Illa intenta de rellançar el govern, tenallat per les crisis: demana unitat als partits per situar Catalunya en un món en refundació

Sota els arcs de la sala gòtica del Museu Marítim, rere un faristol amb la bandera catalana, l’espanyola i l’europea, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha intentat de rellançar políticament el seu govern. En la conferència ha reclamat unitat per a situar Catalunya en el bloc dels països que volen afermar l’estat del benestar arran de les incerteses del món. 

Illa ha parlat d’un món en refundació que afronta els envits del canvi climàtic, de les transformacions tecnològiques i demogràfiques, l’ascens de l’extrema dreta i la ruptura de l’ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial. Aquest ha estat el principal missatge polític enfront de les crisis que encara l’executiu, sense cap acord amb els representants sindicals de la majoria del sector educatiu, enmig de les reclamacions dels metges i la situació de les infrastructures, i després dels darrers canvis a les secretaries generals dels departaments d’Educació i d’Interior.

Durant el discurs, el president ha fet una menció especial a la crisi educativa, arran de la polèmica amb les proves PISA i l’anunci d’un pla per a climatitzar les escoles i els instituts públics d’ací al 2031, més enllà de l’actual legislatura. Ha avançat que reuniria els grups parlamentaris per obrir un debat sobre el sistema educatiu que “inclogui” l’assoliment del 6% en la inversió que recull la llei d’educació de Catalunya, sense concretar ni especificar calendaris perquè es compleixi el percentatge establert en la llei. Illa demanarà al Consell d’Educació de Catalunya que sigui l’instrument per a aquest debat, que hauria de bastir un nou acord per al sistema educatiu amb una mirada a mitjà termini: els deu anys vinents. Aquest és, de fet, l’horitzó amb què el president de la Generalitat mira el futur: un decenni enllà.

“El futur és aquí” ha estat el títol de la conferència que ha pronunciat davant els presidents dels grups parlamentaris de Junts, ERC i dels Comuns, els ex-presidents Pere Aragonès i José Montilla i representants de la societat civil catalana. Havent passat l’equador de la legislatura, i amb el primer pressupost aprovat (“el més ambiciós de la història de la Generalitat”, ha dit), el president ha fet un balanç positiu dels dos primers anys al capdavant del govern. “Em sento orgullós de poder afirmar que estem complint: avui Catalunya està més unida”, ha afirmat. “Si a algú li sembla poca cosa, que faci memòria: no li cal anar gaire enrere per veure que, quan les costures de la nostra convivència s’han esquinçat, Catalunya s’ha abocat al precipici”, ha sentenciat, en una referència implícita al procés independentista. Illa s’ha vantat d’haver deixat enrere definitivament una dècada de paràlisi i divisió i d’haver obert un “horitzó d’estabilitat” que ha afavorit la tornada a Catalunya “d’empreses importants”. El balanç econòmic ha estat especialment significatiu en el seu diagnòstic optimista. Ha subratllat que Catalunya havia augmentat d’un 26,6% la inversió estrangera entre el 2023 i el 2025, cosa que implica la creació de 5.708 llocs de feina. Ha assegurat que el govern intervé en el repartiment de la prosperitat perquè el PIB real per habitant ha augmentat d’un 4,2 % en aquests dos anys i supera la mitjana de la UE del 2024 ençà, per primera vegada des del 2019. També ha remarcat la possibilitat que s’aprovi al congrés espanyol un nou sistema de finançament, malgrat que no té garantit el suport necessari. “Tenim a les nostres mans l’oportunitat d’aconseguir el millor sistema de finançament mai assolit per Catalunya”, ha dit.

Quant a l’habitatge, ha assegurat que compleixen el pla 50.000 i el foment de la protecció oficial. Ha defensat la regulació dels preus del lloguer i l’accés de 2.000 joves als anomenats “préstecs emancipació”. Així mateix, ha defensat el pla Cura, que té l’objectiu de reduir a seixanta dies l’espera dels ajuts a la dependència. Quant a les infrastructures, s’ha referit breument a la construcció de la L9 del metro, l’estació de la Sagrera i l’estació de Sants, a més de l’execució de 151 millores a Rodalia.

Per a aquest món en refundació, Illa ha apel·lat als valors humanistes. Ha defensat la gestió del govern en el foment de les energies renovables, en la modernització dels ports de Barcelona i Tarragona i en les connexions intercontinentals de l’aeroport de Barcelona. 

En ple debat públic mundial sobre el futur de la intel·ligència artificial, ha anunciat la creació de l’Observatori Català de IA i Mercat de Treball, i ha advocat per la promoció d’una IA ètica i responsable. Contra la xenofòbia i el racisme, ha fet una crida a preservar el sentit comunitari i la cohesió social: “Res ni ningú no podrà trencar el valor suprem de la convivència que ha fet gran Catalunya.” També ha advertit que l’odi no és cap solució per a la millora dels serveis públics.

Curiosament, i a diferència d’algunes altres vegades, Illa no s’ha referit a l’aplicació de la llei d’amnistia. Sobre el futur de l’autogovern, s’ha encomanat a una frase del president Montilla. En concret, a la seva crida a tenir “més optimisme i més confiança en nosaltres mateixos i en les nostres institucions d’autogovern”. El president també ha volgut citar les darreres paraules públiques del president Pujol per acabar de tancar un discurs volgudament en positiu: “Tenim motius per a l’esperança, i la fe i l’optimisme s’encomanen si hi ha ganes de ser i d’anar endavant.” A davant hi té menys de dos anys de mandat, però al cap del president els deu anys vinents ja són a l’horitzó.