30.06.2026 - 21:40
|
Actualització: 01.07.2026 - 10:57
The Washington Post · Catherine Belton i Natalia Abbakumova
El Kremlin malda per contenir els estralls socials i econòmics dels atacs dels drons ucraïnesos contra refineries com més va més endins de Rússia, que han abocat el país –un dels grans productors de petroli del món– a una escassetat de benzina inaudita.
Tan sols aquesta setmana, eixams de drons ucraïnesos han atacat instal·lacions petrolieres a tot Rússia, com també la fàbrica de semiconductors VZPP de Vorónej, el Centre de Comunicacions per Satèl·lit de Dubnà, prop de Moscou, i una planta química clau per a la producció de munició russa a Tula.
A Crimea, ocupada per Rússia, els atacs ucraïnesos han causat apagades contínues a tota la península i han obligat les autoritats a suspendre la venda de combustible i, després de setmanes d’escassetat, a declarar-hi l’estat d’emergència.
A començament d’aquesta setmana, el govern de Vladímir Putin es reuní d’emergència per tractar sobre la crisi de combustible: en la setmana del 15 al 21 de juny, la producció de benzina baixà d’un 25%, cosa que obligà moltes regions a imposar racionaments.
“La incertesa és total”, afirma un ex-alt càrrec del Ministeri de Finances rus que, com més fonts citades en aquest article, accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament, per poder abordar amb franquesa qüestions delicades. “La sensació és que això no acabarà bé.”
La setmana passada, abans d’aquests darrers atacs, Moscou havia estat objecte d’una dramàtica ofensiva que ha paralitzat la producció a la principal refineria de petroli de la ciutat fins la setmana que ve, pel cap baix.
L’augment dels atacs ucraïnesos en territori rus i l’empitjorament de les perspectives geopolítiques de Moscou són –en paraules d’un acadèmic afí a alts diplomàtics russos– “senyals d’alarma greus”, oimés ara que Trump ha lloat Zelenski i ha insinuat que podria endurir les sancions contra Rússia. A començament de juny, Trump també signà una declaració en suport de la integritat territorial d’Ucraïna a la cimera del G-7, a França.
Mentrestant, el desplomament del preu del petroli rus, que ha caigut fins i tot per sota del preu a què cotitzava abans de l’esclat de la guerra de l’Iran “ha estat un cop inesperat a l’economia russa”, segons aquest acadèmic, sobretot en un moment en què les autoritats russes lluiten contra corrent per trobar noves fonts de finançament amb què sufragar la despesa militar del país.
“Tot depèn fins a quin punt siguem capaços de mantenir a ratlla els atacs ucraïnesos en territori rus i de la rapidesa amb què puguem habilitar sistemes de defensa aèria per als atacs amb drons”, afegeix l’acadèmic, en al·lusió a les paraules de Zelenski sobre la voluntat de Kíiv de continuar atacant territori rus per forçar Moscou a negociar. “La gent ja no se sent segura […]. La guerra ens pica a la porta.”
A Crimea, segons que explica un executiu de Moscou, es respira el pànic. “Tothom se’n vol anar com sigui: a peu o amb bicicleta, si cal. Hi haurà dificultats en el subministrament de menjar. Ningú no pot proveir.”
L’exèrcit rus també és en el punt de mira, perquè ha estat manifestament incapaç de preveure el grau i la rapidesa de la millora de les capacitats aèries d’Ucraïna i, al seu torn, desenvolupar contramesures.
“No hi ha prou sistemes de defensa antimíssils per a protegir la nostra infrastructura, això és clar –diu l’executiu moscovita–. Ningú no sembla saber què cal fer per augmentar la producció. És una situació terrible que sembla que Putin i el seu cercle més pròxim no ha previst. […] No s’han preparat per a una guerra llarga, ni per a l’amenaça dels drons.”
Tatiana Stanovaia, investigadora principal del Carnegie Russia Eurasia Center, assenyala que aquesta manca de preparació és típica d’un sistema de governança extremadament fragmentat, amb escassa coordinació entre les branques del poder, tot i la influència i el poder de Putin. “Aquest és l’etern problema de les autoritats russes”, assenyala Stanovaia, que afegeix: “La situació és una prova molt dura per a l’economia i la població russes. La gran incògnita, ara, és si les autoritats tenen un pla d’acció per a fer-hi front.”
Diplomàtics europeus expliquen que un dels factors clau d’aquesta disfunció és el recel dels alts càrrecs russos a transmetre males notícies a Putin. “Encara que algú ho advertís, la informació no arribà a les altes esferes –diu un d’aquests diplomàtics–. Això ha passat des que començà la guerra, però ara el mal és més gran.”
Dimecres passat Zelenski explicà que Rússia havia començat a traslladar els seus sistemes de defensa aèria cap a l’interior del país, amb l’objectiu de prioritzar la defensa de Moscou, la residència de Putin a Valdai i el pont de Kertx, una ruta de subministrament clau que connecta la Crimea ocupada amb Rússia. The Washington Post no ha pogut verificar les paraules de Zelenski. Dijous, el president ucraïnès afirmà que Kíiv preparava “una operació de quaranta dies […] contra l’estat agressor per a obligar-lo a posar fi a la guerra”.
