no hi ha cap contingut polític. I aquests continguts polítics han de ser clars, per a donar una bona resposta als interessos bascs i donar l’oportunitat d’aprofundir en el nostre autogovern.

—Per tant, ara com ara, la comissió bilateral no es reuniria.
—Avui, no. Demà, vés a saber.

—Hi ha tres qüestions relacionades amb la Seguretat Social damunt la taula. Quins són els obstacles? Segons el PSE-EE, la vostra proposta no és factible.
—No parlaré de la posició del partit socialista basc. El conseller Mikel Torres és al moll de la negociació i ha treballat amb la consellera Ubarretxena la proposta que hem fet. Amb això ja és tot dit. A partir d’aquí, què hem rebut de Madrid? Vam acordar quin era el full de ruta dins la Seguretat Social i es van decidir unes quantes fases. La primera es va completar amb dificultats. I ara toca d’assolir un acord sobre les prestacions contributives, les baixes i les mútues que col·laboren amb el sistema sanitari. Però què hi hem trobat? Un no rotund, tot i que durant les primeres setmanes de juny els vam enviar les nostres propostes.

—L’altra qüestió de pes és la dels ports.
—Quant als ports bascs, també vam posar la proposta damunt la taula amb flexibilitat. I, en canvi, hem rebut el mateix paper que l’estat ens va enviar al desembre, sense tenir en compte tots els altres moviments. Això no és un fonament per a negociar. Demostra falta de respecte.

—El PNB i el PSOE van decidir de completar l’estatut de Gernika a la fi del 2025 i després es va ajornar fins a Pasqua. Aquest juliol tampoc no és previst. El PSE us demana paciència, però fins on arriba, la paciència del president?
—Hem tingut paciència durant aquests quaranta-sis anys llargs. Euskal Herria ha tingut massa paciència fins ara i ha arribat l’hora de tancar bé el pacte. Hi treballo de ple i ho provaré fins a l’últim minut. Es va proposar un calendari i no s’ha complert, però hi ha voluntat política. Això diu el president: doncs que es faci.

—En l’àmbit de l’autogovern, l’altre puntal és el del nou estatus polític. A començament de curs vau anunciar que al juny faríeu una ronda de reunions amb els partits i ja som a mitjan juliol. Es farà, aquesta ronda de reunions?
—Això, ho vaig proposar el setembre passat. Hi havia un calendari acordat amb el govern espanyol per a complir íntegrament l’estatut de Gernika i en aquella taula de partits polítics, la taula discreta on hi ha EH Bildu, el PNB i el PSE-EE, era previst que tancaríem una carpeta i que, d’una altra banda, les negociacions avançarien. Sobre l’estatut, la carpeta és oberta. I respecte de la taula, encara que s’hagi avançat, crec que encara hi ha camí per a fer. Per tant, la decisió és que de moment no convocaré la ronda de partits. Això no vol dir que no ho faré mai, però crec que necessitarem una mica més de temps.

—És evident que hi ha hagut retards i desacords en aquestes negociacions discretes. Tenint en compte la situació, el president no ha pensat d’intervenir-hi?
—Segueixo ben de prop tot allò que passa, però són els partits polítics els que hi treballen. Crec que els hem de donar aquesta oportunitat. S’han fet avenços importants, però encara falta. Per tant, deixem que els partits facin camí.

—Quins avenços hi ha hagut?
—He de mantenir la discreció.

—Abans-d’ahir es va saber que el Tribunal Constitucional espanyol va decidir que no examinaria la constitucionalitat de l’obligatorietat dels requisits lingüístics de la llei d’ocupació pública basca. Vista la situació, quin balanç feu de tot allò que ha passat d’aleshores ençà?
—És una notícia molt bona per a nosaltres perquè, com ha dit el vice-president Bengoetxea, hi ha en joc el sistema que hem desenvolupat aquestes darreres dècades per a euskaldunitzar les institucions basques. Això no vol dir que els recursos s’hagin acabat: el recurs que el PP i Vox van presentar al Tribunal Superior basc encara hi és, i haurem de veure quin resultat té.

