ACN Guissona.-El Museu de Guissona mostra en una exposició temporal fins a finals de novembre els “tresors” que estaven submergits en un pou que es va excavar durant la campanya de l’estiu de 2017 a l’antiga ciutat romana de Iesso. Després d’un procés de recuperació i restauració al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) es poden veure peces destacades com un cubell de fusta que serviria per pouar l’aigua i dels quals només se’n conserven uns quatre o cinc d’iguals en tot l’Imperi Romà. David Castellana, director de museu, també posa en valor el conjunt de restes faunístiques com els cranis d’un cavall, bous o tortugues. Encara no s’han tret “conclusions definitives” però els experts creuen que els animals s’haurien fet servir en “rituals”.

La campanya d’excavacions a l’antiga ciutat romana de Iesso l’estiu de 2017 va ser una de les més exitoses dels darrers temps gràcies a la descoberta d’un pou que es trobava a la zona de fora muralla del nucli habitat. Els arqueòlegs van fer el buidatge de les capes inicials i quan es van trobar amb l’aigua que hi havia a l’interior la van bombar i això va permetre accedir al fons i fer interessants troballes orgàniques que gràcies al fet que estaven submergides, s’havien conservat durant més de 2.000 anys. Segons David Castellana, Guissona està ubicada sobre un aqüífer que sempre s’ha “mantingut estable” i la humitat constant que això comporta, ha fet que el material que estava a l’interior dels pous de l’antiga ciutat romana, s’hagi mantingut des del moment en que aquests pous van ser abandonats i “reblerts amb una situació d’humitat constants”. Es tracta d’elements conservats que habitualment, amb un context arqueològic d’un jaciment com el de Iesso, “es perdrien”.Castellana afegeix que es tracta d’un material molt “sensible” perquè porta 2.000 anys submergit i necessita un tractament específic, un cop recuperat, de forma immediata, mantenint sempre les condicions òptimes. Això representa que fins que no es va iniciar el procés de restauració, el material es va conservar submergit al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), a Girona, i després es va fer la recuperació per “estabilitzar els materials, salvaguardar-los i posar-los en valor amb exposicions”.L’exposició que es pot veure aquests dies al Museu de Guissona és temporal perquè el material encara està en estudi. A finals de novembre, quan finalitzi la mostra les restes es tornaran a enviar a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per continuar sent estudiades. Una vegada acabats els estudis, retornaran de forma indefinida al municipi segarrenc per ser exposades al museu.’Un tresor submergit”Un tresor submergit’ és el títol de l’exposició que es va inaugurar al 7 de setembre i s’allargarà fins a finals de novembre. La mostra comença amb restes de ceràmica que permeten datar quan va ser abandonat el pou perquè s’hi van començar a llençar objectes. Segons Castellana, la ceràmica fixa l’abandonament a finals del segle II o principis del III d.C. També es pot veure una vaixella que destaca perquè no és de ceràmica sinó que hi ha un bol de fusta que s’ha conservat gràcies a l’aigua i eines com una escarpa o un martell que no difereixen gaire de les que es fan servir avui en dia. Un altre element important és el fragment de sola de sabata elaborat amb cuir on es pot apreciar, fins i tot, els forats per on es passaven els fils cosits amb altres parts de la mateixa. Al costat d’aquesta sola s’hi ha posat una reproducció de sandàlia romana perquè el visitant es faci a la idea de com podia ser aquest element.L’element més rellevant de l’exposició és la galleda, que conserva fins i tot una part del cèrcol de ferro que tanca els llistons per fer la base de cul. Segons Castellana, és probable que hi hagués un cèrcol superior per donar estabilitat del qual en sortís l’anella per estirar el cubell i carregar aigua del pou, però no s’ha conservat.D’altra banda, hi ha una mostra de bona part dels elements faunístics recuperats com són el crani d’un cavall del qual se’n conserva tot l’esquelet, els cranis de bous, tortugues i rates. Segons Castellana, el fet que s’hagin trobat molts esquelets de tortuga fa pensar als investigadors que aquest fos un “plat estrella” de la fonda que hi havia al costat del pou. Finalment, s’hi poden veure les restes orgàniques com les llavors de raïm, nous que encara semblen comestibles i pinyols de pruna.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb