I si la reciprocitat no arribàs mai?

  • Els directors generals de TV3, IB3 i À Punt Mèdia presenten la coproducció 'Frederica Montseny, la dona que parla', que s'emetrà el 8 de març

VilaWeb
Els directors generals d'À Punt, IB3 i TV3 eviten de pronunciar-se obertament a favor de la reciprocitat real de les tres televisions a tots tres territoris

Conferència de premsa virtual que salva la mar i trenca fronteres en temps de pandèmia. Sintonia i complicitat entre els directors generals de TV3, IB3 i À Punt Mèdia que han presentat conjuntament la coproducció Frederica Montseny, la dona que parla. L’emetran simultàniament el 8 de març, el Dia Internacional de les Dones.

Sense la reciprocitat real que demanen amb paciència i perseverança desenes d’entitats cíviques o socials o de defensa de la llengua, cada projecte en comú que assoleixen TV3, IB3 i À Punt Mèdia és interpretat com una passa més per a aconseguir-la. El camí és llarg, ara fa deu anys que es va tallar el senyal de TV3 al País Valencià, i tota pedra fa paret. S’emeten comunicats de suport, s’aplaudeixen els gests i se’n parla amb fruïció a les xarxes socials.

Fum de formatjades. Una flor que no fa estiu, però que fa bonic i que, diuen, val més això que res i fem passes endavant i ens entenem i col·laborem…

Amb aquest esperit de la pedra i la paret, ha estat saludada la intenció d’À Punt Mèdia d’afegir-se a Bon dia Televisió, una iniciativa que van activar TV3 i IB3 i que és un canal de vint-i-quatre hores d’emissió en català només en línia. Productes de nevera o, com va dir Andreu Manresa, director general de la televisió de les Illes, continguts culturals, informatius, d’entreteniment o de promoció de paisatges oberts al món sencer.

Però, i la reciprocitat? A la conferència de premsa, la pregunta es va formular ben directa i va arribar sense filtres a Son Bugadelles, a Burjassot i a Sant Joan Despí: fer aquestes coproduccions i estrenes simultànies com La mort de Guillem o aquesta de la setmana que ve, és una alternativa a la reciprocitat que no acaba d’arribar?

Silenci inicial a les pantalles trencat només per la sornegueria de Manresa: “La cosa complicada, cap a la mar”, va dir. La cosa complicada, per a les Illes ho és una mica menys perquè d’ençà del desembre del 2015 hi ha intercanvi de senyals entre TV3 i IB3 gràcies a un múltiplex estatístic que gestiona la qualitat de la imatge i permet d’encabir més senyals garantint sempre la recepció amb un nivell de qualitat acceptable.

Aquest múltiplex no és disponible al País Valencià. L’hi hauria de posar el govern espanyol que és a les mans del Partit Socialista, que és el mateix que governa, amb Compromís i Podem, la Generalitat, i que diu que sí que vol rebre els senyals. Governen des del 2015 i fins i tot van aprovar una proposició no de llei a les Corts en aquesta línia. Però a la vegada diuen que la seua màxima prioritat és protegir À Punt, molt tendra encara.

Manresa va passar la pilota a Alfred Costa que tenia damunt la taula les dades d’audiència del febrer. 3,2. Quatre dècimes menys que les del gener, que ja havien estat més baixes que les del desembre.

Per això no hi ha pressa. Per això el present continu de la formulació de la pregunta. La reciprocitat, que fa anys que s’espera, no acaba d’arribar.

I potser per això Alfred Costa, que ara fa un any que és director general, va dir que al País Valencià ja es podien veure totes les altres autonòmiques amb les plataformes de pagament, cosa que no passa amb À Punt en els altres territoris. Al País Valencià tampoc no es pot veure IB3. Amb aquesta afirmació, Costa va voler centrar l’atenció en la televisió analògica, la TDT per antena, que és la que arribaria per aquest múltiplex que el govern espanyol no acaba d’instal·lar mai. Costa vol ocupar moltes finestres, tantes com puga. Com més, millor. Voldria que À Punt es veiés també al País Basc o a Andalusia. Guanyar terreny i no perdre’n.

Voltes i revoltes i per a no dir que no, que ara a À Punt no li va bé que el senyal de TV3 arribe a totes les cases del País Valencià.

Vicent Sanchis, el director de TV3, tampoc no va dir sí a la reciprocitat. TV3 es veu per TDT a les Illes i, efectivament, mitjançant les plataformes de pagament, al País Valencià. Usant les paraules de Costa, ja ocupa totes les finestres possibles. Tot el terreny. Amb tot, va parlar de desconfiances polítiques del passat i d’inconvenients tècnics ara que el govern valencià té la voluntat política de fer-ho. I d’una llarguíssima amistat que aquestes coproduccions enceten, en vindran més. I de normalitat, ja s’emeten productes en tots els accents a totes tres televisions. I de col·laboració com fan altres televisions del món que comparteixen domini lingüístic. I de la inferioritat en què es troba el català respecte a les altres llengües en la dieta comunicativa de tots tres territoris.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any