—La decisió del TC, les sentències, les vicissituds de la selectivitat… Quina anàlisi feu de la situació actual?
—Vivim un moment greu en l’àmbit de l’èuscar. Aquest darrer any, la llengua ha anat lligada al conflicte, i això no és bo ni per a l’èuscar ni per al nostre país. Si mirem aquestes darreres dècades, hem obtingut resultats per a estar-ne molt satisfets: hem aconseguit una tendència positiva en la revitalització de l’èuscar. Tanmateix, en aquest moment, al nostre país hi ha alguns riscs, perquè hi ha qui treballa per vincular l’èuscar amb la imposició o l’obligació. Ho hem d’evitar i, per fer-ho, hem d’aconseguir adhesions emocionals positives envers l’èuscar. No solament dels qui ja el parlen o s’hi acosten, sinó també d’aquells que no el parlen ni el parlaran.

—Què proposa el govern basc per redreçar la situació? “Jauzia gara” (“Som el salt”), més enllà d’un simple lema, què és o què serà?
—És un procés d’escolta, de fet. No és pas una innovació més o un programa llançat de les polítiques públiques, sinó un procés ampli i plural. El desafiament és aquest: com aconseguim d’allunyar la nostra llengua dels conflictes i establir vincles nous amb lligams emocionals positius, per a atraure-hi públics nous.

—Vistes les vicissituds que hi ha hagut amb els exàmens de la selectivitat, creieu que els joves que surten del sistema educatiu tenen un nivell d’èuscar adequat?
—Aquí hi ha dos riscs: d’una banda, posar en dubte el sistema mateix i les garanties que té, i això no ho podem acceptar; i, d’una altra, presentar l’èuscar com un problema. Això no ho podem acceptar. Al govern basc hem fet l’esforç de mantenir el principi d’igualtat entorn d’aquesta qüestió, i aquí ha estat molt important la relació entre la Universitat del País Basc (EHU) i el govern. La decisió per a mantenir el principi d’igualtat va ser que l’EHU creés places noves, i el govern li’n va donar el permís. Tampoc no podem perjudicar els altres estudiants: per tant, hem actuat amb seny i bé per mantenir el principi d’igualtat. No podem acceptar que es posin en dubte el sistema i les garanties.

—Sabem en quin model s’han produït aquestes males notes. Cal mantenir el sistema de models lingüístics?
—El sistema de models, l’ha dut on l’ha dut la societat: el 97% dels pares han triat el model D o el B. Això no vol dir que no hàgim de fer millores o que no tinguem mancances amb l’èuscar, la física, les matemàtiques o el castellà. Per mi, l’objectiu principal és millorar els resultats, en uns quants àmbits i unes quantes assignatures. Quant a les llengües, m’agradaria, com a president, que els nois i les noies de setze anys tinguessin un bon nivell com a mínim en tres llengües: en castellà, en anglès i en èuscar, és clar. Aquest hauria de ser el nostre objectiu i cap aquí hauríem de dirigir tots els nostres recursos, i no pas a cercar contradiccions o a posar en dubte els processos i les garanties.

—La qüestió és als tribunals. I també s’han jutjat moltes més causes que tenen l’èuscar en el punt de mira. Hi ha una ofensiva contra l’èuscar?
—Hi ha sentències i hi ha recursos, i són molt diferents. Unes quantes persones han presentat recursos, i això ha comportat unes quantes sentències. Hi ha hagut sentències molt diferents. No crec que sigui convenient de ficar-ho tot al mateix sac. Amb tot, això ha comportat una manca de seguretat jurídica i, per això mateix, es van llançar dues propostes al parlament basc. El parlament ha aprovat la que va proposar el PNB, amb l’abstenció d’EH Bildu. És un bon camí per a aconseguir més seguretat jurídica. Veurem què passa aquests mesos i anys vinents, perquè haurem de desenvolupar un decret per a donar una resposta adequada a la llei.

