Helena Maleno: “A Ceuta no serveix el discurs de les màfies, la responsabilitat és dels estats”

La tragèdia de Ceuta no s’ha acabat: a més de les 141 persones que hi han perdut la vida, encara hi ha famílies que cerquen persones desaparegudes, infants en situació de xoc sense que ningú s’encarregui d’ells i cossos pendents d’identificar. En parlem amb Helena Maleno, defensora dels drets humans i fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras, que denuncia que els estats han instrumentalitzat els immigrants, rebutja el relat que responsabilitza les màfies de la situació i critica la manca de mecanismes de protecció.

També parlem amb Maleno de la ruta d’Algèria a les Illes, on aquesta setmana han perdut la vida dinou persones, pel cap baix. Denuncia que és una de les rutes més invisibilitzades malgrat que ara mateix és la més transitada de totes les rutes marítimes de l’estat espanyol.

—Quina és la situació actual a Ceuta? Segons els polítics, sembla que ja s’ha acabat tot. És realment així?
—No ha acabat. Els discursos polítics se centren en la securitització del territori i no en la protecció de les persones. Si mirem la protecció i la situació també de la ciutadania de Ceuta, que ha de processar el que passa, de fet, són les organitzacions de Ceuta i part de la població els qui han estat a l’altura en aquestes circumstàncies tan complicades. Organitzacions com l’Elín, Jóvenes Musulmanes o Luna Blanca han cobert aquesta manca de protecció de l’estat com han pogut.

—Es parla d’un nou intent de travessar la frontera el 15 d’agost…
—Hem vist les imatges a les xarxes socials d’aquest intent del 15 d’agost. Nosaltres no sabem si té sentit, perquè en aquest moment creiem que amb la situació geopolítica mundial res no té sentit. Entenem que s’ha instrumentalitzat les persones empenyent-les a una situació terrible. S’ha instrumentalitzat amb interessos geopolítics i s’ha catalitzat les demanes de drets humans i socials de totes aquestes persones cap a una cosa que volien els estats, i evidentment som en un moment en què s’ha de reflexionar sobre tot el que ha passat.

—El govern espanyol responsabilitza les màfies de la situació. Aquesta explicació és real? Qui són els responsables de la situació?
—És molt clar que la responsabilitat és dels estats. Aquí no els serveix el discurs de les màfies. Aquí no serveixen els discursos per a culpabilitzar tercers d’unes polítiques que es basen en el xantatge entre països, i que utilitzen les persones migrants com a moneda de canvi dins aquest xantatge. Unes polítiques, a més, que serveixen als interessos de grans negocis molt lucratius, com ara la venda d’armament i el control del moviment de les persones, la inversió en control securitari.

—Què empeny la gent a llançar-se a la mar per intentar de travessar la frontera?
—Les persones que han travessat la frontera aquests dies tenen perfils molt diferents, evidentment, però, com deia abans, hi ha molts joves que ja s’han manifestat. Joves de la generació Z que han participat en manifestacions al Marroc per a reclamar més drets socials i humans, i s’ha aprofitat aquesta situació per instrumentalitzar-los i utilitzar-los com a eines en aquest pas de la frontera. Però també hi ha persones del Sudan, d’Eritrea, sol·licitants d’asil, infants que han fugit dels conflictes, hi ha dones… La situació ha estat veritablement catastròfica per als drets humans.

—Quantes persones han perdut la vida? La xifra encara pot augmentar?
—A data 4 d’agost, la nostra organització comptabilitzava 141 persones mortes; almenys, 141 cadàvers localitzats, perquè el nombre de desapareguts podria ser molt més elevat. Continuem treballant i actualitzant les dades, perquè el nombre de cadàvers va augmentant a poc a poc, i els pròxims dies actualitzarem les xifres.

—Aquests dies hem vist famílies buscant els seus familiars desapareguts i les dificultats amb què es trobaven. Vosaltres les ajudeu?
—La nostra organització disposa d’un número d’atenció a les famílies, i per aquest canal gestionem les seves peticions. A la banda espanyola, per primera vegada a la frontera, s’ha activat el protocol de successos amb múltiples víctimes, el mateix que s’activa quan hi ha un accident d’avió o de tren. Això ens ajuda a disposar de més mitjans i de més coordinació, però també cal tenir en compte la situació d’especial vulnerabilitat d’aquestes famílies. Dins aquest protocol, s’hauria d’habilitar un espai per a atendre les famílies, però moltes no podran desplaçar-s’hi, tampoc per a la presa de mostres d’ADN. Per això també demanem que s’activin els consolats i que hi hagi una coordinació amb aquestes institucions per a poder recollir les mostres d’ADN. Després, hi ha els cossos que es troben al Marroc. Que per a les famílies marroquines serà més fàcil, tot i que també sofreixen un procés de criminalització. Però, per a les persones d’altres nacionalitats, com ara les del Sudan o d’Eritrea, serà força complicat. Moltes d’aquestes persones seran enterrades –esperem que, si més no, puguin ser identificades– però seran enterrades sense la presència dels seus familiars, cosa que causarà un patiment i un dolor que es repetiran constantment en aquestes famílies.

