I tu, per quina finestra mires?

  • La irrupció de noves plataformes i la possibilitat de veure-les en qualsevol pantalla han transformat les pautes de consum

VilaWeb
Maria López Alba Giraldo
17.01.2019 - 09:34

Sona el despertador. Para l’alarma i se’n va a la cuina a esmorzar. Desbloqueja el mòbil. 68 missatges d’un grup. “Ei, jo ja m’he acabat La Casa de Papel, com aneu vosaltres?”. No contesta i se’n va cap a la universitat. Entra al metro. Un grup de noies discuteixen perquè una ja s’ha acabat la sèrie, però no pot comentar-la perquè les altres van pel primer capítol. Es posa els auriculars. Hora de dinar. “Què fort l’últim capítol de La Casa de Papel!”. S’aixeca i va cap a la biblioteca. Arriba a casa a les vuit del vespre. El seu germà està a l’habitació veient La Casa de Papel. S’estiro al seu llit. Sembla que no té cap altra opció. Obre Netflix i comença a veure La Casa de Papel.

Segons un estudi de Televidente Now, ja són un 90% dels internautes que afirmen conèixer plataformes com Netflix o HBO. A més, un 45% en fa ús i un 36% paga per aquestes. Com recull l’estudi del quart trimestre del 2017 a El Panel de Hogares de la CNMC, Movistar és la plataforma més utilitzada a les llars amb Internet, amb un total de 2’16 milions de domicilis que en fan ús, seguit de Netflix amb un total de gairebé 1’5 milions. Una societat regida per diferents finestres d’emissions on els joves d’entre 16 i 24 anys opten per consumir més contingut a través de l’ordinador, tableta i mòbil.

Més demanda, més produccions
El número de produccions ha viscut un augment del 85% en els últims set anys, des del 2011. Al 2018, només a Netflix es van generar unes 700 sèries noves, 80 d’elles de parla no anglesa, com Las chicas del cable. Durant el 2018, els EUA va crear gairebé 600 sèries i, només a Espanya, es van superar les 30 produccions entre televisió tradicional i noves plataformes, xifra que s’espera que augmenti fins les 40 aquest 2019.

Tot i així, encara hi ha esperances que la televisió en obert continuï viva. I és que aquesta encara ocupa un lloc clau, sobretot en prime time, entre les 20:00 i les 01:00 de la matinada. La informació sobre actualitat, la companyia mentre es fan activitats, la relaxació, els directes i els realities, entre d’altres, fan que la televisió convencional mantingui el lideratge en tots aquests àmbits. De tota manera, la televisió generalista i les noves plataformes no són competència directa ja que el model de negoci de les últimes es basa en els subscriptors, i no tant en l’audiència assolida a les seves produccions.

Segons el director de l’Observatori de Producció Audiovisual, Joan Corbella, ens trobem en el moment d’expansió de les plataformes esmentades, és per això que apareix el fenomen de la banalització cultural, el qual ens acaba portant a “consumir sense digerir”, és a dir, veure un capítol rere l’altre sense parar-se a reflexionar. HBO, Movistar +, Amazon Prime i moltes altres són algunes opcions de televisió sota demanda que estan en ple auge, però aquest 2019 en sortiran de noves, “Warner i Disney com a mínim”, afirma Corbella.

El sorgiment de noves plataformes està afectant també als processos de creació dels actors, que no es prenen el temps suficient per assimilar, reposar i entendre. Té la societat una sobredosi de contingut audiovisual? “M’agradaria fer art i no indústria”, deia l’Anna Ycobalzeta, actriu de la sèrie Merlí. La intèrpret també assegurava que aquesta immediatesa “ens fa infeliços”, ja que “ens perdem coses pel camí” i no acceptem que les coses s’acaben, com ella mateixa va viure amb el final de Merlí.

Una nova audiència que esborra fronteres
L’actualitat televisiva s’ha topat amb un nou públic potencial. Un públic “més nombrós, exigent i segmentat”, segons la periodista de La Ser i d’El Huffington Post, Mariola Cubells.
Els més joves acostumen a consumir més la televisió sota demanda individualment, mentre que els adults continuen consumint la televisió convencional de manera conjunta. Així mateix ho afirmava el guionista i creador de la sèrie Merlí, l’Héctor Lozano. Merlí va ser una de les sèries més vistes en les seves tres temporades, les quals van ser emeses amb gran èxit per TV3 en prime time, amb quotes de pantalla de més del 22%, segons dades del CCMA. Després es va emetre per La Sexta i, més tard, Netflix va comprar les llicències. Mentre que a TV3 el públic de Merlí era de perfil concret: catalans de classe mitja-alta, destaca el guionista, a Netflix el públic va canviar desmesuradament. La sèrie es va trobar amb tota mena d’audiència de tot el món: Xile, Brasil, Uruguai i sobretot, Argentina, on la gent es va interessar profundament per la història.

Un altre cas és La Casa de Papel, sèrie que es va emetre primer per Antena 3 i que més tard es va difondre a través de Netflix, on va assolir un major èxit. Javier de Hoyos, periodista especialitzat en televisió convencional i en plataformes digitals com Youtube, reflexiona sobre la transformació de la televisió sota demanda. Aquesta permet un canvi en el dia a dia de les persones, ja que ets tu qui decideixes la manera d’emissió. Abans la televisió t’escollia a tu. Ara tu pots decidir què vols veure i quan ho vols fer.

La televisió generalista haurà d’adaptar-se per subsistir
És per això que la televisió convencional ha d’evolucionar per mantenir-se al mercat audiovisual. Segons l’expert en comunicació televisiva, Borja Terán, la televisió tradicional acabarà subsistint a base d’aquells productes en directe, com els reality shows i els programes sobre debat polític. Però també podrà existir com aparador de productes per després veure’ls sota demanda, una manera de vendre el producte i donar-lo a conèixer. D’aquesta manera, la televisió generalista s’hauria de centrar en crear noves estratègies de marca i no tant en les audiències. Ara, per exemple, s’ha de tractar d’enganxar al públic amb gent com Buenafuente o Broncano, que posen cara a la televisió, i amb una història potent des del principi per tal que els espectadors es quedin.

Com va afirmar el fundador i CEO de Netflix, Reed Hastings, el rival de la companyia no és la televisió, sinó les hores de dormir del públic. Cada cop més joves van a classe sense dormir per quedar-se mirant una sèrie. Francisco Castaño, assessor familiar en l’educació dels joves, va afirmar que el problema està en l’educació que donen les famílies, que haurien de limitar els joves. L’educador també assegurava que les noves plataformes generen molta dependència i, fins i tot, addicció. Com es pot saber si una persona està enganxada a una sèrie? Si deixa de fer activitats socials per veure-la i si es posa a la defensiva quan li parles sobre el tema.

Ni discussions pels comandaments de televisió. Ni necessitat de fer-ho. Tu també has deixat de lluitar pel millor lloc del sofà? La màgia de compartir l’espai televisiu ha evolucionat cap al consum individual. Twitter s’ha convertit en la nova zona de reflexió. Tot i així, continuen existint esdeveniments que encara reuneixen la gent davant la pantalla. Un partit de futbol. Eurovisión. Sempre ens quedarà l’emoció de la competició i l’experiència col·lectiva de voler sentir-ho junts.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any