La guerra dels clans de Kotor: què hi ha darrere els assassinats de la màfia a Barcelona?

Aquest darrer any, Barcelona i la seva àrea metropolitana han estat l’escenari, pel cap baix, de tres assassinats i una temptativa d’homicidi vinculats a la guerra oberta entre dos clans montenegrins. El conflicte va començar el 2014, arran d’un carregament de dos-cents quilos de cocaïna a València, i, d’aleshores ençà, segons algunes estimacions, ja ha deixat una vuitantena de morts.

Els dos clans, els Kavac i els Skaljari, havien format part d’una mateixa xarxa criminal nascuda a Kotor, a Montenegro, dedicada principalment a introduir cocaïna de l’Amèrica del Sud a Europa. La disputa per aquell carregament va trencar la xarxa i va obrir una cadena de represàlies que, dotze anys després, continua activa.

Dos homicidis més, comesos a Barcelona aquest juny, han tornat a posar les xarxes balcàniques sota el focus. La policia sospita que també podrien estar relacionades amb aquesta guerra, però encara no hi ha confirmació oficial.

Dos barris de Kotor i una mateixa xarxa que implosiona

Kavac i Skaljari són dos petits nuclis del municipi de Kotor, a uns tres quilòmetres i mig de distància l’un de l’altre i separats per la muntanya de Vrmac. Amb els anys, aquests noms s’han associat a dues organitzacions rivals.

Abans de la ruptura, totes dues organitzacions formaven part d’una mateixa xarxa criminal integrada per traficants, intermediaris i col·laboradors de Kotor que movia cocaïna entre l’Amèrica Llatina i Europa. La xarxa es va consolidar en un moment de reconfiguració del crim organitzat serbi i montenegrí arran de la caiguda de Darko Saric, un dels grans narcotraficants europeus de la seva generació. El seu grup, dedicat principalment al tràfic de cocaïna, podia arribar a moure uns mil milions d’euros l’any.

Saric va passar gairebé cinc anys fugit, enmig d’acusacions creuades d’obstrucció entre les autoritats sèrbies i montenegrines, i finalment es va lliurar el març del 2014, quan les autoritats sèrbies van dir que l’havien localitzat a l’Amèrica Llatina. La seva caiguda va contribuir a reordenar les rutes de droga i l’equilibri de poder entre grups, i la xarxa de Kotor va aprofitar el moment per guanyar-hi pes.

Amb el temps, la xarxa de Kotor es va començar a fragmentar i hi van aflorar disputes pel repartiment dels beneficis, el control dels contactes i la gestió dels carregaments. El detonant que va fer implosionar l’organització fou una disputa a València el 2014. Segons informes de la intel·ligència sèrbia, fonts policíaques i investigacions periodístiques balcàniques, membres dels Skaljari van trobar dos-cents quilos de cocaïna en un magatzem de València que feien servir per amagar-hi droga. La facció que després seria coneguda com a Kavac va sostenir que el carregament era seu i va reclamar que els el retornessin, i va oferir-ne una compensació.

Les fonts no coincideixen del tot sobre com hi havia arribat la droga. Algunes versions diuen que els Kavac l’havien deixada al magatzem sense avisar els Skaljari; unes altres, que havia acabat en un lloc diferent de l’acordat. Però coincideixen en el desenllaç: els Skaljari se’n van apropiar i van refusar l’oferta.

Més enllà del perjudici econòmic, d’uns quants milions d’euros, el gest va ser entès com una humiliació i una ruptura de confiança dins una xarxa que ja acumulava tensions. El conflicte de València va fer implosionar aquella estructura: les faccions de Kavac i Skaljari es van consolidar com a dos bàndols rivals i van convertir una disputa interna en una guerra que ha deixat desenes de morts per tot Europa.

De València a una guerra europea

Uns mesos més tard, va aparèixer el primer mort relacionat amb la disputa: Goran Radoman, vinculat als Skaljari, assassinat a Belgrad el febrer del 2015. D’ençà d’aleshores, el conflicte s’ha estès molt més enllà de Montenegro i Sèrbia i hi ha hagut assassinats, emboscades i temptatives a Grècia, Turquia, Àustria, Alemanya, els Països Baixos, Ucraïna i, també, Barcelona.

Les xifres varien segons les fonts. El 2020, el Projecte de Periodisme sobre Crim Organitzat i Corrupció i el mitjà d’investigació serbi KRIK van documentar, pel cap baix, quaranta-un morts relacionats amb el conflicte. Fonts dels Mossos parlaven aquest abril d’uns seixanta o setanta homicidis, i alguns analistes especialitzats eleven el balanç a més de vuitanta. La diferència s’explica perquè no tots els crims s’han aclarit ni tots es poden atribuir amb certesa a algun dels dos clans.

La violència ha arribat fins als màxims dirigents. El gener del 2020, Igor Dedovic, un dels caps dels Skaljari, i Stevan Stamatovic, un dels seus col·laboradors més pròxims, van ser assassinats en un restaurant d’Atenes mentre dinaven amb les parelles i els fills. Dos anys més tard, Jovan Vukotic, considerat un dels principals dirigents dels Skaljari, va ser mort a trets a Istambul. Era al cotxe amb la seva dona i la seva filla. El 2019 també havia estat assassinat el seu pare, Veselin Vukotic, davant la casa familiar a Kotor.

Del costat dels Kavac, les figures principals han sobreviscut als intents d’assassinat, però també han sofert cops en la seva estructura. Slobodan Kascelan, un dels màxims dirigents, va ser detingut a Praga el 2018 i extradit a Montenegro. Radoje Zvicer, considerat l’altre gran dirigent, va resultar ferit greument en un atac a Kíiv el 2020 i continua desaparegut. Va circular el rumor que havia estat assassinat a Panamà, però l’advocat de la seva família ho va desmentir i no se n’ha sabut més.

Barcelona, refugi i escenari de la guerra

No és casualitat que Barcelona hagi estat escenari d’aquests episodis de violència. Els Mossos investiguen l’activitat dels Kavac i els Skaljari a Catalunya d’ençà del 2017, en coordinació amb policies sèrbies, montenegrines i europees.

L’octubre del 2024, la policia espanyola, amb el suport d’Europol i de la policia sèrbia, va detenir a Barcelona Nikola Vusovic, conegut com a Johnny el Boig i considerat el cap del clan serbi de Vracar, aliat dels Kavac. Pocs dies després, va arrestar-ne el lloctinent, reclamat per Sèrbia per homicidi, per Àustria per segrest i detenció il·legal, i per la justícia espanyola per lesions.

El juny del 2025, la policia va detenir a Barcelona un fugitiu reclamat per Montenegro com a membre dels Skaljari i vinculat al tràfic de drogues, segrests, extorsions, assassinats i tinença il·lícita d’armes i explosius.

El primer homicidi que els Mossos van relacionar amb el conflicte va ser el 15 de juliol del 2025. Filip Knezevic va ser assassinat al portal d’un edifici del carrer del Consell de Cent, a l’Eixample. Un home se li va acostar per darrere i li va disparar repetidament abans de fugir. Knezevic era un sicari vinculat als Kavac i cercat a Sèrbia per la seva presumpta participació en l’assassinat, a Corfú el 2020, d’Alan Kozar i Damir Hadzic, dos homes relacionats amb els Skaljari. Sembla que la mort fou una venjança per aquells fets. Vivia amb documentació falsa i la identificació va requerir cooperació policíaca internacional i la comparació de les empremtes en bases de dades d’uns quants estats.

Unes setmanes més tard, el 2 d’agost, Predrag Vujosevic, conegut com a Marko, va ser tirotejat mentre passejava el gos pel carrer del Comte d’Urgell. Va rebre un tret al braç i va sobreviure. Vinculat als Pink Panthers, una xarxa internacional especialitzada en robatoris de joieries, complia una condemna per tràfic de cocaïna en règim de tercer grau. Els Mossos sospiten que la seva relació amb l’entorn dels Skaljari el va convertir en objectiu dels Kavac.

El mes d’octubre, una operació conjunta dels Mossos, la policia espanyola, les autoritats sèrbies i Europol va acabar amb tretze detinguts a Barcelona, València, Sèrbia i Dubai vinculats al clan Vracar.

El 22 de desembre de 2025, Milan Milic, vinculat als Skaljari, va ser assassinat a Castelldefels, al Baix Llobregat. Va rebre uns quants trets a curta distància al carrer del Doctor Fleming. I el quart cas va ser el de Krsto Vujic, vinculat al mateix clan. El 14 d’abril d’enguany, era en una terrassa del passeig de Taulat, al Poblenou, amb la seva parella i el seu fill petit, quan un home se li va acostar per darrere i li va disparar dues vegades. Va morir sis dies més tard a l’hospital.

Els quatre casos, en menys d’un any, comparteixen un patró: seguiments previs, víctimes amb identitats falses, atacs a plena llum del dia i tiradors que desapareixen ràpidament. Són operacions que requereixen recursos: viatges, allotjaments, vehicles, telèfons, armes i persones disposades a esperar dies o setmanes fins que aparegui el moment oportú.

Els dos homicidis del juny

A començament del mes de juny, dos nous assassinats a Barcelona van encendre les alertes. Un home, que mitjans serbis han identificat com a Mario Djolovic, ciutadà serbi de Belgrad i relacionat amb el clan Vracar, va ser assassinat a trets a la zona de la Marina del Port el 7 de juny.

Tres dies més tard, en plena visita del papa Lleó XIV, un altre home va ser assassinat a trets al carrer de Balmes, davant una comissaria de la policia espanyola. L’atacant s’hi va acostar per darrere i li va disparar un tret al cap, a plena llum del dia. La víctima, que es movia amb unes quantes identitats falses, era, segons informacions publicades, un ciutadà serbi cercat per Bèlgica amb una ordre europea de detenció i entrega.

Els Mossos mantenen oberta la investigació, coneguda com a cas Diamant, i continuen cercant el tirador, enregistrat per les càmeres de seguretat de la comissaria. La principal hipòtesi és que les morts formin part de la cadena de venjances.

Les operacions contra fugitius, traficants i xarxes associades han afeblit algunes faccions, però no han desactivat la lògica de represàlies. La guerra continua perquè no depèn d’un únic grup ni d’un sol dirigent, sinó d’una xarxa fragmentada d’aliances, deutes i venjances que es reconfigura després de cada detenció o assassinat. La seqüència confirma una realitat: una disputa que va començar el 2014 per un carregament de cocaïna en un magatzem de València continua generant morts, dotze anys després, als carrers de Barcelona, sense cap indici que s’acabi.

Port, mercat i refugi

Barcelona és, justament, una ciutat estratègica per a aquestes xarxes. Té una gran plataforma logística, un mercat de consum i un lloc on organitzacions criminals internacionals, i dirigents, poden establir-se amb una aparença de normalitat, entre pisos de lloguer, vehicles de gamma alta, documentació falsa, famílies i negocis legals o semilegals. El port de Barcelona és una de les grans portes d’entrada de mercaderies de la Mediterrània, amb un volum immens de contenidors, rutes i empreses intermediàries entre les quals poden amagar la droga. La cocaïna arriba sobretot de l’Amèrica Llatina, dissimulada entre càrregues legals de cafè, fruita, sal, arròs, fibra vegetal i altres productes.

La droga no sempre entra amagada dins la càrrega declarada. Una de les tècniques més habituals és l’anomenat ganxo cec, o rip-off: l’organització introdueix els fardells al contenidor quan l’empresa exportadora ja ha carregat la mercaderia legal; i quan el vaixell arriba, uns altres membres de la xarxa entren al recinte portuari, obren el contenidor, en retiren la cocaïna i hi col·loquen un precinte nou. Això fa que l’empresa propietària potser no sàpiga res de la càrrega.

Les intervencions recents donen una idea de la magnitud del problema. El 2023 es van interceptar vint-i-un contenidors amb cocaïna al port de Barcelona, catorze dels quals procedents de l’Equador. L’any següent, després de reforçar els controls, se’n van detectar també en enviaments de Colòmbia, Xile, Panamà i Costa Rica. El 2024, en un sol contenidor procedent de Guayaquil i destinat a una empresa del Tarragonès, es van intervenir 2.597 quilos de cocaïna amagats. El carregament tenia un valor entre quaranta milions d’euros i noranta al mercat majorista europeu i una recaptació potencial molt superior una vegada distribuït al detall. Pocs dies després, es van decomissar més de 2.400 quilos de cocaïna dins un altre contenidor que transportava sacs de sal. I, aquell mateix any, la policia va desarticular una xarxa que havia introduït més de quatre tones de cocaïna amagades en sacs d’arròs.

Les xifres expliquen per què Barcelona és útil per a xarxes de narcotràfic de tot Europa: hi conflueixen ports, transportistes, empreses logístiques, magatzems, distribuïdors i mercats de consum, i la droga pot desaparèixer dins una cadena comercial aparentment ordinària.