Illa i el polsador màgic

Sé que tothom està fart de l’eclipsi solar, però és que no ho puc evitar. No em puc treure una imatge del cap: el president Illa inaugurant l’eclipsi. Pitjant un polsador per activar el compte enrere.

El govern de la Generalitat, el de tothom, el que ens havia d’ensenyar a tots què significa gestionar, no va tenir cap idea millor que enviar Illa a Tarragona la nit abans de l’eclipsi perquè premés un botó i comencés el compte enrere. Ho va fer conjuntament amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i el batlle de Tarragona, Rubén Viñuales.

Illa va actuar com si haguessin posat la primera pedra d’un gran projecte de la Generalitat i ens anunciessin quant trigarien a fer-lo realitat. Una imatge caricaturesca. Un fenomen astronòmic extraordinari convertit en un simulacre d’acte institucional en què, quan el president de la Generalitat va prémer el polsador, va sortir confeti. Com si fos una festa d’aniversari.

Tot plegat era estrambòtic, perquè semblava que Illa fes anys que treballava per aconseguir que la Lluna tapés el Sol i que, finalment, ho poguéssim contemplar a Catalunya. Com si fossin els Jocs Olímpics i acabéssim de guanyar la candidatura per a ser-ne la seu. Llàstima que a la Lluna no li puguis demanar cita.

Però l’escena esperpèntica no es va acabar aquí. En l’acte, el president va arribar a afirmar que durant l’eclipsi solar Catalunya seria el centre de les mirades. “El cel de Catalunya serà demà l’escenari d’un fenomen excepcional. Serem al centre de les mirades per la nostra geografia, però també perquè som un país que genera coneixement” va dir. No sé com ho veieu, però jo diria que el centre de les mirades va ser el Sol, no Catalunya.

I pot semblar una anècdota, una d’aquelles imatges institucionals una mica ridícules que passen i que l’endemà ja hem oblidat. Però crec que la fotografia explica alguna cosa més del govern d’Illa: aquesta necessitat constant d’aparentar, de sortir a la fotografia, de convertir qualsevol cosa en un acte propagandístic. És més important l’anunci que no l’execució. Sembla que amb l’anunci els problemes que tenim la gent desapareixen. Prometen 50.000 pisos el 2030 i representa que ja s’ha resolt tot? I què fem mentrestant? On viu la gent que no pot pagar un pis? És igual, ells ja s’han fet la foto. Llàstima que no es construeixin pisos a cop de polsador.

El problema és que, amb el caos que hi va haver a Rodalia la nit de l’eclipsi, tot plegat encara ho fa més greu. Un any de preparació, una comissió interdepartamental, prop d’un centenar de reunions i, finalment, una vegada més, un sistema ferroviari desbordat. Centenars de persones provant de tornar a casa després de veure l’eclipsi i una xarxa que no va ser capaç d’absorbir la demanda. Catalunya va ser al centre de les mirades. Però no per l’eclipsi, sinó pel caos ferroviari, per la mala gestió.

El govern de tothom, el que al començament de la legislatura va fer bandera de la bona gestió, ha demostrat que ells tenen molt clar quina imatge volen donar. El problema és que no saben governar, que no saben gestionar. Si no, com s’explica que fessin tantes reunions, que ens diguessin tantes vegades que no agaféssim el cotxe i que optéssim pel transport públic i ningú no fes la previsió d’ampliar adientment l’oferta de trens a la zona on es veuria l’eclipsi solar? No ens val l’excusa que no tenen prou trens, com deia l’altre dia Jordi Goula en la seva Píndola.

Ja n’hi ha prou de tenir un govern més preocupat per fer-se la foto que no per la gestió del dia a dia. Ja n’hi ha prou que quan hi ha problemes s’assenyalin els uns als altres i ningú no n’assumeixi la responsabilitat. No sé si us passa, però jo últimament tinc la sensació que qui ens governa està més pendent d’Instagram que no pas que arribem sans i estalvis a casa. Com si governar fos prémer un polsador màgic.