Hong Kong

Una immensa riuada humana de centenars de milers de persones ha sortit als carrers d’Hong Kong per protestar contra un projecte de llei d’extradició que facilitaria el trasllat de sospitosos a la Xina per ser jutjats. La manifestació ha estat la més important d’aquests darrers quinze anys i ha recuperat el to del moviment democràtic i independentista després d’un lustre molt dur i de repressió arran dels fets del 2014, quan una gran manifestació va col·lapsar el centre de la ciutat durant dies i va desafiar les autoritats pro-xineses. Els assistents han fet crides contra la llei d’extradició, han exigit la dimissió de la presidenta d’Hong Kong, la pro-xinesa Carrie Lam, i han reivindicat els dirigents demòcrates recentment condemnats pels tribunals a la presó.

Hong Kong

L’oposició al projecte de llei reuneix un front ampli de la societat d’Hong Kong, que va d’empresaris a advocats i estudiants, de partidaris de la democratització a comunitats religioses.

La nova llei vol simplificar els procediments d’enviament de sospitosos a tercers països o territoris, com ara la Xina continental, Macau i Taiwan, a més dels vint països amb què Hong Kong ja té acords comercials i d’extradició. Però a la població la intranquil·litza que facilitarà les extradicions a la República Popular de la Xina, cosa que molts consideren un perill gravíssim atesa la manera com hi funciona la justícia.

De fa ja uns quants mesos, l’oposició i la societat civil han anat fent créixer la protesta contra aquesta llei. A final d’abril una manifestació va aplegar prop de 22.000 persones als carrers; el sis de juny una altra va reunir entre 2.500 i 3.000 advocats i a principi de maig el debat va causar fins i tot enfrontaments al parlament. Pels opositors, aquest projecte de llei amenaça l’estat de dret a Hong Kong i la independència del sistema judicial. ‘Serà impossible de garantir la seguretat de qualsevol que visqui a Hong Kong, hi treballi o fins i tot que hi passi’, va dir l’advocat Martin Lee a la manifestació de dijous passat. Molts temen que realment permetrà d’extradir militants pro-democràcia a la Xina continental.

Hong Kong

Sota el principi de ‘un país, dos sistemes’, que va conduir a la retrocessió d’Hong Kong a la Xina el 1997, actualment la ciutat gaudeix de cert grau d’autonomia en algunes llibertats fonamentals i posseeix un sistema jurídic diferent del de la Xina. Segons els activistes independentistes i pro-drets humans, la llei d’extradició prova d’erosionar aquesta autonomia.

Perquè, malgrat que és garantida pels acords internacionals fins al 2047, de fet Pequín va endurint el seu poder a l’antiga colònia britànica. Sobretot d’ençà que Hong Kong ha expressat reiteradament la seva oposició a la interferència xinesa. Va passar el 2003 amb les gran mobilitzacions contra una reforma legal desitjada per la Xina, el 2012 contra la voluntat de Pequín d’imposar-hi una espècie d’educació patriòtica o el 2014 durant la ‘Revolta dels Paraigües’.

Impulsada pels estudiants, va reunir centenars de milers de manifestants i va durar més de tres mesos. Va ser l’origen dels moviments d’autodeterminació que reclamen la independència, que fins i tot van guanyar escons al parlament local als comicis del setembre del 2016. Però el 2017 sis dels diputats de les files d’aquesta nova oposició van ser desposseïts del seu mandat acusats de no haver jurat fidelitat a la Xina. El setembre del 2018 les autoritats de Hong Kong van prohibir el partit independentista HKNP dient que ‘tenia un clar objectiu de fer de Hong Kong una república independent’ i que aquest programa era contrari a la llei bàsica. Aquesta prohibició d’un partit, la mida del qual és modesta, d’una altra banda, és la primera d’ençà de la retrocessió.

Més recentment, el 16 de maig el dirigent de la Revolta dels Paraigües, Joshua Wong, va tornar a ser empresonat. De fet, a l’abril dos dirigents del mateix moviment ja van ser condemnats a setze mesos de presó després d’haver estat acusats de ‘conspiració per a causar molèsties públiques’. Pels partidaris de la democràcia a Hong Kong, aquesta decisió judicial és un altre exemple de la politització de la justícia, amb la qual creuen que volen desencoratjar fins i tot les manifestacions polítiques pacifistes i no violentes.

Aquests són els casos que ara preocupen els opositors de la llei: què passaria si aquests activistes fossin extradits a la Xina? I el cas de la sèrie de desaparicions dels llibreters d’Hong Kong inquieta especialment com a precedent. Entre el 2015 i el 2016 cinc empleats de l’editorial Mighty Current van desaparèixer de la ciutat i van reaparèixer a la Xina, arrestats pels serveis xinesos, presumiblement perquè col·laboraven amb un editor conegut per les seves publicacions crítiques envers el govern xinès, especialitzat en el segon pla les escenes del poder, la privadesa dels dirigents i els escàndols de corrupció.

 

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.