Human Rights Watch veu ‘molt preocupant’ que el PP s’aliï amb líders com Viktor Orbán

El director de la defensa dels drets humans a Europa de Human Rights Watch (HRW), Philippe Dam, veu ‘molt preocupant’ que el PP s’aliï amb dirigents com el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán. Segons que assegura en una entrevista a l’ACN, el partit espanyol ha fracassat a l’hora de complir amb els seus principis i d’enviar un missatge clar a Orbán, que ha declarat obertament els seus objectius de desmantellar la democràcia. ‘Què significa això quant al seu suport a una Europa basada en els drets humans i l’estat de dret?’, es demana l’expert, que lamenta que dimecres els populars espanyols no donessin suport a la moció de l’Eurocambra que demanava d’activar el procediment per a sancionar Budapest arran de la seva deriva antidemocràtica. La majoria d’eurodiputats dels altres estats, recorda, hi van votar a favor, també alguns del grup del Partit Popular Europeu, en el qual s’integren el Fidesz d’Orbán i el PP, com els d’Alemanya, Portugal, Irlanda o dels països nòrdics.
‘Aquest, malauradament, no va ser el cas de dues grans delegacions del centredreta: Forza Italia i el Partit Popular’, afegeix l’expert. Dels eurodiputats del PP que hi van votar, set s’hi van abstenir i tres van votar en contra de castigar Orbán per haver erosionat la democràcia. Així doncs, Dam espera que rectifiquin les setmanes i mesos vinents.

L’expert també es mostra ‘preocupat’ pel fet que del 2010 ençà la Comissió Europea no hagi estat disposada a activar aquest procés de càstig contra Hongria, com sí fa uns mesos contra Polònia. Cal recordar que mentre el govern polonès és controlat pel partit d’extrema dreta Llei i Justícia, l’hongarès està en mans de Fidesz, partit integrat dins el Partit Popular Europeu, ara com ara la força política principal a la Unió Europea, a la qual pertany Jean-Claude Juncker, president de l’executiu comunitari.

‘El motiu de la lentitud de la CE és conseqüència de la proximitat del partit d’Orbán als de centredreta dominants a Europa’, argumenta. Segons ell, per a l’executiu europeu era ‘molt incòmode’ d’utilitzar un mecanisme pensat per a actuar ‘contra règims antidemocràtics’ per tal de frenar ‘un dels seus aliats polítics’. Per contra, HRW valora positivament que el parlament europeu, com a representant dels ciutadans, hagi ‘anat un pas més enllà’ activant l’article 7 contra Hongria. ‘És un símbol important’, assegura. Tanmateix, recorda que són les dues institucions, l’Eurocambra i la CE, les que ‘tenen la responsabilitat de garantir els drets establerts en els tractats europeus’.

Dubtes sobre l’eficàcia de l’article 7
Malgrat que Dam troba que és important de començar aquest procediment contra Hongria perquè mostra als altres països que ‘hi ha una línia vermella que no es pot traspassar’, es mostra escèptic sobre la seva eficàcia última.

Segons ell, el fet que hi hagi més d’un país sotmès a aquest procés ‘fa més difícil’ que es pugui aplicar, perquè, per a fer-ho, cal la unanimitat de tot el bloc europeu, un escenari complicat.

Després de la votació a l’Eurocambra, Polònia va mostrar ràpidament el seu suport a Orbán assegurant que no donarien suport a la suspensió dels seus drets de vot a la UE. ‘Per a entrar a la UE cal respectar els drets humans i l’estat de dret, però en la configuració actual no és possible de fer-ne fora cap estat’, reflexiona.

Per això, opina Dam, cal explorar ‘més vies’ per a penalitzar la violació dels drets humans a la UE. ‘L’accés als fons europeus s’hauria de vincular, en part, a l’estat de dret’, assegura.

De fet, aquesta és una proposta de la CE per al pròxim pressupost plurianual de la UE i sobre el qual debaten actualment les cancelleries europees. ‘Per a formar part de la família europea cal respectar-ne els valors’, opina.

Migració i auge de l’extrema dreta
Vinculat a la situació de Polònia i Hongria, HRW també està inquieta per l’auge de l’extrema dreta a la UE. Però no tan sols perquè ha entrat al govern a Itàlia o Àustria, sinó també per la seva creixent ‘capacitat d’influir negativament en el debat polític’, com passa a França o Alemanya.

‘Això passa en part perquè els partits tradicionals han preferit d’imitar els arguments de l’extrema dreta i dels populistes’, critica. Així, Dam està preocupat de veure partits de centredreta i centreesquerra que accepten que la ideologia d’extrema dreta pot ser central als seus països.

Sobre la centralitat de la qüestió migratòria en la política europea, Dam assenyala que aquest problema s’utilitza com a excusa per a violar drets i canviar llei, però amb l’objectiu final, segons ell, de ‘silenciar oponents i crítics’, tal com demostra  precisament Hongria. També lamenta que figures com el ministre de l’interior italià Matteo Salvini ‘criminalitzin’ la tasca de les ONGs i que la Comissió no hagi alçat més la veu contra això.

De fet, Dam considera que la Comissió Europea dóna una resposta cada cop més ‘repressiva’ a la migració, intentant dissuadir els moviments secundaris dins la UE: és a dir, que els immigrants no vagin d’un país a un altre en l’espai Schengen.

‘La solució al problema és de crear alternatives als moviments secundaris perquè romanguin al país on són’, assegura. Però alhora Dam afirma que ‘no es pot esperar que els països d’arribada puguin gestionar-ho amb la rigidesa del sistema de Dublín’. Per això reclama un sistema basat en incentius, sancions i més solidari, en comptes d’un que tanqui fronteres.

Llibertat d’expressió
Sobre la llibertat d’expressió a la Unió Europea, l’expert recorda que és important que els polítics europeus, tant al poder com a l’oposició, s’abstinguin de criticar tribunals, mitjans i oponents independents quan expressen idees contràries a les seves. ‘És perillós en un debat democràtic de veure líders polítics que han de respectar les normes de la pluralitat però que ataquen mitjans, tribunals o grups independents perquè simplement tenen unes altres opinions’, afirma.