De portes enfora, les autoritats russes han provat de llevar importància a l’impacte dels atacs ucraïnesos. En una reunió amb Putin a començament d’aquesta setmana per a debatre la crisi de combustible, el vice-primer ministre rus, Aleksandr Novak, transmeté al president que la situació “no és fàcil, però és sota control”. El ministre d’Hisenda rus, Anton Siluànov, ha negat que la crisi hagi encarit substancialment el preu de la benzina al mercat rus. “Els preus han pujat de manera irrisòria, si és que han pujat”, declarà a la premsa.
Aquesta setmana, Putin afirmà que “tot Occident” havia subministrat a Ucraïna “masses de drons” per a atacar i desestabilitzar la societat russa. No obstant això, insistí que els “atacs terroristes” d’Ucraïna no afectaran la situació al front i que les tropes russes continuaven fent avenços.
Entre bastidors, tanmateix, regna el pànic.
En una carta adreçada a Putin i filtrada al diari rus Kommersant, el director de Rosneft, la petroliera més important de Rússia, constatà que els danys infligits pels drons ucraïnesos a les refineries del país “no tenen precedents”.
El govern rus, mentrestant, sospesa de prohibir les exportacions de gasoli per a reduir l’escassetat al país, cosa que equival a reconèixer tàcitament la impossibilitat d’augmentar la producció enlloc de Rússia.
Stanovaia diu que la indiferència generalitzada de les autoritats russes envers problemes socials com ara l’escassetat de combustible ha agreujat encara més la situació. “Sempre tendeixen a minimitzar els problemes, a llevar-hi importància i a centrar-se més en els èxits”, assenyala. “Vejam com gestiona el govern la crisi de combustible –continua–. En algunes regions, la situació és catastròfica.”
La crisi de combustible ha empitjorat encara més la situació financera de Rússia, que abans de l’ofensiva ucraïnesa ja era prou precària. El Ministeri d’Hisenda, mentrestant, malda per trobar maneres de finançar una despesa militar com més va més alta. La setmana passada, el govern aprovà unes quantes esmenes al codi pressupostari rus per permetre que el Ministeri d’Hisenda gasti i demani més préstecs sense necessitar el vist-i-plau formal del parlament.
Abans que els preus del petroli rus –la principal font d’ingressos del país– es desplomessin fins a 50 dòlars per barril arran de l’alto-el-foc entre l’Iran i els Estats Units, el dèficit pressupostari de Rússia per al 2026 ja s’havia disparat a més de 3,8 bilions de rubles (uns 42.000 milions d’euros). A final de maig, aquest dèficit fiscal es disparà fins a 6 bilions de rubles (uns 73.000 milions d’euros), més del doble que no pas l’any passat. “El pressupost trontolla –diu un funcionari del govern rus–. El dèficit és enorme, i el fons sobirà gairebé s’ha exhaurit.”
L’ex-alt càrrec del Ministeri de Finances explica que el govern rus ha pres la decisió d’endeutar-se encara més, també mitjançant l’emissió de més bons de l’estat. A parer seu, la mesura té el risc d’atiar encara més la inflació al país, que el Banc Central de Rússia ha provat de contenir amb l’augment dels tipus d’interès fins al 14,25% actual.
Als cercles empresarials russos, mentrestant, creix la por que el govern provi de mobilitzar els estalvis de la població a la força per finançar la maquinària de guerra russa.
“El govern podria provar d’apoderar-se dels nostres diners per qualsevol mitjà –diu l’executiu de Moscou–. Tothom pensa com treure els seus diners de Rússia i anar-se’n.”
L’especulació s’ha disparat aquesta setmana quan Guennadi Ziugànov, cap històric del Partit Comunista, ha demanat obertament al parlament que es “mobilitzessin” uns 130 bilions de rubles d’empreses i particulars per resoldre els problemes econòmics i pressupostaris de Rússia. “Tenim uns diners que no s’inverteixen ni en producció militar ni en res –va dir Ziugànov–. És un problema que es pot resoldre ràpidament. Si jo fos el president, el resoldria a cop de decret. En temps de guerra, el president té el dret de fer-ho: és el comandant suprem, al cap i a la fi.”
El Ministeri de Finances treballa en una llei que li permetria d’accedir a uns 40.000 milions de dòlars en estalvis de particulars en fons privats.
Els alts tipus d’interès, l’augment del preu de la benzina i la caiguda dels ingressos de les empreses han empitjorat dràsticament les perspectives de l’economia russa. “És inevitable que la xifra d’impagaments augmenti”, diu l’executiu de Moscou.
Ara com ara, tanmateix, tant analistes com funcionaris del govern rus coincideixen a assenyalar que és poc probable que Putin cedeixi a la pressió creixent. La cosa més segura, diuen, és que Rússia intensifiqui els bombardaments a Ucraïna com a represàlia, una possibilitat que preocupa l’elit russa. “Sembla que se’ns acosta un nou cicle d’escalada”, diu l’acadèmic rus.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
