Guerra oberta per la immunitat: Boye planta cara al Parlament Europeu i al silenci d’Espanya

Els representants europeus i espanyols intenten de centrar el debat sobre el suplicatori en temes tècnic i esquiven la persecució política

VilaWeb
Oriol Bäbler
25.11.2022 - 13:36
Actualització: 25.11.2022 - 16:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El segon assalt pel reconeixement de la immunitat plena de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) s’ha convertit en una guerra oberta entre l’advocat de la defensa, Gonzalo Boye, i el representant del Parlament Europeu, Norbert Lorenz. Amb l’ombra de les irregularitats del suplicatori sobrevolant la sala, els dos lletrats han intercanviat retrets i han menystingut els arguments respectius.

En la seva intervenció inicial, Boye ha acusat el Parlament Europeu d’haver sotmès els seus clients a un “tracte vexatori”. Perquè primer els va impedir d’accedir als seus escons, posteriorment els va negar l’empara de la immunitat i, finalment, va facilitar un suplicatori irregular que es va resoldre amb la retirada parcial de la immunitat (recuperada cautelarment pel TJUE després de la detenció de l’Alguer).

Per la seva banda, Lorenz ha respost que Puigdemont va accedir al seu escó gràcies al comportament exquisit de la institució. “El gener del 2020 –després de la sentència sobre Junqueras– se’ls va permetre de seure al seu seient, però potser de manera il·legal, perquè el parlament no ha rebut mai la notificació de l’estat en el qual han estat elegits”, ha declarat.

La picabaralla ha estat seguida en silenci per les representants de l’estat espanyol, Andrea Gavela Llopis i María José Ruiz Sánchez, que en cap moment no han estat interpel·lades pels cinc jutges del tribunal. L’espurna ha reprès quan la presidenta i ponent, Anna Marcoulli, ha demanat explicacions a Boye per l’extensió dels annexos del seu escrit de defensa.

El lletrat ha reconegut que els “agrada molt escriure”, però ha assegurat que per tal de demostrar la persecució política que sofreixen Puigdemont, Comín i Ponsatí, com a representants d’una minoria nacional, calia un grau molt alt de detall. “Encara avui, sembla que el parlament intenta que no siguin eurodiputats de ple dret”, ha afegit l’advocat.

Aquestes paraules han indignat Lorenz, que ha dit alguna cosa en veu alta a Boye des del seu seient. “Sí, sí que l’he vist i l’he sentit –ha dit mentre assenyalava cap a la zona dels representants del Parlament Europeu. Vostè ha dit que són parlamentaris simplement perquè el parlament va ser molt amable”, ha conclòs.

Boye utilitza el TJUE i la reforma de sedició com a armes

En la seva exposició, Boye ha alertat el tribunal que la retirada de la immunitat no era un simple tràmit sobre els privilegis dels eurodiputats.  “Aquí hi ha en joc drets fonamentals, més enllà la immunitat”, i ha recordat la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras, la qual  diu que va servir per a obrir les portes del Parlament Europeu als eurodiputats de Junts, però no en el cas concret del president d’ERC, que va continuar empresonat. “Tots sabem que el Suprem no té cap intenció que els meus clients desenvolupin la seva activitat com a parlamentaris”, ha afegit.

Sobre les irregularitats del suplicatori, el lletrat ha posat en dubte la competència del Suprem i de Pablo Llarena per a cursar-lo. En primer lloc, perquè l’ordenament jurídic espanyol, a parer seu, no estipula quin tribunal és el competent per a enjudiciar els eurodiputats elegits a l’estat. A més, ha recordat que el suplicatori el va signar i enviar l’ex-president del CGPJ, Carlos Lesmes, en comptes del representant pertinent, el ministre de Justícia espanyol.

En aquest context, Boye ha dit que el Parlament Europeu té la capacitat de tombar una petició formalment irregular com la cursada per Llarena, però que, “contravenint les actuacions anteriors de la cambra”, va decidir de validar-la i obrir el procediment del suplicatori. Arribats a aquest punt, el lletrat ha posat en qüestió la imparcialitat del president de la comissió del suplicatori (JURI), Adrián Vázquez (Ciutadans), i el seu ponent, l’eurodiputat búlgar d’extrema dreta Angel Dzhambazki.

