Ignasi Ribas: “Durant l’eclipsi mireu l’ombra que fa un arbre”

El 12 d’agost arriba l’eclipsi més important que podrem viure als Països Catalans: fins l’any 2180 no tornarem a tenir un eclipsi solar total. Així doncs, cal aprofitar l’ocasió com mai. Ara que falten menys de tres dies per a aquesta cita única i irrepetible, repassem amb Ignasi Ribas, investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, tot allò que cal que sapiguem per poder gaudir al màxim d’aquest fenomen. 

—Què fa tan especial un eclipsi solar total?
—És un esdeveniment astronòmic de primera magnitud, d’aquelles coses que passen molt de tant en tant. Potser cal aclarir una cosa, perquè no és que els eclipsis solars totals passin de manera tan infreqüent –de fet, n’hi ha un cada un any i mig, aproximadament–, sinó que és infreqüent que passin en un punt determinat de la Terra: això passa cada tres segles. D’altra banda, m’agrada remarcar que, tot i que vivim en un món on hi ha una certa imprevisibilitat, en què les coses passen de manera sorprenent, un eclipsi és just el contrari: jo sabia que hi hauria aquest eclipsi fa quaranta anys, quan era adolescent i em vaig començar a interessar per l’astronomia. Hi ha molt poques coses que puguem predir amb tanta exactitud.  

—Però, tot i que l’eclipsi sigui previsible, fins poques hores abans no se sabrà si hi haurà núvols que ens impedeixin de veure’l…
—És clar, això no es pot saber amb exactitud fins hores abans, però el que podem fer són estadístiques: en el nostre cas, la probabilitat que hi hagi núvols és d’un 50%. És llançar una moneda a l’aire. És un eclipsi especialment complicat perquè passa amb molt poca altura sobre l’horitzó, i això pot fer que, si hi ha núvols, ni que siguin molt llunyans, o tempestes al sistema ibèric, per exemple, poden tapar una mica la visió de l’eclipsi. 

—Ens hem de mentalitzar, doncs.
—Sí. Però per molta estadística que facis, l’exemple dels Estats Units demostra que no hi ha manera de saber-ho fins al darrer moment. Molta gent va decidir d’anar a Texas perquè la probabilitat de núvols era molt inferior que a l’estat de Nova York, però va acabar passant al contrari: a Texas va fer núvol i al nord-est dels EUA va fer bon temps. 

—I dins els Països Catalans, on seria millor anar segons les estadístiques?
—Aquí les diferències són petites, a l’hora de prendre decisions d’on anar-lo a veure, aquest no hauria de ser el factor determinant. Hi ha, lleugerament, més probabilitats que hi hagi un cel sense núvols a les Terres de l’Ebre i a les Illes, i, en canvi, potser hi haurà més núvols a Lleida. Però hem de saber que l’eclipsi es viu més enllà de veure’l amb núvols o sense. Com que tenim l’eclipsi a casa, ens haurem desplaçat, a tot estirar, uns 200 quilòmetres per anar-lo a veure: si no surt bé, l’esforç haurà estat tan mínim que val la pena de provar-ho.

—N’heu vist abans, d’eclipsis? Què vau sentir? Diuen que qui veu un eclipsi solar total una vegada en vol veure més…
—Sí, hi ha gent que agafa una forta addicció a veure eclipsis! A mi m’ha passat una mica, però no tant. [Riu.] L’agost del 2017 hi va haver un eclipsi solar total visible des dels Estats Units, i el vaig veure des d’Idaho, prop d’unes muntanyes molt peculiars. Eren les onze o les dotze del matí, i va ser espectacular. Des de dalt de la muntanya, teníem panoràmica i vam arribar a veure com a la nostra part es feia fosc perquè hi havia ombra, i la resta del territori estava il·luminat pel Sol, perquè la franja de totalitat és d’uns 200 quilòmetres. I jo tinc gravat a la memòria el moment en què el Sol es va tornar completament negre i al voltant es veien tot d’estels al cel. És surrealista, que pugui passar, i això ho fa tan especial. 

