TEMA DEL DIA
Renovació.
Convergència Democràtica va abaixar la persiana el 2016, quan els casos de corrupció successius van acabar cremant les sigles fundades per Jordi Pujol el 17 de novembre de 1974 a Montserrat. La sentència del cas Palau del gener del 2018 va condemnar el partit a pagar 6 milions d’euros per haver-se finançat il·legalment, i donava la raó a aquells que dos anys abans demanaven de fer foc nou. Però el congrés de creació del PDECat, el juliol del 2016, va resultar fallit del punt de vista de la renovació i d’aleshores ençà l’antic espai convergent cerca la manera de recuperar la nova centralitat sobiranista, on es disputa el terreny acarnissadament amb ERC.

Quan semblava que els republicans aconseguirien aquesta hegemonia sense gaire esforç, quasi per decantació generacional, la candidatura de Junts per Catalunya encapçalada per Carles Puigdemont va aconseguir una victòria inesperada a les eleccions del 21-D. D’aleshores ençà, les sigles de Junts per Catalunya són objecte de desig per part del PDECat, que n’és el propietari legal i hi veu un salvavides per a remuntar les perspectives negatives que els pronostiquen totes les enquestes abans de les municipals del 2019. Però el fet és que Puigdemont, justament, va crear Junts per Catalunya per bastir una llista transversal que superés els límits d’un partit polític.

La decisió del PDECat d’aquest cap de setmana de presentar-se amb el nom de Junts per Catalunya a les municipals ha reobert les tensions amb el grup parlamentari, amb retrets mutus fins i tot a les xarxes. Dos diputats del grup de Junts per Catalunya, Aurora Madaula i Josep Costa, han retret al partit de Marta Pascal aquest ús de les sigles. El PDECat ha respost que compten amb el vist-i-plau del president Puigdemont. Dos dirigents del partit, el responsable d’organització, David Bonvehí, i el de política municipal, Ferran Bel, van anar dimarts de la setmana passada a Berlín per aconseguir l’aval de Puigdemont. El silenci del president sobre aquesta qüestió avala la versió del PDECat.

Puigdemont està pendent de la decisió dels tribunals alemanys sobre si el lliuren a Espanya, com ha demanat el jutge Pablo Llarena, o el deixen en llibertat i pot tornar a Bèlgica. La decisió podria ser imminent i per això es manté poc actiu, defugint qualsevol polèmica. Però la batalla per la sigla de Junts per Catalunya amaga sobretot una batalla estratègica sobre el full de ruta de l’independentisme que aflorarà probablement en el congrés del PDECat dels dies 20 i 21 de juliol. Mentre Puigdemont és partidari de mantenir el mandat del primer d’octubre i fer efectiva la República, una part de la direcció del PDECat creu que s’ha d’aprofitar la via de diàleg oberta pel PSOE i arribar a acords per rebaixar la tensió del conflicte.

Mentre no arriba el congrés, els partidaris de Puigdemont en el grup parlamentari ja tenen registrat un nom nou, Junts per la República, per si finalment el PDECat acaba no únicament apoderant-se del nom de Junts per Catalunya, sinó variant-ne la línia estratègica. Els diputats impulsors són Jordi Sánchez, empresonat a Soto del Real, Toni Morral, Aurora Madaula, Pep Riera i el vice-president primer de la mesa del parlament, Josep Costa, entre més, que l’han registrat com a partit polític. La posada en funcionament de la nova formació depèn del vist-i-plau de Puigdemont, que espera la decisió dels tribunals alemanys però també vol veure quina orientació estratègica acaba agafant el PDECat en el congrés.

