Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Amb la contundent sentència de la justícia belga contra l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol, el president Carles Puigdemont i els consellers Clara Ponsatí i Toni Comín han comparegut a la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu en la vista sobre el suplicatori que el Tribunal Suprem ha demanat perquè se’ls llevi la immunitat que tenen com a eurodiputats. Ho han fet, un per un, en uns torns en què cada eurodiputat ha fet una primera intervenció i després hi ha hagut torn de preguntes i respostes. Les sessions han estat a porta tancada i el contingut d’allò que s’hi debat és secret.

Ponsatí, Comín i Puigdemont amb Boye abans de la vista del suplicatori

I poca estona abans del començament de les vistes, el president de la comissió parlamentària, l’espanyol de Ciutadans Adrián Vázquez, ha fet unes declaracions que poden qüestionar l’aparença d’imparcialitat que ha de mantenir per al seu càrrec. Perquè justament ha dit que la sentència de Bèlgica sobre Lluís Puig, denegat-ne l’extradició perquè el Tribunal Suprem no és competent per a jutjar-lo,  “no afecta” el suplicatori. “No hi té res a veure”, ha dit. Les paraules de Vázquez ataquen precisament el principal argument dels eurodiputats per a defensar la retirada del suplicatori demanat pel Suprem.

Per entendre com funcionarà tot aquest procés, responem a aquestes qüestions fonamentals:

Anàlisi I Per què el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí es pot girar contra l’estat espanyol?

1. Quant de temps dura el suplicatori i quines en seran les fases?

És un termini incert, però es pot allargar uns quants mesos. El primer pas ja es va fer el mes de novembre proppassat, quan es va presentar el cas a la Comissió d’Afers Legals del Parlament Europeu, formada per vint-i-cinc eurodiputats de diversos països i presidida per l’eurodiputat espanyol de Ciutadans, Adrián Vázquez. L’encarregat fou el ponent de tots tres suplicatoris, l’ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki, Aquest tràmit fou telemàtic, després de l’aval dels serveis jurídics de l’eurocambra per a fer-lo a distància malgrat que el reglament preveu que hagin de ser presencials.

El següent pas ha estat aquesta reunió de la comissió, on els tres eurodiputats han comparegut per exposar els seus arguments contra l’aixecament de la immunitat que demana el Tribunal Suprem espanyol.

El tercer pas, un cop passades les audiències, el ponent farà una proposta als membres de la comissió sobre l’aixecament o el manteniment de la immunitat, i s’haurà de debatre i posteriorment votar per tal d’aprovar-lo o de desestimar-lo.

El quart pas serà, un cop aprovada la ponència en comissió i passat un mes, traslladar-la al ple del parlament perquè sigui votada i aprovada o desestimada finalment.

2. Qui és el ponent del suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí?

L’encarregat de fer la proposta per a acceptar o desestimar la petició del Tribunal Suprem espanyol a la comissió parlamentària és Angel Dzhambazki. Membre del Moviment Nacional Búlgar, socis de govern del primer ministre Boyko Borisov, Dzhambazki forma part del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), on també hi ha Vox i els nacionalistes flamencs del partit N-VA. El seu perfil l’hauria de desacreditar per a ser ponent d’un suplicatori com aquest, perquè va participar en l’acte “Catalonia, a Spanish region”, del partit d’extrema dreta espanyol Vox que es va fer al Parlament Europeu el 6 de març de l’any passat.

A part, té un discurs antiimmigració i homòfob. Després de la seva reelecció com a eurodiputat el maig del 2019, Dzhambazki es va presentar per ser batlle de Sofia i entre les seves promeses polítiques hi havia la prohibició de la desfilada de l’orgull LGTBI. En diverses intervencions a l’eurocambra, el búlgar també ha criticat la “violenta imposició de la ideologia LGTBI”.

A més, la defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí denuncia que el fet que ell sigui l’únic ponent per a tots tres és una irregularitat, perquè n’hi hauria d’haver un per a cadascun.

Just el dia que Dzhambazki feia la presentació del cas a la Comissió d’Afers Legals, a la tarda, ell mateix, protagonitzava una acció polèmica. Des de l’oficina del seu partit va atacar amb pirotècnia uns manifestants que protestaven contra la corrupció del govern en el qual participa la seva formació.

[VÍDEO] Les sorprenents imatges del ponent del suplicatori contra Puigdemont atacant manifestants al seu país

3. Quins membres hi ha a la Comissió d’Afers Legals?

Si el ponent té aquest perfil hostil amb l’independentisme català, passa igual amb el president de la Comissió d’Afers Legals, Adrián Vázquez, de Ciutadans, que ha maniobrat per reactivar tan aviat com fos possible el procediment del suplicatori, aturat des de començament d’any a causa de la pandèmia, tot convencent els serveis jurídics que es fes de manera telemàtica.