—Recomaneu de fixar-nos en alguna cosa en concret, durant l’eclipsi?
—Si tenim la sort de ser en un lloc on l’eclipsi sigui total, la fase just abans de la totalitat és la més espectacular. Hem de pensar que les vores de la Lluna no són llises, la Lluna té relleu: hi ha muntanyes, cràters. I, per tant, veurem els raigs de Sol que s’escolen entremig de les muntanyes i les valls de la Lluna: d’això, se’n diuen les Perles de Baily. I l’última vall que quedi il·luminada forma el que es diu l’anell de diamants. Aquest és l’últim raig de Sol que passa a través de l’última vall de la Lluna, i es veu un punt brillant i potent. Després de la totalitat, quan torna la parcialitat, veurem el procés invers: primer l’anell de diamants i després les perles de Baily. 

—Estem molt pendents del Sol, però no és l’única cosa que hauríem d’observar. En pocs minuts, el nostre entorn viurà molts canvis; per exemple, baixaran les temperatures.
—Sí. Un eclipsi no es veu, es viu, s’experimenta. No tan sols veus que el Sol es tapa i que es fa de nit, sinó que notes més coses: baixa la temperatura. Als Estats Units, el 2017 va baixar fins a deu graus. Però en el nostre cas no crec que notem gaire la baixada de temperatura, perquè el Sol ja serà de davallada. En el nostre cas, només tindrem fins a un minut i mig de totalitat. 

—Quanta estona pot arribar a durar, la fase de totalitat d’un eclipsi?
—Teòricament, fins a set minuts i mig, que seria quan la Lluna és al màxim de prop de la Terra, i el Sol al màxim de lluny. Ara, allà on es podrà veure durant més temps l’eclipsi serà a Islàndia, durant uns dos minuts de totalitat. L’any vinent, el 2 d’agost, hi ha un altre eclipsi solar total que sí que durarà molt més: fins a uns sis minuts. Passarà relativament a prop de casa: pel sud de la península ibèrica –agafa la ciutat de Cadis i Màlaga–, pel nord d’Àfrica, i arriba fins a Egipte, cap a la zona del Mar Roig. De fet, també es veurà de la Meca estant. 

—Es podrà veure amb les piràmides d’Egipte de fons? Impressionant!
—No! Molta gent s’ho pensa, però no es veurà a les piràmides, es veurà a la Vall dels Reis. Però la gent que hi vulgui anar, ja et dic que va cinc anys tard. Fa molt i molt de temps que està tot reservat. 

—La totalitat durarà menys d’un minut per a molta gent. Què recomaneu: fotografiar l’eclipsi, o oblidar-se del mòbil i centrar-se a observar-lo?
—Qui vulgui fer fotos ha de ser perquè en sap fer. Si no hi ha planificació prèvia, i ho intentem fotografiar amb el mòbil sobre la marxa, el més probable és que no quedi bé. A més, si fotografieu la parcialitat, recordeu que heu de posar filtre a la càmera del mòbil, però quan arribi la totalitat l’haureu de treure, perquè, si no, no es veurà absolutament res. Però, vaja, jo us diria que en gaudíssiu a ull nu. 

—Recomanaríeu de fixar-se en alguna cosa en concret, més enllà del Sol?
—Durant la fase de parcialitat, que comença cap a les 19.35 i durarà una horeta, es poden fer jocs i experiments molt bonics amb les ombres. Per exemple, us aconsello que mireu l’ombra que fa un arbre: les fulles dibuixaran tot de mitjos sols a terra. O si agafeu un colador i il·lumineu una paret, cada foradet serà un sol eclipsat. També podeu alçar la mà i mirar l’ombra que fa: els dits no seran rectes, sinó que tindran la forma distorsionada perquè justament l’ombra dels dits resseguirà més o menys l’ombra de la llum del Sol. El Sol no brillarà de manera homogènia en un cercle, sinó que tindrà una forma com si fos una mitja lluna.

—L’eclipsi anirà molt baix a l’horitzó. Això és un desavantatge, però també pot fer-lo molt únic, és una oportunitat per a “humanitzar l’eclipsi”.
—A Catalunya i el País Valencià, si posem quatre dits de la mà sobre l’horitzó, en aquella altura és on succeirà l’eclipsi. A les Illes encara anirà més baix: tan sols dos dits, que són uns dos graus sobre l’horitzó. Això també ho fa estèticament bonic. Es poden fer composicions amb coses visibles a l’horitzó: fotos amb persones, amb edificis… Quan tens el Sol damunt del cap, com passarà l’any que ve, només veus l’eclipsi. 

