Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

És una de les preguntes que es fan els qui ja han rebut la primera dosi d’AstraZeneca. I la segona, quan me la posaran? El govern espanyol i les autonomies han acordat de continuar administrant-la, però únicament a aquells qui tinguin entre seixanta i seixanta-nou anys. Els qui estan per sota d’aquesta edat no saben quan els posaran la segona dosi. L’haurien de rebre al cap de dotze setmanes, però encara no se sap què decidiran els governs.

Amb la primera dosi d’AstraZeneca el pacient s’assegura un alt grau d’immunitat. Ho explica així María Garcés, investigadora a l’àrea de vaccins de la Fundació Fisabio: “Amb la primera dosi assegurem que no moriràs de covid. Encara que no pugui assegurar un nivell d’anticossos complet, sí que evita una malaltia greu i això és molt important.”

Segons la fundació, el nivell d’immunitat després de la primera dosi és del 70%, però Garcés ho matisa: “És una dada de l’estudi que es calcula amb diverses variables. Per exemple, si l’assaig clínic s’ha fet quan som al màxim pic de l’onada, aquest valor serà diferent del que es pot atribuir si som al principi de l’onada. Però certament dóna una alta immunitat.”

Primerament AstraZeneca va assajar la segona dosi al cap de quatre setmanes, però van observar que si la injectaven més tard, al cap de dotze, la resposta immunitària en l’organisme era molt superior. Això vol dir que s’haurien de començar a posar a final de maig.

Però tot indica que aquest període pot allargar-se si cal: “Encara no hi ha estudis definitius que indiquin com es mantindrà en el temps el nivell d’anticossos. Però hi ha moltes possibilitats que es mantingui. De fet, passa amb més vaccins, com ara el de l’hepatitis B o A, en què la dosi de record s’administra al cap de mig any i un any respectivament.”

Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de fàrmaco-epidemiologia de la Universitat d’Oxford, on es va dissenyar el vaccí d’AstraZeneca, diu que unes dades preliminars d’un estudi de la universitat acrediten això que diu Garcés, és a dir, que com més se separin les dosis, més alta serà la resposta immunitària: “Als assaigs clínics del vaccí d’AstraZeneca hi havia més d’un 50% dels participants a qui van posar la segona dosi després de dotze setmanes de la primera. Dades més recents d’aquest estudi suggereixen que la protecció és més alta com més se separen les dosis. En resum: no hi ha gens de pressa per a posar la segona dosi”, deia en un piulet a Twitter responent a demandes dels usuaris.

La vaccinació heteròloga

En aquesta línia el govern català va dir que no sabien què fer amb els menors de seixanta anys amb la primera dosi administrada, però que hi havia moltes possibilitats d’allargar el període entre dosis fins que no es tingués més informació sobre els efectes secundaris que l’EMA va assenyalar com a “remots”.

En l’àmbit europeu comença a imposar-se una segona possibilitat: optar per allò que científicament s’anomena vaccinació heteròloga, és a dir, completar la segona dosi amb un vaccí diferent. “Al Regne Unit es fa un estudi sobre aquesta qüestió, del qual encara no hi ha dades concloents. S’administra el vaccí de Pfizer a pacients que han rebut el d’AstraZeneca. La intuïció és que funcionarà, perquè ha passat amb molts altres vaccins amb més virus. Però cal demostrar-ho”, explica Garcés.

Diu que aquesta combinació obre moltes portes i que es pot fer més enllà del tipus del vaccí, sigui d’ARN o d’adenovirus. Tot i que els estudis no s’han acabat, a l’estat francès començaran a completar la segona dosi tant amb Moderna com amb Pfizer. Reservaran aquesta tècnica a menors de cinquanta-cinc anys que han estat vaccinats amb AstraZeneca perquè, malgrat la resolució de l’EMA, l’agència sanitària francesa considera que aquest grup d’edat té més riscs de trombes.

Les trombosis d’AstraZeneca són remotes i tenen tractament: això és tot el que en sabem

Sobre aquesta qüestió, Garcés explica que les trombosis continuaran apareixent perquè és un fenomen autoimmune que generen els virus. “El fet més important és demostrar la relació causa-efecte, per això l’EMA no s’hi pronuncia del tot, perquè n’hi ha molt pocs casos i no se’n pot fer una associació directa.” També recorda que les trombosis no són exclusives dels pacients d’AstraZeneca i, contràriament a allò que es creu, també se n’han detectat casos en pacients de Pfizer i Moderna: “En AstraZeneca s’han detectat alguns casos de trombosis, però són tan infreqüents que estatísticament és difícil de saber si són pel vaccí o no.”

Sigui com sigui, AstraZeneca ha inclòs a la fitxa tècnica del vaccí un principi de precaució que alerta dels possibles efectes secundaris. Per una altra banda, es recomana als pacients que hagin estat vaccinats amb aquest antídot que visitin el metge si durant les dues setmanes posteriors a la vaccinació presenten problemes respiratorismal al pitinflor a les camesdolor abdominal persistent, símptomes neurològics com ara mal de cap fort o visió borrosa, o petits hematomes en zones del cos allunyades del lloc de vaccinació.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.