S’ha acabat l’era de la IA barata?

The Washington Post · Seth Fiegerman

Després d’anys de pressió als usuaris i les empreses perquè la incorporin a tots els àmbits de la vida, les grans tecnològiques han decretat unilateralment la fi de l’era de la IA barata.

Aquests darrers mesos, com més va més empreses de IA han abandonat les quotes fixes en favor de tarifes variables que s’ajusten al nivell d’ús. El resultat de tot plegat és que les empreses i els usuaris que més fan servir la IA hauran de pagar més cada vegada que hi recorrin.

Els gegants del sector han invertit centenars de milers de milions de dòlars en els xips i centres de dades que alimenten els seus models de IA. És probable que la transició cap a un model de preus variable que depengui del volum d’ús obligui els usuaris a recórrer de manera més selectiva a una tecnologia que consumeix grans quantitats d’electricitat i de recursos.

El canvi cap a un model de facturació variable, tanmateix, ha aixecat polseguera entre gran part de l’empresariat nord-americà, que aquests darrers anys s’havia acostumat a fer servir la IA sense limitacions. Hi ha el perill que l’augment de preus empenyi moltes empreses i clients a repensar el valor comercial de la IA i en redueixin dràsticament l’ús, precisament en un moment en què les principals empreses del sector es preparen per a sortir a borsa.

Un model de negoci sota pressió

El 2023, mesos després que el llançament de ChatGPT popularitzés la IA generativa, el creador del xatbot, OpenAI, i el seu gran rival, Anthropic, van introduir plans de subscripció per a monetitzar els seus models, amb plans de subscripció prèmium a raó d’uns 20 dòlars mensuals. Més tard, ambdues empreses van crear plans encara més cars, de fins a 200 dòlars el mes, per als usuaris amb un ús més alt.

OpenAI, Anthropic i més companyies de IA també ofereixen plans destinats específicament a les empreses, que inclouen mesures més estrictes en matèria de seguretat i control de dades. Els preus d’aquestes opcions varien, però solen cobrar una tarifa plana mensual per cada treballador amb accés al pla prèmium. OpenAI, per la seva banda, ofereix un pla de subscripció més barat en canvi de mostrar publicitat als usuaris, seguint el model amb què empreses com ara Meta i Google cobreixen els costs d’oferir serveis gratuïts a milions d’usuaris.

Tot i que la gran majoria empreses de IA continuen oferint plans mensuals fixos, ja han començat a repensar fins a quin punt és rendible concedir als usuaris accés gairebé il·limitat als seus models en canvi d’una tarifa plana mensual.

Anthropic, per exemple, ha passat a cobrar a les grans empreses pel volum d’ús, segons que va avançar el portal The Information a l’abril. L’empresa ofereix un volum fix de crèdits (tokens) per cada pla de subscripció: una vegada superat el límit mensual, el client ha de pagar si vol continuar fent servir els serveis. L’empresa calcula que gasta deu dòlars per cada miler de cerques a internet executades pel seu xatbot, Claude, i que cada hora d’ús actiu li costa uns vuit cèntims per usuari, una xifra que es pot disparar en el cas de grans empreses amb centenars de treballadors que en fan servir els models alhora.

Molts clients d’OpenAI, per la seva banda, han expressat frustració per la limitació d’ús de l’agent de programació de IA de la companyia: en el cas de l’eina de programació de IA de Microsoft, molts usuaris s’han queixat d’haver superat la quota mensual en tan sols un dia.

Adéu a les tarifes planes

El model de tarifa plana tenia sentit durant els primers anys de la IA, en què la majoria d’empreses no tenien clara la utilitat de la tecnologia ni fins a quin punt els sortia a compte incorporar-la al seu dia a dia.

A final del 2025 i començament del 2026, tanmateix, els models de IA d’Anthropic i OpenAI van millorar notablement a l’hora d’escriure i de depurar codi informàtic, cosa que va empènyer més empreses a augmentar-ne dràsticament l’ús, executant desenes –o centenars– d’agents de manera simultània durant hores seguides. Moltes empreses també van començar a instar els seus treballadors a fer servir la IA tant com poguessin, fins al punt de crear rànquings interns d’ús de IA i premiar els treballadors que més hi recorreguessin, independentment de si això n’augmentava la productivitat.

Els desenvolupadors de IA podrien optar per continuar “subvencionant” els usuaris per guanyar quota de mercat, tal com han fet fins ara. Però aquesta estratègia no està exempta de riscs, sobretot en un moment en què com més va més inversors es comencen a qüestionar si OpenAI i Anthropic –que es preparen per a sortir a borsa enguany– seran capaces d’arribar a generar prou ingressos per a justificar les inversions faraòniques que han fet aquests darrers anys, sobretot en xips i centres de dades.

Els directius d’OpenAI han reconegut que el model de preus del sector hauria de canviar a mesura que la tecnologia evoluciona, tot suggerint que, amb el pas del temps, els clients podrien acabar pagant pel volum d’ús de ChatGPT, com passa amb la gran majoria de serveis.

“En un moment com l’actual, tenir un tarifa [d’ús] il·limitada [de ChatGPT] és una mica com tenir un tarifa d’electricitat que et permet de consumir sense límits en canvi d’un preu mensual fix”, va dir Nick Turley, d’OpenAI, a començament d’any: “No té ni cap ni peus.”

GitHub, per la seva banda, ha presentat la decisió d’imposar quotes d’ús mensual com un intent “d’ajustar més bé els preus al volum d’ús real”.

“Actualment, una pregunta ràpida a un xatbot i una sessió de programació autònoma d’unes quantes hores poden costar el mateix a l’usuari”, va explicar l’empresa en una publicació al seu bloc: “GitHub ha absorbit gran part de l’augment dels costs d’ús, però el model actual de tarifes prèmium ja no és sostenible.” I va afegir: “El model de tarifes variables segons l’ús soluciona aquest problema.”

La IA xinesa, la gran beneficiada?

L’augment sobtat de les tarifes de molts models de IA ha agafat moltes empreses a contrapeu. Walmart, per exemple, ha limitat l’accés dels treballadors al seu agent intern de IA i Uber ha limitat a 1.500 dòlars mensuals la despesa per treballador en determinades eines de programació de IA.

Com més va més veus al sector tecnològic han esmentat la necessitat de millorar els sistemes d’assignació de models per a evitar malgastar recursos: per a tasques simples com ara escriure correus electrònics, per exemple, rarament cal fer servir els models més cars i de gamma alta.

El canvi a tarifes variables segons l’ús, que previsiblement empenyerà els clients a reduir l’ús de IA per abaratir costs, podria beneficiar xatbots xinesos com ara DeepSeek i Qwen, que consumeixen menys potència computacional per resposta que no pas els nord-americans i, per tant, poden oferir preus més baixos.

Els models xinesos continuen al darrere dels models de capçalera nord-americans, però és possible que siguin més que vàlids a l’hora d’executar tasques rutinàries, cosa que podria atraure-hi empreses deleroses d’alternatives més assequibles que no pas els models nord-americans.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb