Holger K. Nielsen: ‘No pots solucionar problemes enviant a la presó els polítics amb qui no estàs d’acord’

  • Entrevista a l'ex-ministre d'Afers Exteriors danès, que ahir va rebre Puigdemont al parlament nòrdic

VilaWeb
Andreu Barnils
23.01.2018 - 22:00
Actualització: 24.01.2018 - 10:23

Holger K. Nielsen va ser ministre d’Afers Exteriors danès (2013-2014) i ministre d’Impostos (2012-2013). Del 1991 al 2005, líder dels socialistes danesos. Nielsen és un dels diputats que ahir es va reunir amb el president català Carles Puigdemont a la cambra danesa. Nielsen, nascut el dia de Sant Jordi de 1950, va escriure dilluns un missatge a Facebook on explicava per què creia que havien de rebre Puigdemont tant sí com no. Segons ell, la democràcia consisteix a parlar fins i tot amb qui no estàs d’acord. VilaWeb ha entrevistat Nielsen al parlament danès, just acabada la reunió.

Vau publicar un missatge a Facebook. Podeu explicar què hi dèieu?
—Tal com ho veig, hi ha alguns problemes amb el projecte del senyor Puigdemont. Sobretot, per la divisió en la població catalana. És molt difícil d’arribar a la independència si estàs tan dividit. Però crec que l’hem de rebre al parlament. No he entès els col·legues que no volien rebre’l. Perquè la democràcia també és rebre algú amb qui no estàs d’acord. Per tant, m’hi he trobat i hem tingut un bon debat.

Com ha anat la reunió?
—Ell ha parlat bastant. Però també hem pogut parlar sobre els temes candents.

Què opineu del fet que els jutges espanyols enviïn a presó polítics catalans?
—No pots solucionar problemes polítics enviant polítics a la presó. No entenc aquesta manera de pensar, a Espanya. Quan tens un mandat democràtic, aleshores també voldràs l’opció de tirar-lo endavant. Puigdemont té un mandat. No crec que sigui un mandat gaire fort. Però el té, i ha estat escollit pels catalans. No pots solucionar problemes enviant a la presó polítics amb qui no estàs d’acord.

Com a ex-ministre d’Exteriors, quina seria una possible solució?
—Per a mi és molt difícil de dir. Per a mi és un afer intern i ha d’haver-hi trobades entre Catalunya i Espanya. Però crec que Puigdemont ha de solucionar la demanda de la independència. Tal com ho veig, no és possible tirar endavant aquesta demanda. Perquè ha dividit els catalans i els països estrangers no l’han reconeguda. Per tant, es tracta d’arribar a un acord amb Espanya. Però també d’arribar a un acord que uneixi els catalans. Tal com ho veig, estan dividits, es parteixen per la meitat i es criden els uns als altres en lloc d’estar units. Crec que aquest és un tema molt important.

Agafem Brexit. Els britànics estaven dividits. Va ser una cursa molt empatada. I cap problema. Per què és un problema que la població es divideixi a Catalunya, i no ho és que es divideixi a la Gran Bretanya?
—Si negocies amb Madrid, tindràs una població unida rere teu. A la Gran Bretanya, tu tens una constitució i unes lleis que et donen suport. I a Catalunya no tens la constitució darrere. Hi tens la població. I si vols tirar endavant, has de tenir una població molt més unida. És molt més complicat per Catalunya.

Ho és. Perquè a l’altre costat no tens un britànic. Tens un espanyol. I no és igual.
—No, no. No vulguis comparar-los. No és similar. Són situacions molt diferents.

Hem parlat del govern català. Però quin seria un bon consell per al govern espanyol?
—Parlar amb els catalans. I trobar una solució que no sigui la independència sinó més autonomia per a Catalunya. L’acord del 2006 era un bon acord. Va ser un error que els tribunals espanyols no en fessin cas. Crec que cal tornar a la situació del 2006, amb més autonomia, però dins de l’estat espanyol.

Com és que Dinamarca permet que algunes regions tinguin el dret d’autodeterminació i Espanya no? És una qüestió d’història, de punts de vista? Per què?
—És una qüestió d’història. Tenim un acord a les illes Fèroe. Els hem dit que si volen ser independents, poden ser-ho. És una cultura diferent, aquella, i estan molt lluny de Dinamarca. Tenim aquesta tradició. Però no intervindrem en els afers interns espanyols. Teniu un problema a Espanya. I necessiteu parlar-ho entre Catalunya i Espanya. A Espanya teniu una constitució. I a Dinamarca, també. Nosaltres l’hem respectada, a Dinamarca, i també l’hauríeu de respectar a Espanya. Aquest és el tema.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any