MÉS QÜESTIONS
Una empresa valenciana engega l’AVE privat Madrid-Barcelona-Montpeller.
Els socis d’Air Nostrum ja compten amb el vist-i-plau de la comissió espanyola dels Mercats i la Competència per a activar un servei privat d’AVE i entrar a competir amb Renfe. El consell d’aquest organisme regulador ha aprovat la proposta presentada per Intermodalidad de Levante SA (ILSA), l’empresa promoguda per Carlos Bertomeu i els seus socis amb l’objectiu d’explotar el corredor ferroviari entre Madrid i Barcelona. El procés de liberalització del transport ferroviari de passatgers a l’estat espanyol s’ha d’abordar a partir del 2020 per decisió de la UE, però el transport internacional de passatgers ja s’ha alliberat i per això aquest projecte ha rebut el beneplàcit. El requisit per a rebre l’autorització és que un 30% dels ingressos de la ruta s’han de recaptar en el trànsit entre els dos estats, i almenys un 20% del trajecte ha de realitzar-se en territori estranger. Aquests mínims serveixen per a garantir que no hi haurà trampes per a crear línies que acabin operant dins un sol estat.

Les Corts tramiten una llei que redueix la protecció dels denunciants anònims a Antifrau. Els grups parlamentaris valencians van enllestint la nova llei del Consell de la Inspecció General de Serveis (IGS), que ha aixecat polseguera perquè podria repercutir negativament en el funcionament de l’Oficina Antifrau que dirigeix Joan Llinares. Algunes de les esmenes presentades a la norma del departament de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació anul·len gairebé completament la protecció del denunciant. Un dilema sobre el qual ja ha alertat l’agència, que va remetre recentment al parlament un informe alertant que la llei amenaçava de desvirtuar l’apartat més sensible de l’òrgan que dirigeix Llinares. Un dels aspectes més polèmics és que la llei de la IGS prevegi que es podrà fer saber la identitat del denunciant quan sigui absolutament imprescindible perquè el denunciat pugui exercir el dret de defensa en un procediment. En aquest cas, el denunciant tindrà dues opcions: donar la conformitat perquè sigui identificat o retirar la denúncia. Ara l’Oficina negocia amb els grups per evitar que la nova llei perjudiqui la lluita contra el frau.

L’OCB fa una crida a mantenir la mobilització per la llibertat d’expressió. L’OCB demana als ciutadans que es continuï mobilitzant després l’èxit del Concert per la Llibertat d’Expressió que es va fer diumenge al Palma Arena i que va aplegar 8.000 persones. El president de l’Obra, Josep de Luis, ha demanat que la gent es continuï organitzant per ‘defensar els drets fonamentals’, que considera imprescindible, i ha anunciat que aquest estiu duran a terme campanyes de sensibilització per la llibertat d’expressió. De Luis ha explicat que l’Obra ajuda els organitzadors del concert i els ha volgut donar les gràcies per la feina feta tant diumenge com durant la Setmana per la Llibertat d’Expressió. El president de l’OCB ha fet una conferència de premsa acompanyat del vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri. Ambdós s’han reunit amb la consellera de Cultura, Fanny Tur, per tractar sobre la llengua catalana i l’acció exterior de l’Institut Ramon Llull.

L’Alguer estrena la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques dal Català. Avui s’ha estrenat la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques dal Català de l’Alguer, integrada per onze associacions. Té l’objectiu de protegir, promoure i augmentar l’ús de la llengua pròpia de la ciutat. Entre les associacions que l’integren hi ha Òmnium Cultural, Ateneu Cabirol, Terra Mia, Obra Cultural, Edicions de l’Alguer, el Centre Excursionista i la Plataforma per la Llengua. El Síndic, Mario Bruno, ha inaugurat la seu del nou organisme, situat al Palau Serra, compartint espai amb el servei municipal d’idiomes. La Consulta podrà proposar iniciatives en el terreny lingüístic que després seran avaluades i portades a la pràctica per les institucions municipals.

LA XIFRA
20.000 euros és la subvenció que podran rebre de la Diputació de València els consistoris que comprin cotxes elèctrics amb l’objectiu de reduir les emissions de gasos contaminants. Les ajudes, dotades d’un pressupost total de 750.000 euros, seran disponibles tant per a vehicles com per a punts de recàrrega.

TAL DIA COM AVUI
El 18 de juny de 1815 hi hagué la batalla de Waterloo, a l’actual Bèlgica, on les tropes britàniques van derrotar les napoleòniques. ‘Excepte una batalla perduda, no hi ha res tan trist com una de guanyada’, va dir el duc de Wellington.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb