Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’

  • Crònica de l'interrogatori del fiscal del Tribunal Suprem a Francesc Homs en el judici pel 9-N

VilaWeb
Pere Cardús
27.02.2017 - 12:47
Actualització: 28.02.2017 - 18:02

Després de les qüestions prèvies amb al·legacions de la defensa refusades pel tribunal i la mobilització al carrer (ací en teniu la crònica), el judici ha començat amb la declaració de Francesc Homs que ha respost les preguntes del fiscal del Tribunal Suprem, Jaime Moreno Verdejo. Fiscal i acusat han protagonitzat un combat dialèctic d’una certa tensió. A diferència de Mas, Ortega i Rigau al TSJC, Homs no s’ha acollit al dret de no declarar i ha volgut respondre amb to directe les preguntes del fiscal.

To picat
Per començar, Moreno Verdejo li demana si ratifica les declaracions prèvies fetes al Suprem. Homs diu que sí. Li demana per la seva formació. Homs diu que és advocat. Era el màxim responsable dels serveis jurídics? Com a responsable polític, sí. Dels afers interdepartamentals? Sí. De la publicitat institucional? També, forma part dels aspectes de comunicació del govern.

Homs explica que es va canviar l’enfocament inicial de la consulta amb la primera suspensió del TC. Va deixar de ser una consulta i va passar a ser un procés participatiu. Quan el fiscal pregunta per la ‘consulta’, Homs el corregeix dient ‘procés participatiu’. El combat entre aquests dos homes ha començat. El fiscal en cap del Suprem, Jaime Moreno, i el diputat Francesc Homs, bescanvien paraules amb un to tens i contundent. L’interrogatori és força picat.

Enganxada: ‘Això no és casa seva’
Moreno demana a Homs si va encarregar la publicitat institucional del procés participatiu a l’empresa Mediaplanning. I ell ho reconeix i explica en què consistia. També li demana si va encarregar l’organització d’una sala de premsa a un pavelló de la Fira de Barcelona. Com que el fiscal el talla, Homs li diu que si pot acabar de respondre les preguntes: ‘Si és que li interessa saber les explicacions.’

Per primera vegada, intervé el magistrat president del tribunal per dir a Homs que té tot el dret de respondre i explicar-se tant com vulgui. ‘A casa em van ensenyar que abans de repreguntar, calia deixar que qui parlava acabés de parlar’, diu Homs. ‘Això no és casa seva. És el Tribunal Suprem’, li etziba Marchena. ‘Sóc conscient que no sóc a casa meva, com es pot imaginar’, respon Homs. ‘Em referia a una qüestió d’urbanitat.’

Tornant a la resposta, Homs explica que, en vist de la quantitat de periodistes que s’havien acreditat per la conferència de premsa del dia 9 de novembre, calia trobar un lloc especial, perquè al Palau de la Generalitat no hi cabien. El fiscal pregunta també sobre l’encàrrec dels ordinadors que es van comprar i es van fer servir per a la votació, i també pels programes informàtics que es van fer per al procés participatiu.

La comunicació de la providència
Quan es va assabentar de la providència del TC? ‘Igual que tothom’, diu Homs, ‘a través dels mitjans de comunicació’. Quan se’n va assabentar, el dia 4? ‘Igual que tots vostès, hi insisteixo, a través dels mitjans de comunicació.’ Homs recorda que no els van comunicar personalment la providència del TC. En aquest punt, Moreno Verdejo i Homs Molist intercanvien uns quants cops sobre la comunicació de la providència i la recepció al registre del Palau de la Generalitat de la notificació del Constitucional. Homs remarca una vegada i una altra que no els la van notificar personalment com sí que s’ha fet en les notificacions posteriors del mateix tribunal.

Homs recorda que es va fer analitzar si la providència del TC incorporava la petició explícita que havia fet el govern d’advertiment directe al president de la Generalitat de les conseqüències de desobeir. Però la providència no ho incorporava. I explica també que es va presentar una petició d’aclariment sobre els termes concrets de la suspensió que indicava la providència.

Es podia suspendre el procés participatiu?
Van decidir de no suspendre la consulta? ‘És que no es pot suspendre allò que no es fa’, diu Homs, ‘ja l’havíem suspesa i s’havia decidit de fer un procés participatiu’. Van decidir de no suspendre el procés participatiu? ‘És que en la providència del Constitucional no quedava clar què havíem de fer’, respon. Homs explica que el govern espanyol no va voler presentar un incident d’execució de la providència primera, però com que veia que no hi hauria temps de resoldre el recurs, va optar per un nou recurs d’impugnació. Segons Homs, aquest era un camí irregular. ‘He vist molts conflictes de competències durant la meva carrera per les meves responsabilitats, però no n’havia vist mai cap amb tanta inconcreció com aquell’, explica.

Homs s’esforça en aquest punt a fer notar que el govern va acatar la suspensió primera del TC i que no tenia una decisió fàcil en un context tan confús com aquell. Es va presentar un recurs d’aclariment al TC que no va ser respost: ‘M’hauria agradat que el president del tribunal hagués vingut a declarar. Ens va demostrar que el tribunal tenia capacitat per a alterar la seva agenda i reunir-se en poques hores a petició del govern espanyol’, diu. Homs vol que quedi clara la manca de resposta del TC a la seva petició d’aclariment.

El fiscal encara també la qüestió de les possibilitats d’haver aturat el procés participatiu després de la providència. Homs considera que no es podia aturar. I es pregunta que, si s’hagués pogut aturar, per què el fiscal de guàrdia no va fer res per aturar-lo?

La carta enviada al CTTI
El fiscal també ha volgut demostrar la desobediència d’Homs per mitjà de les comunicacions, els dies previs al 9-N, entre el conseller Felip Puig, el Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI) i l’empresa T-Systems sobre si calia suspendre la feina encarregada per a les aplicacions informàtiques per al procés participatiu. Homs ha dit que la carta de l’empresa demanant què havia de fer és una demostració de la manca de claredat de la providència del TC del 4 de novembre. Diu que en l’anterior providència de suspensió de la consulta ningú no s’havia adreçat a ell perquè no suscitava cap dubte. En la seva resposta a l’empresa, Homs deia que, si no s’executava la feina encarregada, la Generalitat actuaria legalment.

Homs assumeix tots els fets que li imputen
Homs ha dit en moltes ocasions durant la declaració que assumia tots els fets que se li imputaven. Una altra cosa és si això pot ser tipificat de delicte. Homs presenta la seva defensa sense amagar els fets. Qüestiona la via utilitzada pel govern espanyol per a cercar la segona suspensió –la del 4 de novembre– i recorda que el tribunal no va respondre a la seva petició d’aclariment. A més, defensa que no podia desobeir una ordre que no era explícita i que no se li havia notificat directament.

Interrogatori de la defensa: el context!
L’advocada de la defensa, Eva Labarta, demana a Homs que expliqui els antecedents polítics de la consulta per a entendre el context en què es va fer. Considera que l’interrogatori ‘minuciós’ del fiscal ha perdut la contextualització necessària per a poder entendre les decisions que s’havien pres aquells dies. Homs ha explicat que el 2012 alguns partits van anar a les eleccions amb la proposta de fer una consulta sobre el futur polític de Catalunya com a resultat d’un clam popular al carrer. Aquells partits van obtenir una majoria absoluta. Aleshores, segons el relat d’Homs, aquests partits i el govern van cercar la fórmula per a poder complir el mandat obtingut a les urnes.

És cert que el Parlament de Catalunya va aprovar diverses resolucions en aquest sentit durant el 2014? Homs explica totes les iniciatives que es van aprovar per mirar de consultar el poble de Catalunya. Des de la iniciativa legislativa al congrés espanyol, al diàleg amb el govern de l’estat, la llei de consultes, etc.

El tracte de favor del TC i el menyspreu inicial
Homs ha explicat com va anar el procés concret de la consulta: el 27 de setembre es va signar el decret de convocatòria de la consulta al Palau de la Generalitat. L’endemà, diumenge, es van reunir el consell d’estat i el consell de ministres, fora dels seus horaris habituals, i el dilluns es va reunir d’urgència el Tribunal Constitucional, també fora d’allò que és previst en la seva agenda. Homs considera que aquest tracte de favor del TC és molt indicatiu, perquè no es va produir quan la petició de resolució provenia del govern de Catalunya. Homs recorda que la Generalitat sempre ha complert les sentències del Tribunal Constitucional, ‘a diferència del govern d’Espanya’.

En la declaració a preguntes de la seva advocada, Homs ha recordat que la reacció inicial del govern a la convocatòria del procés participatiu fou de menyspreu i ridiculització, i que va passar temps fins que aquesta actitud no va canviar. Ha recordat les declaracions de Rajoy dient que allò que s’havia convocat no tenia validesa jurídica ni política ni conseqüències legals. Homs també ha explicat que el govern va fer totes les tasques necessàries per a organitzar el procés participatiu.

No es va res fer d’amagat
Homs ha explicat també que totes les tasques, encàrrecs i contractacions van ser completament públiques i transparents. L’advocada li ha preguntat per què en els arguments de la fiscalia hi ha una menció recurrent a haver organitzat la consulta d’amagat i amb argúcies legals. En aquest sentit, tant l’advocada de la defensa com Homs han insistit a dir que tot es va fer obertament i que en cap moment neguen els fets imputats per a l’acusació.

Que no es fes la conferència de premsa
L’ex-conseller de Presidència també ha explicat que el govern espanyol li va fer arribar que, si el vespre del 9-N no es feia una conferència de premsa, no passaria res i no hi hauria conseqüències. Homs ha dit que era una pena que Rajoy no hagi estat cridat a declarar perquè hauria estat interessant saber com s’explicava allò.

Homs portarà toga d’advocat
Un cop acabat l’interrogatori de la defensa, el president del tribunal Manuel Marchena Gómez ha dit a Homs que, com que és advocat, podrà participar en el judici al costat de la seva advocada i no caldrà que segui al banc dels acusats. Els agents judicials li proporcionaran una toga i podrà assessorar la seva advocada en els interrogatoris als testimonis. A la tarda es reprendrà el judici amb els primers testimonis: Bernat Rigau, Jose M. Descó, Josefa Martin, Jordi Escalé, Felip Puig, Daniel Ramón Martínez i Joan Còdol.

Són els testimonis sol·licitats per la fiscalia. Rigau, de l’empresa T-Systems, que va subministrar els programes informàtics del 9-N, i Escalé, director del Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTI) en aquell moment, ja van testificar al TSJC. La novetat és l’ex-conseller Felip Puig, que va ser el responsable de la resposta a l’empresa de serveis informàtics que va demanar si havia de continuar treballant després de la suspensió ordenada pel TC.


Les cròniques del judici contra Homs:

Artur Mas al Suprem: ‘En democràcia, el vot de la gent és el primer; almenys per mi’ (dimarts a la tarda)

El fiscal aconsegueix suscitar dubtes sobre l’ús del padró pel 9-N (dimarts al matí)

El fiscal topa amb els primers testimonis en el judici contra Homs (dilluns a la tarda)

Homs planta cara al fiscal del Suprem: ‘Assumeixo tots els fets que m’imputa i més’ (dilluns a migdia)

Matí de contrasts dins i fora del Tribunal Suprem (dilluns a primera hora)

Amb tren cap al Suprem per a un judici d’estat (espanyol) (diumenge al vespre)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any