Guillem Fuster, militant de la CUP i portaveu de Poble Lliure (fotografia: GF).

Matí gèlid de febrer al voral d’una carretera a Castelló de Farfanya (Noguera). Poble Lliure, amics i familiars, fan un petit homenatge al lloc on es va matar en un accident de cotxe Julià Babia, militant històric de l’independentisme dels anys vuitanta. Hi col·loquen un monòlit de record i després organitzen un dinar. Mesos més tard, quatre militants de Poble Lliure, entre els quals el diputat Albert Botran i el portaveu Guillem Fuster, són acusats d’enaltiment del terrorisme per la Guàrdia Civil.

No hi havia cap agent del cos passant fred ni prenent nota dels parlaments al voral de la carretera. ‘La brigada d’informació de la Guàrdia Civil són uns senyors que des de Majadahonda, davant un ordinador, es dediquen a filtrar, analitzar i estudiar tots els actes que fa l’independentisme en territori català. Van agafar el nostre acte i van considerar que entrava dins els paràmetres del delicte d’enaltiment’, explica Fuster a VilaWeb.

Dos dels acusats, Ferran Dalmau i Antoni Casserras, ja han declarat davant el jutge. El següent serà Fuster: dimecres a les 10.30 al jutjat de Sabadell. Amb ell, hi parlem de Julià Babia, el cas que l’afecta, l’estratègia de la defensa, la repressió de l’estat espanyol i una mica, molt poc, del 21-D.

Podríeu explicar a les generacions més joves de l’independentisme qui era Julià Babia?
—Julià Babia, altrament conegut com el Nen, era un militant històric de l’independentisme dels anys vuitanta. Fou un dels impulsors de les primeres trobades independentistes. Va militar a Independentistes dels Països Catalans (IPC) i més tard va formar part del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Era una persona molt coneguda, perquè tenia un lideratge molt fort que suscitava consens entre els diversos sectors de l’independentisme. Més tard deixa Sant Boi del Llobregat i es trasllada a Manresa, on impulsa el moviment independentista del Bages, com ara el Comitè de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), que donava suport als presos polítics catalans d’aquell moment. El 1987 va morir en un accident de cotxe a Castelló de Farfanya. Només tenia vint-i-sis anys.

I trenta anys després de la seva mort, vós i tres membres de Poble Lliure sou acusats d’enaltiment del terrorisme per haver-li fet un homenatge.
—Poble Lliure, conjuntament amb els familiars i els amics, va decidir de fer un acte de reconeixement a la figura d’en Julià, perquè ens considerem hereus del Moviment de Defensa de la Terra i de l’independentisme combatiu d’aleshores. Per això, quatre persones som acusades d’enaltiment al terrorisme. Ens trobem que Ferran Dalmau, membre de Poble Lliure de ponent, també és acusat d’enaltiment del terrorisme per haver presentat l’acte. Albert Botran, diputat de la CUP i membre de Poble Lliure, és acusat del mateix delicte per haver fet una glossa política del personatge. I Antoni Casserras, ex-regidor de la CUP de Manresa, membre de Poble Lliure i amic íntim d’en Julià, és acusat per haver fet una glossa del costat més personal.

Vós no vàreu ni parlar. Per què us acusen?
—M’acusen perquè, com a portaveu de Poble Lliure, vaig atendre els mitjans de comunicació que hi havia. Hi havia una televisió local de la Noguera que em va fer una pregunta sobre l’acte i jo vaig explicar per què Poble Lliure organitzava l’homenatge. A partir d’aquelles declaracions m’acusen d’enaltiment del terrorisme.

Poble Lliure com a entitat organitzativa no és acusada de res?
—No, només alguns militants.

Com es fonamenta l’acusació d’enaltiment del terrorisme si Julià Babia no havia estat acusat mai de ser membre de Terra Lliure?
—No va ser mai detingut ni va tenir cap sumari obert per formar part de Terra Lliure. En Julià és víctima d’allò que fou l’independentisme combatiu dels anys vuitanta i noranta, que és l’estigma social mitjançant la vinculació amb allò que ells anomenaven terrorisme. És criminalitzat perquè és militant de l’MDT, que la Guàrdia Civil anomenava ‘entorn de Terra Lliure’. Amb això i l’ús de certs rumors inventats també per la Guàrdia Civil intenten vincular-lo amb Terra Lliure. No hi ha cap mena de fonament jurídic ni polític que demostri que en Julià en formava part. De totes maneres, nosaltres vàrem homenatjar en Julià com a persona, és a dir, com a militant del nostre poble i per la seva activitat pública.

