El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Comença al Palau de Justícia de Girona el primer judici arran de les protestes postsentència. És el judici a l’Ibrahim i el Charaf, detinguts el 16 d’octubre quan tan sols tenien divuit anys. D’ençà de llavors han estat empresonats al Puig de les Basses. La jutgessa Maria Elena Román Aita va fonamentar la presó en el possible risc de fugida perquè són ex-tutelats i tenen nacionalitat marroquina, un argument que ha mantingut immòbil d’ençà de llavors, encara que pràcticament la totalitat d’empresonats d’aquells dies van ser alliberats poques setmanes després. Dimarts i dimecres, els dies del judici, hi haurà concentracions a la porta del Palau de Justícia de Girona. A la d’avui, hi han participat la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i el vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri.

‘Racisme institucional’: tres deportats i cinc empresonats encara per les protestes contra la sentència

Tant l’Ibrahim com el Charaf són acusats de desordres públics, atemptat contra els agents de l’autoritat, danys i delictes lleus de lesions. La fiscalia espanyola demana nou anys de presó per a cadascun, 7.200 euros de multa i 900 euros en una indemnització conjunta per responsabilitat civil. La Generalitat és acusació particular en tots dos casos, en què ha comparegut en nom dels agents, i demana tres anys de presó. Fonts de la defensa critiquen la contradicció que implica que el govern de la Generalitat tingui un discurs polític de defensa de drets fonamentals i, alhora, acusi manifestants amb delictes com el de desordres públics agreujats per haver estat en el context d’una manifestació, un delicte que sorgeix de la reforma del codi penal del govern de Mariano Rajoy en un context de moltes protestes al carrer. D’una altra banda, demanen de no pensar que, com que la petició d’anys de presó és menor a la de la fiscalia, és proporcional pels fets.

L’Ibrahim i el Charaf van ser detinguts de matinada, vora les 2.30, perquè uns agents de paisà dels Mossos d’Esquadra deien d’haver-los vist llançant pedres al lateral d’una furgoneta del cos, que van trencar el vidre de la finestra i van xocar contra el pilot i el copilot. La detenció no va ser in situ, sinó una estona després, i la va fer una patrulla de seguretat ciutadana per la suposada coincidència amb la roba dels qui havien llançat la pedra. Una vegada detinguts, els agents de paisà van dir que aquests joves eren els qui havien vist fer l’acció, cosa que els acusats neguen. La defensa argumenta que no és cert que la roba coincidís, de manera que considera dubtosa la identificació. Afegeix encara que els agents de dins la furgoneta fan una descripció poc versemblant de la trajectòria de la pedra que, segons que diuen, els van llançar.

Tots els abusos dels Mossos durant les protestes postsentència que esperen resposta

D’una altra banda, la defensa diu que una de les dues lesions als agents que se’ls adjudiquen –un cop de pedra a la cara del copilot de la furgoneta– no es va documentar en aquell moment, a diferència d’una rascada al braç del conductor. No va ser fins a una declaració testifical posterior de l’agent que va mencionar el cop a la cara, diu la defensa. Cap de les dues lesions no va requerir assistència mèdica ni va causar una baixa laboral. El caràcter lleu de les lesions també porta la defensa a criticar l’acusació de la Generalitat, perquè considera desproporcionat de demanar una condemna que implicaria compliment de la pena de presó.

Denuncien racisme institucional

La tensió i els enfrontaments entre la policia i els manifestants durant les protestes postsentència van acabar amb centenars de ferits, més de dos-cents quaranta detinguts i una trentena de persones empresonades. La majoria van anar sortint en llibertat, a excepció d’aquests dos joves i de Mouhcine, tots tres de nacionalitat marroquina, i Dani Gallardo, empresonat a Alcalá Mecó d’ençà del 16 d’octubre per la manifestació a Madrid contra la sentència. Tant Mouhcine com Gallardo encara esperen data de judici.

La defensa d’Ibrahim i Charaf denuncia que l’únic criteri per a decidir quins dels manifestants detinguts aquells dies podien sortir de presó i quins s’hi havien de quedar era el fet de tenir la nacionalitat espanyola o no: ‘L’Ibrahim i el Charaf són dues persones que van fugir del Marroc quan eren menors, en condicions molt dures i que ho han passat molt malament per a poder continuar vivint aquí. No té gens de sentit pensar que si els posava en llibertat tornarien al Marroc.’

Daniel Gallardo, el madrileny que paga amb presó la solidaritat amb Catalunya

La fiscalia demana que, en cas que el jutge els condemni, siguin expulsats de l’estat espanyol quan hagin complert dos terços de la condemna o tinguin el tercer grau o la llibertat condicional. També demana que, si els expulsen, no els deixin tornar a entrar a l’estat espanyol en vuit anys.

En aquest cas, no serien els únics joves detinguts aquells dies i expulsats de l’estat espanyol. MohammedAyoub i Ashraf, detinguts a Lleida juntament amb quatre joves magribins més el 18 d’octubre, van ser deportats al Marroc, el seu país d’origen, després d’haver passat pel CIE de la Zona Franca de Barcelona. Ells neguen haver participat en les protestes. Les defenses i organitzacions com Alerta Solidària i No en el Nostre Nom han denunciat que darrere aquests empresonaments i deportacions hi ha un criteri racista. De fet, l’únic jove amb nacionalitat espanyola que resta a la presó és Dani Gallardo.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.