—Quin és l’error principal que pot fer que algú, tot i ser dins la franja de totalitat, es perdi l’eclipsi?
—Que no es tregui les ulleres durant la totalitat, perquè no veurà res. L’altre error que hi podria haver és dedicar-se massa a intentar fotografiar el fenomen i oblidar-se de viure’l. 

—Què hem de tenir en compte a l’hora de triar el lloc de l’eclipsi?
—Primer, localitzar la franja de la totalitat: si tracéssim una línia imaginària, aniria des de Lleida fins a Vilanova i la Geltrú pel nord, i llavors baixaria fins al sud de la ciutat de València. Totes les Illes també hi estan incloses. S’ha de tenir en compte que tancaran molts parcs naturals per risc d’incendis, i per això jo els evitaria. Recomano d’anar als punts d’observació oficials decretats pels governs, així t’assegures que es veurà bé l’eclipsi, i no t’arrisques a anar a un lloc on finalment hi hagi un edifici o algun objecte que et tapi el Sol. D’altra banda, el tema del trànsit cal tenir-lo en compte, hi haurà carreteres amb circulació restringida. Per això jo demanaria a la gent que ho planifiqui amb antelació. 

—Aquesta setmana, l’Ajuntament de València recomanava a la gent de mirar l’eclipsi del balcó de casa estant, o del terrat. És un bon consell, o cal buscar un punt més elevat?
—Oi tant! Si teniu la sort que teniu un balcó des del qual es veu l’horitzó de la posta de Sol, quedeu-vos-hi. Cal tenir en compte que el Sol es pondrà exactament una mica més al nord de l’oest, uns 12 graus al nord, per tant, haurem de mirar cap a aquesta direcció. És evident que molta gent que estigui a l’Àrea Metropolitana i vulgui veure la totalitat s’haurà de desplaçar cap al sud, per tant, si podem evitar de fer servir el cotxe, millor.

—Molta gent es quedarà a Barcelona, per exemple, perquè pensen que veuran el mateix fenomen que els qui aniran a la franja de la totalitat… S’equivoquen, oi?
—Hi ha molta gent que, per evitar complicacions amb el cotxe i col·lapses a les carreteres, es quedarà a casa. D’acord. Que intentin d’anar al pròxim eclipsi que hi hagi o que confiïn de viure fins el 2180 per veure’l a casa. Totes les opcions són bones: quedar-se i veure el parcial o moure’s i veure el total, però en cap moment podem pensar que viurem la mateixa experiència. També hi ha una mica d’informació confusa. L’altre dia, m’arribava una convocatòria de l’Ajuntament de Barcelona per a anar a veure l’eclipsi a Montjuïc. I la gent em preguntava si era bona idea: bé, des d’allà es veurà genial l’eclipsi, perquè tindràs la posta de sol al mar, però només veuràs l’eclipsi parcial. Si vols veure l’eclipsi total, cal que vagis cap al sud. Un 99% de parcialitat és un 0% de totalitat, ja ho hem dit unes quantes vegades, però, sorprenentment, encara hi ha força confusió. 

—És veritat, això que diuen que els ocells deixen de cantar durant la totalitat o que alguns animals se’n van a dormir?
—De fet, això dels animals és una cosa que encara s’ha d’estudiar bé. La totalitat dura pocs minuts, tampoc dóna gaire marge perquè canviïn patrons de comportament, els animals necessiten un temps de reacció. Però sí que hi ha registres d’animals nocturns que tenen certa activitat, com els rossinyols, que canten de nit, o animals diürns que cessen l’activitat durant l’eclipsi. Són coses d’aquestes que pot ser que et trobis, però no estan especialment estudiades. 

—[…]
—Avui dia, els eclipsis ja ens aporten poca informació nova del punt de vista astronòmic, però encara queda pendent aprendre més sobre factors biològics. Precisament, durant aquest eclipsi, es farà un experiment que es diu Solaris, en què es mesurarà mitjançant dispositius intel·ligents que registren dades biomètriques la reacció de les persones davant el fenomen. Fa anys, els eclipsis van ser molt importants del punt de vista astronòmic perquè eren els moments en què quedava el Sol tapat i podíem observar coses que, si no, eren impossibles de veure. Va ser gràcies als eclipsis que es va descobrir què era la corona solar, o que l’Heli era un element químic. I durant l’eclipsi del 1919 es va poder comprovar que era certa la teoria d’Einstein de la relativitat, cosa que descartava les teories i els càlculs de Newton. D’ençà de llavors, es va saber que Einstein tenia raó i va passar a ser tota una estrella mundial! 