I tanmateix els jutjats admeten la denúncia.
—No ho acabem d’entendre. Creiem que hi ha una obsessió malaltissa, dins el marc de la causa general contra l’independentisme, d’intentar criminalitzar els diversos sectors que defensen el procés d’alliberament nacional. Un d’aquests sectors és Poble Lliure i l’esquerra independentista, que pateix una campanya de vinculació amb el ‘terrorisme’ o la violència política.

Per entrar en context, com va ser l’homenatge?
—Va ser molt bonic [riu]. El vàrem fer en el punt on en Julià va tenir l’accident. Hi vàrem aixecar un monòlit per recordar-lo. És un puny tancat amb l’estelada, el símbol de l’IPC. L’acte fou molt senzill i tendre. Com he dit abans, els seus amics i Albert Botran, que ara són acusats d’enaltiment, varen glossar-ne figura política i personal. Ens hi va acompanyar la família i els amics. I després vàrem fer un dinar de record, en què vam comentar la situació política que viu el país i vam fer paral·lelismes amb anys passats. Tan senzill com això. Ras i curt.

Quina serà l’estratègia de la defensa?
—Denunciarem que és una persecució política i un atac a la llibertat d’expressió. Tot plegat dins el marc d’una causa general contra l’independentisme. La denúncia no té cap fonament. Recordo que a l’estat espanyol s’han fet homenatges a assassins en sèrie, com ara els membres de la División Azul, i ningú no ha obert cap diligència per enaltiment del terrorisme ni del genocidi. Ara mateix, la prioritat política de l’estat espanyol és la persecució de l’independentisme, encara que això vulgui dir atacar un acte de memòria històrica.

Heu rebut mostres de suport?
—Oi tant. Hem rebut el suport de la CUP, de l’ANC, d’Òmnium Cultural, d’ERC i de tot aquest teixit associatiu en què ens trobem involucrats. Hem rebut un aixopluc i un escalf que agraïm moltíssim. A més a més, és coherent amb la situació que vivim de persecució, perquè contra la repressió cal fer pinya.

A l’acte no hi havia cap agent de la Guàrdia Civil, però és signada a Madrid per algú del cos.
—És la brigada d’informació de la Guàrdia Civil, que són uns senyors que des de Majadahonda, davant un ordinador, es dediquen a filtrar, analitzar i estudiar tots els actes que fa l’independentisme en territori català. Van agafar el nostre acte i van considerar que entrava dins els paràmetres del delicte d’enaltiment. Això demostra que l’aparell de l’estat té un cos militar com la Guàrdia Civil que en comptes de perseguir la corrupció i el frau fiscal, per posar dos exemples de problemes de l’estat, es dedica a investigar quins actes fan els independentistes. I així arriba la denúncia: un agent de la Guàrdia Civil que no era a l’acte, sinó darrere un ordinador a Madrid, investigant què fèiem. Això vol dir que ens investiguen per altres activitats que fem?

Ho fan?
—Potser. És una deriva perillosa.

Considereu que preparen el terreny per a possibles il·legalitzacions?
—En la situació actual, amb presos polítics, més d’un miler de ferits l’1 d’octubre, desenes de persones investigades per incitació a l’odi, etc., no ens sorprendria que això servís per a fer la causa general encara més gran i degenerés en la suspensió d’activitats o la il·legalització dels partits polítics compromesos amb la construcció de la República Catalana.

Què penseu quan repasseu els afectats per aquesta gran causa?
—Que això és una declaració de guerra de l’estat espanyol contra el mandat popular i democràtic del poble català per a construir la República. Tothom en pot ser víctima. Des d’humoristes a membres del govern, passant per líders de la societat civil com en Jordi Sànchez o en Jordi Cuixart.

Per acabar, una pregunta més en clau electoral: què us sembla llista que presenta la CUP?
—Aquesta no me l’esperava [riu].

Els periodistes som previsibles…
—[Riu.] Bé, és una llista que ha estat aprovada pel conjunt de la militància de la CUP i que vol ser guanyadora i representativa. Més enllà dels noms, ha de tenir la voluntat d’aplicar el mandat per a fer la República i assumir totes les conseqüències que això implica. La llista la valorarem a partir del 22-D d’acord amb l’activitat parlamentària que faci.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]