—Arran de l’acord entre el PNB i EH Bildu en aquesta qüestió, el PSE es va enfadar. Ha tingut conseqüències en la relació entre els socis de govern?
—Dins el govern l’ambient és bo i se n’ha parlat. El govern va provar d’ajudar en aquest procés de negociació, tant amb el partit socialista com amb EH Bildu. No crec que això comporti cap crisi: no n’ha portada i no en portarà. Crec que és important d’eixamplar el consens entorn de l’èuscar.

—És possible de veure més acords com aquest?
—Hi ha hagut acords entre el PNB i EH Bildu i hi ha hagut acords entre el PNB, el PSE-EE i el PP. Tenim un parlament on són possibles els acords entre partits diferents. El nostre estil és no aplicar la majoria absoluta com si fos una piconadora, sinó trobar vies de col·laboració i de consens amb els altres partits polítics i amb els agents socials.

—Com podem atraure cap a l’èuscar els qui han vingut de fora i els qui vindran a Euskal Herria?
—És una pregunta complexa, aquesta. Com els podem atraure cap a l’èuscar? Com vam atraure les persones que van venir a Euskal Herria d’uns quants indrets d’Espanya perquè tinguessin una afectivitat positiva amb l’èuscar? L’haurem d’encertar. Hem de col·laborar molt amb ells, perquè coneguin la nostra cultura, la nostra llengua i els nostres valors, i això demana feina. La pregunta, la tenim; les respostes, les hem de cercar. El desafiament no és fàcil. Ens cal paciència, estratègia i crear adhesió.

—Pertot arreu se senten missatges preocupants sobre la immigració i, sobretot, sobre els immigrants. Com ho viviu, això?
—Són persones i, com que són persones, tenen drets. Si arriben aquí, no és pas perquè vulguin fer-hi turisme; ben al contrari, surten dels seus països d’origen per desenvolupar un projecte de vida millor, i perquè cerquen una altra vida. Partint d’aquí, el nostre país és un lloc d’acollida, però el nostre país demana de fer un pas d’integració. Com els hi podem integrar? Què haurem d’activar? La feina o l’escola són alguns camins. I, és clar, com diem als ciutadans bascs: drets sí, però també responsabilitats. Necessitem un acord de país per a respondre a això.

—País d’acollida, sí, però alhora l’Ertzaintza va començar a informar de l’origen dels detinguts l’octubre de l’any passat. Què us sembla la decisió?
—Vam prendre una decisió pensant que hem de tractar la nostra societat com una societat adulta. Allò que els ciutadans bascs veuen al carrer demana una resposta adequada de les institucions: tractar els ciutadans com adults. I, per fer-ho, hem decidit de donar informació directa amb transparència, i hi estic d’acord, és clar. Això també va generar debat, però no podem amagar allò que hi ha a la societat i, encara que siguin qüestions conflictives, de les institucions estant cal donar la cara i cercar solucions.

—Sobre el Departament de Seguretat, l’Ertzaintza ha estat notícia aquests darrers anys per algunes actuacions polèmiques i per les topades dels sindicats i dels moviments d’ertzaines amb el departament. El govern basc veu cap problema a l’Ertzaintza?
—El Departament de Seguretat treballa de ple en el desenvolupament del nou pla de seguretat. El Fòrum de Seguretat ha permès d’escoltar 1.100 agents socials diferents, comarca a comarca. Hem de posar el focus aquí. Aquests sis mesos vinents seran molt importants per a posar damunt la taula un nou pla de seguretat abans no s’acabi l’any. Això comportarà el nou Pla Estratègic de l’Ertzaintza i també propostes noves. Però cal donar temps al departament per a desenvolupar-ho tot.

