Un tribunal d’Hong Kong ha anunciat avui la sentència contra el dirigent de les protestes democràtiques del 2014, Benny Tai, i vuit activistes més en l’últim pas d’un judici per a castigar els organitzadors del moviment d’ocupació del centre de la ciutat, un judici que guarda grans semblances amb el judici contra el procés català. Tai i vuit acadèmics, activistes i polítics, han estat condemnats a fins setze mesos de presó sota l’acusació d’haver obstruït la vida de la ciutat amb el moviment que en va ocupar els carrers de manera inesperada.

Tai, cofundador del Moviment per la Democràcia, dimecres passat va dir davant el tribunal que no tenia por d’anar a la presó, però va insistir que obstruir la ciutat no era la intenció de la seva acció de desobediència civil del 2014. ‘Si fóssim culpables de res, seríem culpables d’haver-nos atrevit a compartir l’esperança en aquest moment difícil a Hong Kong’, va dir abans d’afegir que no tenia por ni vergonya d’anar a la presó. La declaració de l’acadèmic de la universitat d’Hong Kong va ser aplaudida per una sala d’audiències plena de públic i mitjans de comunicació.

Cadascú dels tres cofundadors del moviment, Benny Tai, Chan Kin-man i el reverend Chu Yiu-ming s’enfrontaven a tres càrrecs que intenten dissimular la càrrega política del judici: conspiració per a causar molèsties públiques, incitació de tercers a causar molèsties públiques i incitació a la gent a incitar tercers a causar molèsties públiques. Els altres sis acusats en el judici són els diputats Tanya Chan i Shiu Ka-chun, que podrien perdre l’escó, els activistes Raphael Wong i Tommy Cheung, l’ex-dirigent estudiantil Eason Chung i l’ex-diputat Lee Wing-tat.

Kin-man, com Tai, ha estat condemnat a setze mesos de presó. El reverend Chu Yiu-ming ha estat condemnat també a setze mesos de presó, però en atenció a la seua edat l’entrada en presó ha estat ajornada. Wong i Ka-chun han estat condemnats a vuit mesos de presó. Chung i Wing-tat han estat condemnats a la mateixa pena però la seua entrada en presó serà ajornada. Cheung ha estat condemnat a serveis comunitaris i la sentència contra la duiputada Chan ha estat ajornada ja que té un tumor cerebral i ha de ser operada.

Igual que el govern espanyol, la setmana passada la presidenta d’Hong Kong, Carrie Lam, també va afirmar que la reputació d’independència del sistema judicial d’Hong Kong no s’hauria de veure entelada per atacs que va definir com a incomprensibles: ‘L’estat de dret i la independència judicial d’Hong Kong són altament reconeguts per la resta del món’, va dir.

Una campanya de repressió que ja dura anys

Després de l’esclat del moviment en favor de la democràcia i l’autodeterminació d’Hong Kong el 2014, el govern controlat per la Xina va engegar una gran campanya de repressió. Tres anys després els dirigents dels grups estudiantils van ser sentenciats a vuit mesos de presó. Més de mil persones van ser detingudes i ara per ara 239 són sotmeses a judicis relacionats amb aquells fets. Sis diputats han estat expulsats del parlament per haver-se negat a jurar fidelitat a la Xina i els dos diputats encausats al judici poden ser expulsats els dies vinents. S’ha prohibit el Partit Nacional d’Hong Kong, independentista. Per primera vegada han expulsat un periodista estranger. Grups pro-xinesos agredeixen i insulten impunement els diputats pro-democràtics, sense que la policia hi actuï. Han amenaçat professors universitaris i s’ha limitat la llibertat d’expressió mentre es preparen tot de lleis per a limitar l’autonomia d’Hong Kong, entre les quals una que permetrà d’enviar qualsevol presoner a la Xina o una que castigarà el ‘comportament indecorós’ davant la bandera o l’himne xinesos.

Cinc anys després, l’anomenat ‘Moviment dels Paraigües‘ –que va agafar el nom del fet que els manifestants, majoritàriament estudiants, es van protegir dels gasos lacrimògens de la policia amb paraigües– no ha aconseguit que es complís la previsió de votar lliurement el president d’Hong Kong, però ha concentrat l’atenció mundial i les crítiques en els esforços de les autoritats xineses per a limitar el moviment democràtic local i el creixement del sentiment independentista.

Tot i això, la intensitat de la repressió xinesa s’ha fet notar clarament i en les eleccions parcials de l’any passat per a substituir quatre dels sis diputats demòcrates suspesos, els partits pro-democràtics només varen poder retenir dos dels escons. La reacció popular contra el judici tampoc no ha tingut res a veure amb les grans mobilitzacions del 2014.

La fi del projecte ‘un país, dos sistemes’

Tots els observadors coincideixen a fer notar que allò que en realitat s’observa és la fi del projecte ‘un país, dos sistemes’, que pretenia una integració suau d’Hong Kong dins la República Popular de la Xina. Després del traspàs de la colònia britànica a la Xina el 1997, els dos governs van pactar que durant cinquanta anys Hong Kong conservaria el seu sistema econòmic i polític dins la Xina com una regió autònoma especial, regida per una constitució pròpia, la Llei Bàsica. Tanmateix, la pressió de la Xina per a alterar el particular sistema polític i econòmic d’Hong Kong ha crescut de manera constant i la interferència de Pequín en la vida local és cada dia més oberta.