En aquesta comissió hi ha una de les proporcions més altes d’eurodiputats espanyols respecte del total de membres. I això que és una comissió que no acostuma a ser llaminera ni de les preferides dels eurodiputats tan bon punt comença una legislatura. Quan va començar aquesta, i preveient que en aquesta comissió es podrien discutir qüestions importants sobre els eurodiputats independentistes, els partits espanyols es van afanyar a prendre-hi posicions. Trobem en aquesta comissió eurodiputats espanyols com ara Ibán García del Blanco (PSOE), Esteban González Pons (PP), Marcos Ros Sempere (PSOE) i Javier Zarzalejos (PP), a més de Vázquez. I entre els suplents –que voten quan hi ha absències dels membres titulars– hi ha Jorge Buxadé (Vox), Javier Nart (independent després d’haver sortit de Ciutadans) i Nacho Sánchez Amor (PSOE). Podeu veure la llista sencera dels membres ací.

4. Què passarà si els lleven la immunitat?

Cal deixar clar que el procediment del suplicatori en cap cas ha d’examinar si els eurodiputats poden haver comès un delicte o no, sinó si és pertinent de llevar-los la immunitat tal com demana el Tribunal Suprem espanyol. Per això hauran de mirar si la petició s’ha fet bé des d’un punt de vista reglamentari, si és raonable tenint en compte els delictes pels quals se’ls vol jutjar a l’estat espanyol, si no hi ha persecució política o si el propòsit de la petició no és d’alterar la composició de l’actual parlament.

En cas que s’aprovés el suplicatori, tots tres eurodiputats continuarien essent eurodiputats, amb tots els seus drets i deures, però deixarien de tenir la immunitat de què ara gaudeixen. Això voldria dir que haurien de tornar a comparèixer davant la justícia belga, que té obert i en suspens un procediment sobre l’euroordre per la qual el jutge Pablo Llarena els vol extradir a l’estat espanyol. A Puigdemont i Comín, per sedició i malversació, i a Clara Ponsatí, per sedició. Si Bèlgica decidís d’extradir-los, serien jutjats al Tribunal Suprem espanyol. Però hi ha el precedent recent de la denegació per part de la justícia belga de l’extradició de Lluís Puig que tindria molt de pes en la decisió que haguessin de prendre respecte de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Durant aquest temps, podrien ser detinguts en qualsevol altre país de la Unió d’acord amb l’euroordre espanyola.

Així és com pretenen retirar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí

5. Espanya pot demanar un altre suplicatori si fracassa aquest?

Si el suplicatori és denegat per part del Parlament Europeu, el Tribunal Suprem espanyol no pot tornar a demanar un altre suplicatori per a llevar-los novament la immunitat. No és permès d’activar més d’un suplicatori contra una mateixa persona per la mateixa causa. Si Bèlgica refusés l’extradició dels eurodiputats, caldria veure fins a quin punt podrien recuperar la immunitat, o bé si hi hauria cap altre estat de la Unió per on es moguessin que gosés detenir-los i comença tot un altre procediment d’extradició, amb els dubtes jurídics i polítics que plantejaria.

6. L’impacte de la sentència sobre Lluís Puig

Enmig d’aquest procediment, la justícia de Bèlgica ha refusat definitivament l’extradició del conseller Lluís Puig a l’estat espanyol. El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va confirmar la decisió del jutge de primera instància (que és qui té congelada la tramitació de les euroordres contra els eurodiputats) de denegar la petició del Tribunal Suprem espanyol perquè no és el tribunal competent per a jutjar-los. I encara va afegir, tot esmentant la resolució del Grup de Treball de Detecions Arbitràries de l’ONU, que hi havia el perill que Puig no pogués tenir un judici just a l’estat espanyol perquè no se li respectava la presumpció d’innocència.

I aquests arguments de la justícia belga són molt importants per al suplicatori, com a arguments precisament dels eurodiputats contra l’aixecament de la seva immunitat. Perquè fonamenta aquella raó principal per a la qual històricament s’han denegat els suplicatoris: el fumus persecutionis, és a dir, la persecució política amb la voluntat d’alterar i de perjudicar l’activitat política d’aquests diputats.

Anàlisi: L’escac i mat a Llarena: com s’hi ha arribat i les conseqüències que tindrà

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.