—En el lliurament de diplomes de la darrera promoció de la policia basca vau demanar als agents “criteri, autocontrol i sentit de la justícia”. L’endemà va passar el cas de Loiu.
—Vaig dir això i també més coses. Que cal respectar i protegir l’Ertzaintza i que no podem fer servir l’Ertzaintza com una arma per a llançar-nos els uns contra els altres. Crec que és important de compartir un missatge amb els agents: què representen i quina responsabilitat tenen en aquest país. La responsabilitat que tenen és protegir el poble. L’ertzaina és qui protegeix el poble i, per a fer-ho, l’autocontrol és important, i també ho és de tenir sentit de la justícia i criteri. I alhora dic que aquest país ha de protegir l’Ertzaintza, perquè els agents ens protegeixen i perquè nosaltres també hem de protegir la institució. I les avaluacions que té aquesta institució a les enquestes solen ser molt bones.

—Els pisos i els lloguers són més cars que mai i l’edat d’emancipació dels joves passa dels trenta anys. El govern basc fa anys que diu que l’habitatge és una prioritat política, però els indicadors principals no han millorat. Quina és la responsabilitat del vostre govern en aquesta situació?
—Aquests dos darrers anys, el govern basc ha pres una pila de mesures per afrontar el desafiament de l’habitatge. Què hem fet? Identificar les zones amb una gran tensió de preus i posar en marxa tot aquest procés. A més, la llei nova permet de fer més habitatges i més de pressa, i també de moure el nombre d’habitatges protegits. Hem sembrat. Vindran, els resultats? Sí. Vindran demà? No. Què hem de fer? Encara més. Sobretot, hem d’aconseguir que l’oferta creixi.

—Precisament, el govern basc vol constituir un fons per a construir 10.000 habitatges. EH Bildu diu que és possible de construir-ne 30.000 i us va demanar de crear un grup tècnic per a comparar totes dues propostes. Hi esteu disposat?
—És interessant, això que passa amb EH Bildu en l’àmbit de l’habitatge. Fa uns quants mesos, va dir que al parlament s’havia proposat una contrareforma; després va dir que hi havia camins diferents per a trobar acords, llevat de l’habitatge; i ara veiem que en les seves propostes apareix la construcció, tot i que fa dos anys havia desaparegut del tot i només parlaven del lloguer. Estic una mica desconcertat amb la trajectòria que ha fet EH Bildu en política d’habitatge. Nosaltres, en el fons, fem una anàlisi molt sòlida per posar en marxa instruments público-privats. Quan en tinguem la definició, la durem al parlament, i allà hi haurà l’oportunitat de compartir-la amb EH Bildu. M’agradaria de promoure aquest debat al parlament i, si hi ha cap oportunitat d’assolir acords, serà benvinguda; i, si no n’hi ha, cadascú haurà de defensar la seva proposta.

—La factura de l’electricitat és molt cara per a les empreses basques i hi ha preocupació. I no solament això: alguns sectors industrials també estan molt preocupats per la competència ferotge de la Xina. Com veieu la situació de les empreses locals?
—L’economia basca està bé. Les empreses basques són sòlides, en general. En alguns subsectors hi ha problemes: en l’automoció, per exemple. Tenim dependència d’Alemanya, de França, d’Itàlia i del Regne Unit. Com que hi estem molt lligats i no estan bé, això té un efecte. En l’energia, en canvi, viuen una època d’or. Això no vol dir que no hàgim de fer els deures: l’impacte de la intel·ligència artificial i de la digitalització n’és un. També tenim una necessitat: aprofundir en la descarbonització. I, per a fer-ho, són molt importants el desplegament de la xarxa elèctrica i el creixement de potència que vindrà. També hem de tenir cura del nostre talent perquè, si no, els nostres joves qualificats se n’aniran a un altre lloc.