Sobre Vázquez, ha recordat les seves declaracions públiques en contra de Puigdemont i li ha retret que permetés la filtració del contingut de les reunions de JURI a la premsa espanyola. En el cas de Dzhambazki, Boye ha assenyalat el seus vincles amb Vox –comparteixen grup parlamentari– i ho ha demostrat amb el fet que va participar en un acte amb Ortega Smith al Parlament Europeu. “Aplaudia els crits de ‘Puigdemont a la presó’. Això què els sembla?”, ha continuat.

Posteriorment, Boye ha reforçat el seu argument de la manca d’imparcialitat de Vázquez i Dzhambazki amb la sentència del TJUE que retorna cautelarment la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. “En el seu escrit, el vice-president Lars Bay Larsen assegura que a prima facie –a primera vista– el comportament d’aquests senyors va ser parcial o amb perjudici personal.”

Més enllà de les irregularitats, Boye ha aprofundit que el procediment del suplicatori és un engranatge més de la fumus persecutionis –persecució política– de l’estat en contra de l’independentisme. “Avui és un bon dia perquè el Parlament Europeu digui finalment si té la intenció d’impedir que els meus clients siguin eurodiputats de ple dret”, ha insistit, tot recordant la notícia d’El Mundo, que detallava que la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, havia admès a membres del PP que estava disposada a retirar l’escó a Puigdemont.

“Defensem el representant d’una minoria nacional i els demanem que el protegeixin del mateix Parlament Europeu”, ha continuat el lletrat, que ha dit que hi havia proves ingents de persecució política. En aquest sentit, ha esmentat la recent reforma del delicte de sedició a l’estat espanyol. “Hem vist ministres i el president Sánchez, cada dia hi ha declaracions noves, dient que han reformulat el codi penal per aconseguir l’extradició de Puigdemont. Quants casos coneixen així a la UE? Jo cap. Això és persecució política de manual.”

Així mateix, el lletrat ha dit que els seus clients, els seus familiars i ell mateix havien estat víctimes de l’espionatge de l’estat espanyol, també conegut com a Catalangate, de manera que s’havia vulnerat el seu dret de defensa. “No es tracta d’investigacions judicials sinó d’espionatge polític. El jutge del Suprem que aprovava l’espionatge del CNI és el mateix que resolia la situació electoral dels meus clients”, ha conclòs.

El Parlament Europeu fa costat a Vázquez i Dzhambazki

El representant del parlament, Norbert Lorenz, ha volgut treure ferro a les acusacions d’irregularitats i ha dit que el procediment d’un suplicatori era “un acte polític”, com qualsevol altra de les comissions parlamentàries. A més, ha retret a Boye d’haver fet una interpretació massa restrictiva del nivell d’imparcialitat del president de JURI i el ponent. “No es pot exigir el mateix nivell que a un jutge. Parlem de polítics amb les seves idees i ideologia. Aquesta interpretació tan estreta de la imparcialitat atempta contra la seva llibertat d’expressió i si l’apliquem no quedaria ningú a la comissió”, ha dit.

Concretament, sobre el rol de Vázquez i Dzhambazki, Lorenz ha negat que les proves aportades per la defensa siguin suficients per a acusar-los de parcialitat. En el cas de l’eurodiputat búlgar, ha dit que no es podien demostrar els seus vincles amb Vox, tot i que forma part de la mateixa família política. “Ja em diran com quatre diputats d’un grup poden influenciar en les decisions d’un grup i posteriorment sobre el ponent”, ha continuat. Sobre l’acte amb Ortega Smith, ha assegurat que va ser en la legislatura anterior i que en cap cas Dzhambazki sabia que acabaria amb crits contra Puigdemont.

Quant a a la competència, Lorenz ha argumentat que per analogia amb la immunitat dels diputats del congrés espanyol, el Suprem era l’òrgan competent per a demanar el suplicatori dels eurodiputats, tot i que ha admès que hi havia una llacuna legislativa. En aquest sentit, ha dit que el Parlament Europeu tenia marge per a decidir sobre les peticions, però ha ressaltat que imperava el principi de cooperació i lleialtat d’un estat membre. “El parlament va fer el que tocava fer”, ha destacat.

