Iàbloko, el partit contrari a la guerra que Rússia ha prohibit de presentar-se a les eleccions

The Washington Post · Catherine Belton i Natalia Abbakumova

El Tribunal Suprem rus ha prohibit el darrer partit contrari a la guerra que quedava al país de presentar-se a les eleccions parlamentàries del mes vinent. La decisió arriba enmig d’una campanya de repressió com més va més intensa contra l’oposició social a la guerra de Rússia contra Ucraïna, que ha anat perdent popularitat entre els russos aquests darrers mesos.

La decisió d’excloure de les butlletes electorals al partit progressista Iàbloko, anunciada dilluns, ha desfermat una onada d’indignació entre l’oposició russa, gran part de la qual s’ha trobat obligada a anar-se’n a l’exili aquests últims anys.

“El Kremlin s’ha espantat”, va escriure Iólia Navàlnaia, vídua del cap opositor Aleksei Navalni, a X. “Han vist allò que no volien veure: la gent es comença a unir.”

Sota el lema “Per la pau i la llibertat”, el partit ha fet campanya contra la guerra de conquesta del president rus, Vladímir Putin, a Ucraïna. En erigir-se en últim recurs electoral per als russos decidits a deixar constància del seu descontentament amb la guerra a les eleccions d’aquest setembre, el partit havia aconseguit una fita poc comuna: aglutinar el suport de l’oposició russa, normalment dividida.

“La cosa important no era Iàbloko –va escriure Navàlnaia a X–, sinó el fet que milions de russos tinguessin l’oportunitat de dir allò que realment pensen sobre Putin i la guerra.”

Borís Nadejdin, el polític antibèl·lic més destacat de Rússia, fou inhabilitat el mes passat, quan les autoritats el van declarar agent estranger i l’acusaren d’exhibir “símbols extremistes”. L’any passat, Nadejdin publicà un vídeo amb una imatge de Navalni, que morí el 2024 després de ser enverinat en una presó russa. Nadejdin fugí de Rússia després de ser inhabilitat, i reaparegué a París la setmana passada.

Fins fa pocs mesos, Iàbloko –que no ha aconseguit de superar el llindar del 5% dels vots, que li permetria d’obtenir representació al parlament, d’ençà del 2003– era considerat un partit marginal. Però la pèrdua de popularitat de la guerra d’Ucraïna entre els russos, especialment ara que els atacs dels drons ucraïnesos en territori rus s’han anat intensificant, com també l’impacte econòmic del conflicte, ha impulsat el suport al partit: els darrers sondatges, de fet, atorgaven a Iàbloko una estimació de vot d’un 9% a les eleccions del mes vinent.

L’èxit del partit ha estat rebut amb agressivitat entre les forces polítiques arrenglerades amb el Kremlin, incloent-hi Rodina –‘Pàtria’, en rus. La formació ha demandat Iàbloko acusant-la de rebre finançament estranger, violar la legislació de drets d’autor russa i promoure “l’extremisme”.

Iàbloko nega tots aquests càrrecs. Dilluns, poc després de la sentència, centenars de simpatitzants de la formació es concentraren davant el Tribunal Suprem i corejaren el lema “Rússia sense Putin!”, mentre les forces de seguretat provaven de dispersar-los.

Les autoritats russes ja havien prohibit a més d’una dotzena de membres destacats de Iàbloko de presentar-se a les eleccions federals, acusats d’exhibir “símbols extremistes”, majoritàriament publicacions sobre Navalni. Paral·lelament, algunes regions havien prohibit al partit de presentar-se a les eleccions regionals.

A final de juliol, tanmateix, la Comissió Electoral Central russa acordà de permetre a Iàbloko de presentar-se a les eleccions del mes vinent.

L’oposició russa afirma que l’abast del suport a Iàbloko, i el fet que les faccions de la dissidència hi hagin convergit, ha alarmat el Kremlin. “El Kremlin tan sols tolera els partits de l’oposició quan pot controlar-ne el resultat”, declarà dilluns Mikhaïl Khodorkovski, un oligarca convertit en crític aferrissat de Putin que arribà a ser l’home més ric de Rússia i ara és una figura destacada de l’oposició, de l’exili a Londres estant.

“El fet que centenars de persones s’hagin presentat davant el Tribunal Suprem evidencia que Iàbloko no serà un cas més d’oposició controlada”, afegí. “Tot plegat era massa arriscat. Per això el tribunal titella de Putin acaba d’eliminar-los de les butlletes.”

“Sembla que permeteren que Iàbloko es presentés a les eleccions perquè el veien com una mena d’ase de tots els cops: un partit progressista al qual tothom podria criticar lliurement i que, com sempre, obtindria a tot estirar un 2% dels vots”, explica Oleg Orlov, copresident del Centre de Defensa dels Drets Humans Memorial de la cadena de ràdio Echo Moskvi. “Però tot d’una, i inesperadament, han vist com Iàbloko es convertia en una força electoral amb cara i ulls.”

El president de Iàbloko, Nikolai Ribakov, declarà dilluns davant el Tribunal Suprem que el partit no havia rebut finançament estranger ni infringit cap llei. La seva campanya a les xarxes socials, afirmà, havia estat ideada i duta a terme per un grup de voluntaris.

“Als joves que actuen en suport nostre, que han acudit avui al Tribunal Suprem, no els paguem res”, afirmà Ribakov. “Ens donen suport simplement perquè volen viure a Rússia i no ser enviats a morir.” I afegí: “No sé com explicar-li-ho als demandants. Per a nosaltres, és vital quedar-nos, continuar fent feina al país i mantenir vincles amb la gent d’aquí. […] Farem tant com puguem perquè Rússia es converteixi en un estat democràtic i pròsper.”

Ribakov afirma que el partit recorrerà contra la sentència del Tribunal Suprem.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb