Illa promet la compra de pisos en casos com el de Maricarmen i compres conjuntes amb els més grans de 40 anys

L’any passat va prometre la construcció de més de 200.000 pisos i, aquesta vegada, Salvador Illa ha encarat el debat de política general al parlament amb més promeses per a combatre la crisi de l’habitatge. Unes hores després de l’aprovació dels dos decrets amb què el govern espanyol mira d’afrontar la indignació social pel conegut cas del desnonament de la Maricarmen a Madrid, Illa ha anunciat que el govern crearia un nou fons d’emergència per a comprar els pisos de les persones en situació de vulnerabilitat que estiguin a punt de ser desnonades i no tinguin cap alternativa. Serà un fons de 25 milions d’euros ampliables, ha dit Illa. Un dels decrets aprovats avui en el consell de ministres espanyol, malgrat això, amplia la protecció contra els desnonaments fins al 2030.

El president també ha anunciat la compra conjunta d’habitatge per a compradors de més de quaranta anys que no puguin afrontar l’entrada de la hipoteca. Durant els primers quaranta anys o cinquanta posteriors a l’adquisició, la propietat seria del comprador, però després ho seria la Generalitat i l’habitatge s’integraria al parc públic de protecció oficial. Illa ha apuntat, tanmateix, que un cop passats els primers anys, els ciutadans tindrien l’opció de retornar els diners per no perdre’n la propietat. Si es posés a la venda, la Generalitat tindria preferència per a recomprar-lo. El president ha remarcat que era una mesura inèdita, que no s’aplicava a cap territori de l’estat espanyol, i que a Catalunya era jurídicament viable gràcies als articles 547.1 i 547.10 del codi civil català. Aquest fons estarà dotat amb 100 milions. Finalment, Illa ha proposat una adaptació del préstec d’emancipació per a la rehabilitació d’habitatges.

Amb l’anunci d’aquestes mesures, el president de la Generalitat ha provat de surfejar l’onada d’indignació ciutadana que ha causat el desnonament de la Maricarmen, que finalment podrà tornar al seu pis després d’un acord amb l’empresa propietària. En situacions similars, quan els afectats per un desnonament es trobin en situació de vulnerabilitat, Illa proposa que la Generalitat adquireixi l’habitatge, i d’aquesta manera incrementi l’escàs parc de protecció oficial, que voldria que assolís el difícil objectiu del 15% del total, que ara és el 2,4%. “Cap altra comunitat autònoma fa més en habitatge que Catalunya”, ha afirmat.

El president ha tornat a recórrer a l’optimisme per afrontar el primer gran debat del curs parlamentari, que ha arribat després de la compareixença que va haver de fer per l’espifiada amb les proves PISA en plena crisi educativa. Com ja ho va fer en la conferència de mig mandat, Illa ha intentat de projectar un missatge d’optimisme i confiança amb el futur de Catalunya. Ha insistit en la mateixa idea: la defensa de l’estat del benestar quan l’extrema dreta guanya suports electorals i governa institucions de tot el món. “Sabrem situar Catalunya al costat correcte de la història”, ha deixat anar. De fet, ha comparat la situació actual amb la dels anys vuitanta, quan la Generalitat afrontava la recuperació i la construcció de l’autogovern després de la dictadura franquista i la transició.

Illa s’ha apuntat al combat contra el “totalitarisme”, alineat amb l’estratègia de Pedro Sánchez de provar de sortir enfortit de la polarització. En aquesta línia, ha anunciat que Catalunya acolliria una conferència de regions europees per la democràcia per a construir aliances. El president de la Generalitat ha insistit en el discurs de la prosperitat compartida, i ha assegurat que el creixement econòmic es repartia entre la població, malgrat que hi hagués 350.000 menors en risc de pobresa. Una xifra, ha dit, inacceptable. Illa s’ha posicionat contra el racisme i la xenofòbia i ha presentat una Catalunya amb gent nascuda i vinguda de tot arreu. Ha assegurat, a més, que Catalunya havia de ser a la Unió Europea amb veu pròpia i amb la llengua pròpia. S’ha mostrat convençut que el català seria oficial a les institucions europees. “No tinc cap dubte que serà llengua oficial”, ha dit. També ha anunciat un programa de cooperació amb Ucraïna.

Illa ha reiterat igualment que Catalunya estava més unida després del procés. “Ara tenim un futur més ample, amb més carrils”, sosté, i hi ha afegit l’argument que tornava a ser un projecte col·lectiu per a tots els catalans. Quant a l’amnistia, espera veure aviat restituïts els drets de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, entre més.

L’educació ha ocupat aquesta vegada una part més breu del discurs, malgrat que no hi hagi hagut un acostament amb els docents i continuï el conflicte laboral. El president ha defensat l’intent de tancar un pacte amb els grans consensos sobre el model i per a l’increment de la inversió en educació fins a assolir el 6% del PIB, després de la reunió amb els grups de divendres passat. També ha anunciat que proposarien de reforçar l’autoritat dels mestres en l’àmbit no universitari atorgant-los la condició d’autoritat pública.

El debat de política general continuarà demà, amb les intervencions dels grups i les rèpliques d’Illa. Dijous es votaran les propostes de resolució, on es tornaran a posar a prova els suports amb què compta el govern.