L’any 2014 una cosa que havia començat com una protesta d’estudiants per la introducció del currículum xinès a les escoles va esdevenir la més gran de la història d’Hong Kong amb l’ocupació durant gairebé tres mesos del centre de la ciutat per manifestants que exigien l’elecció lliure del president, que ara només es pot triar entre una llista de candidats aprovada prèviament per la Xina. El pacte de devolució entre el Regne Unit i la Xina afirmava que seria triat de manera directa i lliure pels electors.

Per dissoldre les protestes la policia va atacar els manifestants d’una manera que no s’havia vist mai, amb trets i gasos lacrimògens, cosa que va generar una tensió política enorme. Fins i tot el Regne Unit va protestar oficialment per uns fets que considerava un trencament del tractat de cessió d’Hong Kong a la Xina.

Aquells incidents van generar una primera onada de repressió, però també un canvi electoral. Al parlament local van ser elegits candidats netament partidaris d’un referèndum d’autodeterminació o de la independència d’Hong Kong, un moviment completament nou. La negativa a jurar fidelitat a la Xina o el fet que hi van desplegar pancartes en què es deia que Hong Kong no és la Xina van acabar amb l’expulsió dels diputats del parlament, per ordre directa de Pequín, en un gravíssim trencament dels drets polítics i els acords amb el Regne Unit.

L’expulsió va significar dos anys de presó per a dos dels diputats i la pèrdua del vet que l’oposició pro-democràtica podia haver exercit sobre algunes lleis, perquè els vots dels diputats qüestionats no comptaven com a vàlids, igual que passa al Parlament de Catalunya.

D’ençà de les protestes del 2014, Pequín ha incrementat de manera molt evident els esforços per a anul·lar allò que defineix com l’element més radical del camp pro-democràcia d’Hong Kong, particularment el moviment independentista, que va guanyar popularitat després de l’ocupació del centre de la ciutat. Les constants interferències xineses han contribuït a alimentar la preocupació que l’autonomia de la ciutat no es vagi erosionant lentament.

Hong Kong

‘L’esperit de la llibertat sobreviu’

El Consell Legislatiu d’Hong Kong, el parlament de la regió autònoma, és elegit d’acord amb dues circumscripcions diferents. La meitat amb el vot dels ciutadans a partir dels districtes de la ciutat i la segona segons pels anomenats grups d’interès (metges, tèxtil, esports, transport, assegurances, pescadors…). Aquests grups d’interès són fortament controlats per les autoritats.

Ara mateix, dels setanta membres del parlament, quaranta-tres pertanyen al bloc pro-xinès, mentre que vint-i-sis són de l’anomenat camp demòcrata. Camp dins el qual només resta un diputat independentista (a Hong Kong en diuen ‘localista‘) perquè tots els altres han estat desqualificats.

En aquest context les reaccions al judici contra els dirigents del moviment democràtic han estat molt controlades pel govern, que ha dificultat les accions parlamentàries i la reacció dels mitjans. A Hong Kong la interferència de la política en els mitjans també s’ha fet notar, sobretot amb la compra l’any 2016, dos anys després de les mobilitzacions, del South China Morning Post, el gran diari de la ciutat, per Alibaba, l’equivalent a l’Amazon xinès. Va ser instigada pel govern i el diari, tradicionalment pro-occidental i democràtic, ha anat virant de posició, enmig de polèmiques contínues, i finalment s’ha alineat la visió oficial del govern xinès.

Per tot plegat, com reconeix el periodista Stephen Vines, la moral és baixa entre els demòcrates d’Hong Kong. En un article al Hong Kong Free Press, el digital sorgit per omplir el buit deixat per la premsa tradicional en la defensa de les llibertats de la ciutat, Vines ho explica així:

«El nivell de les protestes al carrer és molt baix, un nombre significatiu de persones que van participar activament en els moviments de protesta s’han retirat a l’ombra o, en alguns casos, han decidit d’emigrar.

No obstant això, l’amor tenaç del poble d’Hong Kong per la llibertat, la identificació amb un estil de vida únic i les aspiracions democràtiques són lluny d’haver desaparegut. Ara som en una pausa. I només algú amb una bola de vidre, poc fiable, pot predir amb seguretat quan s’acabarà aquesta pausa.

Però segur que no pot continuar per sempre. Perquè els enemics de la llibertat són fonamentalment en el costat equivocat de la història i el sistema que volen mantenir és simplement insostenible per molt fort que sembli ser.

Per això el sistema soviètic a l’Europa de l’Est semblava impenetrable fins al dia en què es va enfonsar. I l’apartheid a Sud-àfrica semblava haver triomfat perquè tots els seus oponents significatius eren a la presó o a l’exili.

També aquí a l’Àsia hem vist dictadures aparentment triomfants, com ara la de Sukarno a Indonèsia i la de Marcos a les Filipines, que han demostrat finalment que eren dictadures d’homes forts amb peus de fang. La meravella és la rapidesa amb què s’esfondren aquests sistemes ‘inexpugnables’.

A hores d’ara, el sistema d’Hong Kong és molt menys repressiu que no aquesta ombrívola lletania de dictadures, però va en molt mala direcció. I la moral a les files del moviment democràtic és força baixa. Però l’esperit de llibertat no ha estat aixafat per la simple raó que l’alternativa és molt poc atractiva.

Amb els anys hem après que la repressió funciona i que és perfectament possible d’intimidar i de desmoralitzar els manifestants en la mesura que es retiren a un silenci tràgic. Però és en aquest punt quan els enemics de la democràcia cometen l’error crucial d’assumir que el silenci equival a l’aquiescència i que han guanyat la batalla.»

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb