El blocatge huti de la mar Roja allarga l’ombra regional de la guerra de l’Iran

  • El tancament de l'estret de Bab el-Màndeb, per on passa un 7% del subministrament mundial de petroli, amenaça d'agreujar encara més l'impacte econòmic del conflicte

VilaWeb
Registre de navegació d'un vaixell mercant xinès que girà cua abans d'arribar a la mar Roja dimarts, poques hores després de la proclamació del blocatge naval dels houthis (fotografia: MarineTraffic/The Washington Post).
24.07.2026 - 21:40

The Washington Post · Imogen Piper

Gairebé una desena de vaixells de càrrega han estat obligats a girar cua a la mar Roja d’ençà que els hutis iemenites, un grup rebel alineat amb l’Iran, anunciaren el començament del blocatge naval a l’Aràbia Saudita, el seu gran rival històric, dilluns. Tres dies després, dijous, el grup reivindicà els atacs contra dos petroliers de bandera saudita, l’Encelia i el Layla, per haver salpat de ports del regne, en desafiament del blocatge naval.

Prosseguir en la ruta cap als ports saudites deixaria la nau en risc de “ser blanc d’atacs en qualsevol punt a l’abast de les forces armades iemenites”, segons que advertí el Centre de Coordinació d’Operacions Humanitàries, dirigit pels hutis, en un correu electrònic enviat a l’operador d’un dels vaixells que fou obligat a fer mitja volta dimarts, de propietat xinesa. El missatge, difós posteriorment per Lloyd’s List, informava que el permís de trànsit del vaixell, el Liu Jiang Kou, havia estat suspès.

Aquests darrers dies, desenes de vaixells han continuat travessant l’estret de Bab el-Màndeb, el canal que separa el golf d’Aden de la mar Roja, tot i els primers indicis que el blocatge anunciat aquest dilluns pels hutis s’aplicarà de manera immediata.

El blocatge amenaça d’agreujar les afectacions logístiques i econòmiques de la guerra de l’Iran, tant a la regió com a la resta del món. Els atacs del govern Trump no han aconseguit d’afluixar el control de l’Iran sobre l’estret d’Ormuz; ara el blocatge de la mar Roja podria clausurar una altra via marítima clau, especialment per al mercat mundial del petroli.

La represa de les hostilitats a l’estret d’Ormuz, que ha quedat pràcticament clausurat arran de l’escalada de tensions entre l’Iran i els Estats Units, ja ha reduït d’un 10% el subministrament mundial de petroli. En cas de mantenir-se, el blocatge de la mar Roja amenaça de reduir un 7% més l’oferta mundial de cru. Dijous, els atacs contra petroliers saudites empenyeren el preu del barril de Brent, l’índex de referència internacional, per sobre dels 100 dòlars per primera volta d’ençà del maig, cosa que equival a un augment d’un 40% en tan sols un mes.

Dijous, poc després que els hutis reivindiquessin els atacs contra els dos petroliers saudites, Trump anuncià que Washington consideraria Teheran responsable de qualsevol nou atac contra vaixells comercials a la mar Roja. “Tota la força del nostre exèrcit caurà sobre l’Iran, i per descomptat sobre els hutis, que fins ara havien demostrat molta intel·ligència i professionalitat i dels quals he quedat molt decebut.”

El secretari d’Estats dels Estats Units, Marco Rubio, avisà els hutis que obrir un nou front a la mar Roja a instàncies de l’Iran era un error. “Espero que parin aviat. L’Iran els ha ensarronat perquè s’hi involucrin”, digué.

En un informe publicat dimarts, l’empresa d’intel·ligència marítima Windward alertà que el blocatge dels hutis marcava un nou capítol en la guerra de l’Iran. “El corredor sud d’Ormuz es troba pràcticament clausurat després d’una sèrie d’atacs a petroliers, i el blocatge anunciat pels hutis ha desplaçat el risc cap a l’oest, cap a la mar Roja”, escrigueren els investigadors de Windward.

En un informe publicat dijous, Lloyd’s List advertí que un “blocatge doble” –és a dir, la clausura simultània de l’estret d’Ormuz i l’estret de Bab el-Màndeb– tindria repercussions especialment dràstiques per a les economies de l’Àsia, atès que són les que més depenen de les importacions de cru i derivats del petroli provinents del Llevant.

El Liu Jiang Kou, un vaixell de càrrega operat per la naviliera xinesa Cosco Shipping Specialized Carriers, navegava pel golf d’Aden cap a la mar Roja, amb destinació final al port de Gidda, però féu mitja volta dimarts de manera abrupta, segons que s’aprecia als registres navals públics. Cosco no ha respost a les preguntes de The Washington Post per a aquest article.

L’endemà al matí, un petrolier anomenat New Champion també girà cua en ple golf d’Aden, segons que s’aprecia als registres, i canvià de destinació declarada: passà del port saudita de Ianbu, situat al golf d’Aden, al canal de Suez, a Egipte. El matí següent, dijous, la nau tornà a fer mitja volta i s’allunyà de la seva nova destinació declarada.

L’abast del blocatge naval dels hutis és incert. Tres petroliers vinculats a l’Aràbia Saudita travessaren o s’acostaren a l’estret dimarts, segons Windward, tot i l’amenaça de blocatge dels hutis.

A més del Liu Jiang Kou i el New Champion, dos petroliers d’Hong Kong –el Xin Tong Yang i el New Prime, que també es dirigien a Ianbu– feren mitja volta mentre travessaven la mar Aràbiga dimarts, segons que ha informat Lloyd’s List. Poc després, el New Prime canvià la seva destinació declarada de Ianbu al canal de Suez.

Lloyd’s List també ha informat que el Desh Viraat, un petrolier indi, girà cua en plena mar Aràbiga dimarts.

Dimarts i dimecres, dos petroliers més canviaren de rumb abruptament mentre es dirigien cap al sud-est, provinents de ports saudites propers a l’estret de Bab el-Màndeb. Un fou el Xin Long Yang, operat per Cosco, que salpà dilluns i girà cua poques després. L’altre, el petrolier de propietat grega Rodos, féu mitja volta quan havia fet uns 150 quilòmetres de viatge cap a l’Índia, i s’encaminà novament cap al canal de Suez.

Ellen Francis i Victoria Craw han contribuït a aquest article.

 

Recomanem

Fer-me'n subscriptor