—Qui va travessar la frontera? No eren únicament marroquins.
—La majoria de les persones que van travessar la frontera eren marroquines, però també hi havia algerians, tunisians i migrants de la zona del Sahel, del Sudan, del Txad i d’altres països de la Banya d’Àfrica. Els companys d’Elín també parlaven de persones de Gaza que havien arribat a Ceuta.

—Hi havia molts infants. Què passarà ara amb ells? Es gestiona bé la situació?
—La situació dels infants i adolescents és una vergonya terrible. No és únicament una vergonya, sinó que és molt dolorós veure que no s’han activat els mecanismes de protecció des del primer moment. És veritat que la ciutat autònoma disposa de recursos limitats, però tenim un Ministeri d’Infància i hi ha capacitat per a fer-hi arribar ajuda. El que no pot ser és que hàgim vist imatges de militars acompanyant infants petits que ploraven i que no s’hi hagin pogut desplaçar treballadors socials ni professionals de protecció de la infància. Són aquests professionals els qui han d’acompanyar els infants, i no pas els militars. També cal parlar de la manca de solidaritat de la resta de comunitats autònomes, que no volen col·laborar amb Ceuta en la protecció de la infància. En definitiva, és una gestió desastrosa que causarà danys a aquests infants, molts d’ells durant tota la vida, perquè es troben en una situació de xoc posttraumàtic. Hi ha hagut moltes víctimes i molts han vist morir persones al seu costat.

—Aquests dies parlem molt de Ceuta, però la gent continua intentant d’arribar a Europa per altres rutes; no s’ha aturat res. Continua morint gent a la mar. Aquesta setmana ja han mort, pel cap baix, dinou persones a la ruta entre Algèria i les Illes Balears.
—Sí, la ruta balear és ara mateix la més transitada de totes les rutes marítimes de l’estat espanyol. Ho és d’ençà de l’any passat. És una ruta molt invisibilitzada, molt més que la resta de rutes migratòries, i és una ruta en què, per exemple, els mitjans de recerca i salvament i la coordinació amb Algèria és menor que a la resta de rutes migratòries. Durant els cinc primers mesos de l’any, es van superar les cinc-centes víctimes. És cert que el nombre total de víctimes totals és més elevat a la ruta atlàntica perquè les embarcacions són més grans, però el nombre de tragèdies d’embarcacions que no són rescatades i que naufraguen és més elevat a la ruta balear.

—Les Illes estan preparades per assumir l’arribada de tanta gent?
—No ho sé. Crec que les Illes Balears reben milers i milers de persones arran del turisme, i que les que hi van arribant representen una xifra ínfima en comparació amb tots els turistes i les persones que hi arriben per quedar-s’hi a viure, com ara alemanys o francesos, i que ocupen les illes i el territori. De fet, hi ha manifestacions de la gent de les Illes que reclama que això s’aturi. Les persones que arriben a les Balears des d’Algèria representen un percentatge mínim. La majoria, després de rebre les primeres atencions i que se’ls apliqui la llei d’estrangeria, són enviades immediatament a la península, a Barcelona i a València. El problema que tenen les Illes Balears no és amb aquestes persones, sinó amb els turistes i amb les persones d’altres indrets d’Europa que actuen de manera extractivista, que van comprant les illes i deixant la gent de les Balears sense espai per a viure.

—Escoltant-vos, només puc pensar una cosa: com es posa fi a tant de dolor? Hi ha cap solució?
—No s’acaba. Les famílies t’ho diuen: és un dolor que no s’acaba mai, queda per sempre. Però sí que tenim eines per a la reparació, per a accedir a la veritat i a la justícia. Hi ha eines per a treballar aquest dolor i s’han de posar en marxa. I cal pensar en el que ha passat a Ceuta com una situació que exigeix una reflexió més profunda. Cal pensar en els mecanismes de la nostra democràcia, perquè la seguretat neix de la protecció dels drets humans, i no de veure militars passejant mentre acompanyen infants que ploren.