31.08.2018 - 06:00
Eduard Miralles Veintimilla, que ha mort de forma sobtada dimecres 29 d’agost, ha treballat profundament per definir una professió sovint poc valorada i que pateix de cert complex de calaix de sastre, com la dels gestors culturals. És per això que deixa orfes a moltes persones que l’han tingut com a mestre i no només això, sinó com a l’arquitecte que va bastir els ponts entre les iniciatives culturals de l’associacionisme cultural i el poder polític en un temps, el de la transició, en el qual hi havia una necessitat democràtica per crear equipaments i xarxes des d’on oferir a la ciutadania tot un plegat de serveis culturals, per als quals Eduard no només va treballar, sinó que també hi va creure.
Nascut a Barcelona el 1961, lingüista de formació, es dedica a la cultura a finals dels anys 70, moment en què es va apuntar com a alumne en un curs de gralla organitzat pel col·lectiu Enllaç. Va conèixer la cultura popular que tant l’apassionava també com a practicant; precisament fruit del contacte amb Enllaç formaria part de la revista que uns anys després, a principis dels vuitanta, l’entitat editaria, Via fora!, de la qual durant bona part de l’existència de la publicació, Miralles publicaria regularment articles i se n’encarregarà de la correcció lingüística. En els articles, Miralles no perd l’oportunitat d’aportar el seu saber, i d’informar sobre experiències capdavanteres d’arreu d’Europa en la gestió cultural.
Llegeix l’article sencer a Tornaveu, fent clic aquí.