—Les ulleres de protecció ocular també són molt importants. Què s’ha de tenir en compte?
—Cal usar protecció ocular correcta. Però –i això ho he llegit en entrevistes a especialistes en oftalmologia– tampoc no n’hi ha per a tant. Ho dic en el sentit que, evidentment, no podem forçar la vista a mirar el Sol, però els nostres ulls estan capacitats per a reaccionar si ens enlluerna una cosa, la reacció natural és apartar la vista. Després de la totalitat, en què ens haurem tret les ulleres perquè, si no, no es veu absolutament res, quan notem el primer raig de llum del Sol que torna a despuntar, ja reaccionarem, apartarem la mirada i ens tornarem a posar les ulleres. Però no cal obsessionar-se amb això, perquè n’hem de gaudir. Es tracta de fer servir el sentit comú. Cal destacar que, com que serà un eclipsi que anirà baix a l’horitzó i la llum no serà gaire potent, la gent pot pensar que fa menys mal a la retina si no fa servir ulleres. Però no ens podem arriscar. 

—I què diríeu a algú que ja sap que no podrà anar a veure l’eclipsi?
—Vejam, hi ha moltes raons que et porten a no veure l’eclipsi. Pots no poder-lo veure perquè has d’estar tancat a casa o treballant, o perquè no pots, o no vols, anar a la franja de totalitat. Si hi ha persones amb problemes de visió o ceguesa, hi ha una solució: en deu municipis catalans que formen part dels punts oficials d’observació, hi haurà un dispositiu que transforma l’eclipsi en so, segons la quantitat de llum que es rebi. Aquesta és una bona forma d’experimentar-ho més enllà de la vista. Per als que no puguin anar aquesta vegada a veure l’eclipsi, els diria que anessin l’any que ve a veure el del 2 d’agost. 

—Aquest agost hi haurà encara un altre eclipsi. Serà el dia 28, un parcial de Lluna.
—Sí. En els eclipsis parcials de Lluna, hi ha l’avantatge que el veus sempre, perquè des de tota la Terra veus la Lluna, que té a sobre l’ombra de la Terra mateixa. 

—I encara hi haurà un altre eclipsi el gener del 2028 a casa nostra. En aquest cas, però, serà anul·lar.
—Sí, no es veurà gaire bé perquè serà just a la posta de sol. Ens tornarà a passar com ara. De fet, es veurà bàsicament a les Terres de l’Ebre, caldrà anar fins allà. És a dir, que si som a Barcelona tampoc el veurem. Si es vol, el juliol del 2028 hi haurà un eclipsi solar total a Sydney. 

—Finalment, volíem demanar-vos si avui dia hi ha més gent afeccionada a l’astronomia. Imagino que espectacles com aquests fan que molta gent s’enamori d’aquest món.
—És una de les coses més boniques d’aquests fenòmens celestes. Espero que després d’aquest eclipsi hi hagi gent, nois i noies, nens i nenes, a qui se’ls desperti una vocació per aprendre sobre l’univers. I potser, d’aquí a uns anys, veurem que hi ha gent a les universitats que estudia física i astronomia perquè aquest eclipsi els va despertar interès. No sé si ara hi ha més interès a entendre l’univers o menys, però n’hi ha molt. I crec que és molt positiu, perquè vivim un moment en què l’accés a la informació és quasi infinit, però no sempre ens trobem amb una informació rigorosa, vàlida, correcta i científicament adient. Hi ha moltes pseudociències, informació tergiversada, informació falsa, informació parcial o mal interpretada, així que els mitjans de comunicació i la gent que ens dediquem a la ciència hem de fer aquest esforç de comunicar i d’explicar les coses de manera rigorosa. I l’eclipsi pot ser un bon moment per a desmitificar moltes coses, com ara el terraplanisme. Són moments d’aquests en què, si algú té ganes d’aprendre, es pot explicar.