El jove de la dessuadora carabassa es diu Guillem i denuncia: ‘Vaig rebre bufetades, em van fer agenollar’

Les imatges han fet la volta al món. Són de TV3, de la tarda del 18 d’octubre a la Via Laietana, en plena vaga general de protesta contra la sentència del Suprem. Es veu com els manifestants que s’apleguen davant la prefectura de la policia espanyola s’asseuen a terra. Hi una línia d’antiavalots a uns quants metres que, de sobte, comença una càrrega. Els manifestants proven de fugir corrent, però n’hi ha un, un jove amb una dessuadora carabassa, que no pot, intenta de plegar la motxilla però se li abraona un grup nombrós d’agents. El peguen, se li llancen al damunt, se l’enduen. Aquell noi es diu Guillem. Aquell dia tenia setze anys, i ara acaba de fer-ne disset. Avui ha comparegut a Sant Cugat, acompanyat de pares, advocats i molts membres del grup de suport que en demanen l’absolució.

Perquè en Guillem és acusat de desordres i atemptat i es troba en situació de llibertat vigilada, segons que ha explicat la seva advocada, Norma Pedemonte. L’altra mesura cautelar li prohibeix d’acostar-se a menys de dos-cents metres de la prefectura de la Via Laietana. L’advocada ha anunciat també que han presentat una querella contra vuit agents que han pogut identificar pel número; la querella és per maltractaments, per un delicte contra les garanties constitucionals, un delicte de lesions lleus, un contra la integritat moral i un de tortures. I demanen més imatges d’aquell moment. ‘La versió de la policia diu que a la Via Laietana hi va haver llançaments i que ell va provocar desordres i atemptats, però en el vídeo es veu d’una manera clara que no hi ha cap acte delictiu d’en Guillem’, afegeix.

En Guillem té 16 anys, se li tiren a sobre xq ni s’imaginava que hi pogués haver càrregues, buscava un kleenex per al seu amic. Resultat: detingut, apallissat i humiliat una nit sencera al calabós. Sense menjar. Tot el meu suport, #NoesteuSols! pic.twitter.com/Cs29RGhvZn

— Àngels Vidal🎗 (@angelsvj) October 28, 2019

Una amiga de la família, l’Àngels, ha llegit al costat d’en Guillem un escrit d’ell en què relata en primera persona el turment que va passar aquell dia, quan va arribar a estar vint-i-quatre hores detingut.

‘És obvi que el que em va succeir és una injustícia. Si no, no seríem aquí. Al vídeo es veu clarament que no aconsegueixo fugir de la policia nacional. La raó: un paquet de mocadors de paper que desava a la meva motxilla perquè un company del darrere me n’havia demanat un. Tot va ser molt ràpid; quan vaig alçar el cap ja els tenia al damunt. Eren entre vuit i nou agents, i només recordo cops, ràbia i moltíssima por. I sentia dolor, sobretot als braços i als canells, quan em van emmanillar, i a tot arreu pels cops que havia rebut anteriorment. Fent-me abaixar el cap i entre insults se’m van emportar a la comissaria com si fos un terrorista.’

L’Àngels ha continuat llegint: ‘Quan vaig entrar a la prefectura de la Via Laietana vaig rebre unes quantes bufetades, al cap i al clatell, cada vegada que intentava aixecar la mirada. Allà dins em van humiliar fent-me posar de genolls a terra, de cara a la paret i envoltat de tots ells. Passats uns minuts, no sé quants, perquè allà el temps se’m va aturar, em van fer entrar dins la furgoneta, on vaig veure que havien detingut un noi i dues noies més. No els coneixia de res. I durant tot el viatge em van fer anar assegut a terra i sense ni tan sols poder estirar les cames. A tots ens van portar a l’edifici de la policia nacional de la Verneda, per veure on passàvem la nit. Una vegada allà, els tràmits van ser els habituals d’un detingut: fotografies, empremtes dactilars, pes, alçada… I tot, sense deixar de burlar-se de mi i de faltar-me al respecte. Tot seguit em van dur al CAP més proper per fer-me una revisió mèdica. Vaig estar en tot moment emmanillat i vigilat per la policia. I de menjar, unes tristes galetes i un suc per a sopar, mentre que l’altre noi detingut menjava un entrepà perquè tenia una ideologia diferent de la meva. Vam estar-hi, aproximadament, cinc hores, i finalment ens van dur separats al calabós de la Ciutat de la Justícia. Tot plegat, vint-i-quatre hores detingut.’

El pare d’en Guillem, Miguel Ángel Padilla, també ha parlat, per explicar com ho van viure ells: ‘Quan el Guillem ens va dir que aniria a la manifestació, li vam dir que vigilés, que anés amb compte, que eren moments difícils i de molta tensió. I per això li vam dir que es protegís, perquè havíem vist les pilotes de goma i bales de foam que disparaven. Però li vam dir que no havia de passar res, perquè estàvem segurs que ell no participaria en aldarulls, tenia el dret de manifestar-se.’

Per això van quedar tan impactats quan van saber que l’havien detingut: ‘Quan ens va trucar la policia per dir-nos que estava detingut i vam poder parlar amb ell, vam ser molt durs, no ens ho podíem creure, no enteníem res, i la nostra reacció va ser poc empàtica. Després d’haver vist les imatges de la detenció als mitjans ens vam adonar que havia estat arbitrària i injusta. De seguida vam demanar perdó al Guillem i li’n demanarem sempre per no haver confiat en ell d’entrada.’

També hi ha intervingut Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària, que ha demanat la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch: ‘Tant la policia nacional com els Mossos d’Esquadra han actuat de manera sistemàtica i premeditada vulnerant drets fonamentals dels detinguts i manifestants, no únicament durant les detencions, també durant les mobilitzacions. Entenem que això exigeix una dimissió o una expulsió immediata de Miquel Buch del govern de la Generalitat i una rectificació immediata de les institucions, tant catalanes com espanyoles, que han d’assumir les responsabilitats pertinents.’

‘El nostre company Gulillem va ser detingut, segrestat i reiteradament maltractat per la policia nacional, i com ell, tants i tants altres. Però tots sabem que la violència policial no és novetat, ni les negligències judicials ni la vulneració constant de drets i llibertats’, ha dit l’Elena, membre del grup de suport del jove. ‘És una pràctica que només vol eradicar mobilitzacions populars a força d’infondre la por. Una pràctica que tant l’estat espanyol com el govern autonòmic utilitzen reprimint i criminalitzant sempre la gent, especialment el jovent. Ho direm tantes vegades com calgui: l’única violència és la d’ells.’