A més, ha assumit el relat de la justícia espanyola, i ha afirmat que Puigdemont, Comín i Ponsatí eren perseguits pels fets de l’1-O, que van començar molt abans del començament de l’actual legislatura. D’aquesta manera, ha justificat que Llarena reclamés tan sols de retirar la immunitat prevista en el protocol set, article 9.b, que fa referència a la que protegeix en la resta dels estats de la UE.

Sobre la de l’article 9.a, que protegeix dins l’estat on fou elegit l’eurodiputat –en aquest cas l’espanyol–, Lorenz s’ha alineat amb Llarena i ha dit que no en tenien perquè la causa judicial havia començat abans que fossin membres del Parlament Europeu. Aquesta interpretació esbiaixada de les immunitats, que fa temps que propaga el Suprem, és un dels punts fonamentals que impedeix el retorn dels exiliats.

Finalment, el representant europeu ha menystingut les acusacions de persecució política i ha afirmat que a l’estat espanyol es respectava l’estat de dret. “La immunitat s’ha d’interpretar de manera restrictiva perquè afecta el bon funcionament dels tribunals”, ha dit, tot demanant a la sala que no inclogués en les deliberacions les mencions al Catalangate ni a la reforma de la sedició perquè havien estat posteriors al suplicatori.

Espanya acusa Puigdemont de fugir

La representant de l’advocacia espanyola, Andrea Gavela Llopis, ha defensat la competència del Suprem per a perseguir els eurodiputats de Junts, a qui ha acusat de fugir de l’estat espanyol per “el·ludir els requeriments dels tribunals” per l’1-O. Tanmateix, la lletrada no ha esmentat que Puigdemont, Comín i Ponsatí van anar-se’n lliurement a Bèlgica i Escòcia abans de l’inici de qualsevol actuació judicial.

Quant a la persecució política, Gavela ha dit que el sistema espanyol era garantista i ho ha argumentat amb el fet que la causa del Suprem contra els eurodiputats encara no s’havia tancat. “Aquí no hi ha persecució. Es tracta de permetre als tribunals d’un estat membre de fer una investigació sobre uns fets presumptament delictius que no tenen res a veure amb l’activitat parlamentària”, ha afegit.

Què pot passar amb les immunitats?

La legislació europea reconeix que els eurodiputats tenen tres tipus d’immunitats diferents. La primera és la que els protegeix dins l’estat en el qual han estat elegits; la segona és la que els protegeix en la resta d’estats de la Unió Europea; i la tercera és la de desplaçament, és a dir, que no poden ser detinguts ni processats quan s’adrecin o torni del lloc de reunió del Parlament Europeu. En aquests moments, Puigdemont, Comín i Ponsatí les tenen totes, tot i que la segona, de manera cautelar d’acord amb el TJUE.

En cas que el veredicte del TGUE —previst entre final de gener i principi de març— validi el suplicatori del Parlament Europeu, els tres eurodiputats conservaran les seves immunitats mentre el TJUE resolgui el recurs de cassació. Així doncs, la decisió final podria arribar avançat el 2024, quan la legislatura estigui agonitzant o hagi caducat.

Què cerca la defensa?

La defensa cerca l’anul·lació d’un suplicatori, cosa que no ha passat mai. L’anul·lació pot aprovar-se en graus diferents. Per una banda, pot haver-hi una anul·lació tècnica sense endinsar-se en l’argumentació de persecució política. Aquesta seria la via menys conflictiva per al tribunal perquè, tot i que donaria un toc d’atenció al parlament, no desautoritzaria a les autoritats espanyoles.

Una anul·lació per raons polítiques obre un ventall amb moltíssimes sortides, entre les quals un reconeixement del TGUE que Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen totes les immunitats que preveu el protocol europeu, fet que podria facilitar-ne el retorn al Principat.

Si el veredicte és contrari al suplicatori, és previsible que el Parlament Europeu hi recorri en contra davant el TJUE. Ara bé, qui no pot presentar recurs és l’advocacia de l’estat espanyol, que és part adherida i queda subordinada a les decisions de l’eurocambra.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes