Poca estatura, calb, amb ulleres quadrades i ben vestit. El primer guàrdia civil citat a declarar entra a la sala de vistes del Tribunal Suprem amb pas segur. Ha estat cridat per la fiscalia espanyola. La llei permet que no s’hagi d’identificar amb el nom i el jutge Manuel Marchena ordena que no se’n vegi cap imatge, com ja va fer amb la secretària judicial del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona. De fet, ho han demanat tots els guàrdies civils. Les defenses tornen a queixar-se i Marchena, amb posat avorrit, diu que sí, que ja constarà en acta.

El primer guàrdia civil, amb TIP H11346M, diu que viu a Catalunya. Sap molt bé quin paper li toca fer i arriba amb la lliçó apresa. ‘Setge’, ‘vehicles devastats’, ‘fustigació’ són les paraules amb què descriu els fets d’Economia del 20-S. Té un punt de fatxenderia i arrogància en les respostes que relluirà durant els interrogatoris de les defenses, encarant-se directament amb els advocats. Aquell punt de l’agent de policia que se sent immune i emparat per la justícia d’estat.

Descriu amb molt detall la detenció de l’ex-secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, al seu domicili el 20-S a primera hora del matí. Sense que el fiscal Javier Zaragoza li ho hagi preguntat pas, parla de la conversa que mantenia Salvadó amb la seva secretària, Elisabet Terrades, en aquell moment. Un contingut que va conèixer posteriorment. Diu que Salvadó ordenava de llençar papers del despatx per la finestra. Això ho recorda bé.

Parla també dels escorcolls al domicili i al despatx i confirma que no van tenir cap problema. El moment estel·lar arriba quan parla d’uns documents decomissats al despatx de Salvadó que portaven els títols de ‘Escenaris de guerra‘ i ‘Escenaris de guerrilla’, sobre possibles represàlies econòmiques de l’estat espanyol i com havia de reaccionar la Generalitat. Això no tenia res a veure amb els interrogatoris, però de ben segur que és una música que agrada a les acusacions. Igual que la cançó que va sonar fa unes setmanes, quan la fiscalia va preguntar per una comanda ‘Armes de guerra’ dels Mossos, que eren destinades a la prevenció antiterrorista. Ja és curiós, però, que ni als comissaris dels Mossos ni al major Trapero no els demanessin per això.

Però tant hi fa. La paraula ‘guerra’ ja s’ha introduït a la sala. Javier Ortega Smith sembla ara més despert que durant la declaració de l’ex-sub-secretari d’Hisenda espanyol, Felipe Martínez. L’advocat de Vox havia aprofitat la seva declaració per fer un cop de cap recolzat sobre el canell que llueix la bandera espanyola.

Però la comoditat del guàrdia civil acaba quan comença el torn de les defenses. Andreu Van den Eynde posa en relleu totes les irregularitats de la detenció de Salvadó i l’escorcoll a casa seva. El record viu de la detenció de Salvadó contrasta amb les respostes evasives –‘no ho recordo’, ‘no ho sé’, ‘no em consta’– relacionades amb la investigació del jutjat 13 sobre els preparatius del referèndum. Sobre el fet que no hi fos present la lletrada de Salvadó, tot i que ja estava investigat pel 13, i que no es comuniqués al Col·legi d’Advocats, cosa que ja va denunciar en un comunicat aquella mateixa tarda. Ell respon que no li consta i es mostra convençut que la Guàrdia Civil va procedir correctament. El guàrdia civil es posa nerviós i s’encara amb Van den Eynde i, després, amb Jordi Pina amb un punt de fatxenderia, i Marchena li para els peus. ‘Vostè no és aquí per a fer preguntes’, li etziba. Bona part del públic de la sala de vistes riu i fa befa del guàrdia civil, que se sent acorralat per les defenses. Marchena adverteix que expulsarà tothom de la sala si no cessen els murmuris.

Sobre el 20-S, a preguntes de l’advocat Jordi Pina, diu que no va veure que hi hagués cap ambient festiu, en les ‘seixanta o vuitanta’ hores d’imatges enregistrades que va visionar posteriorment, perquè ell també va elaborar l’atestat del 20-S. Però no sap explicar quin criteri va fer servir per a seleccionar i destriar les imatges. ‘Vaig veure una multitud de gent cridant’, assegura. ‘Les imatges més significatives no crec que fossin les d’un concert, sinó el setge de les seus de les Conselleries d’Economia i Afers Estrangers i la secretaria d’Hisenda’, resol.

També hi ha hagut un debat sobre la salutació i abraçada d’Oriol Junqueras amb Lluís Salvadó, tot i l’advertència de la Guàrdia Civil perquè no hi hagués contacte físic entre el vice-president i el detingut. Després de molts tombs, acaba expulsant-se les puces de sobre. Ell era allà fent feina, concentrat en l’escorcoll, no li parlin pas de l’avís a Junqueras que van fer altres agents que, segons que diu, van arribar a interposar-se entre ells.

El guàrdia civil acaba la declaració amb més respostes evasives a les preguntes de l’advocada Marina Roig. Marchena ordena el recés del migdia i l’agent se’n va ràpidament la sala de plens del Suprem. La fatxenderia ha acabat amb la mirada baixa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb