Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil és un dels denominats poders fàctics de l’estat espanyol. La gestió de la crisi sanitària del coronavirus 2019 ha portat el cos, orientat cap a posicions reaccionàries i conservadores, a enfrontar-se directament amb el govern del PSOE i Unides Podem, amb informes falsos que alimenten la instrucció de la magistrada del jutjat 51 de Madrid, Carmen Rodríguez-Medel. Els fets s’han precipitat d’ençà de la destitució fulminant del coronel Diego Pérez de los Cobos ordenada pel ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska. Després de quaranta anys, el PSOE ‘descobreix’ els mètodes irregulars de la Guàrdia Civil, ara que el cos s’ha girat contra la Moncloa, amb el suport de l’extrema dreta que es manifesta als barris més adinerats de Madrid i a la seu del PSOE.

El ministre va al·legar ‘pèrdua de confiança’ a l’hora de prendre la decisió, però el més probable és que destituís Pérez de los Cobos perquè no l’havia informat de la investigació contra el govern espanyol per la gestió de la covid-19. La destitució va arribar després d’haver-se publicat una filtració a El Confidencial en què s’assegurava que la Guàrdia Civil assenyalava el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries espanyol, Fernando Simón. Segons que publicava ahir la Razón, la Guàrdia Civil creu que Simón va amagar informació que tenia a final de gener sobre el risc de contagi i que el Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties havia desaconsellat actes multitudinaris sis dies abans de les manifestacions feministes del 8 de març. Simón és la principal diana on fins ara apunten les investigacions i els informes, però és la via d’entrada al consell de ministres.

El soroll de sabres que explicava el jurista Joaquín Urías en una entrevista a VilaWeb continua i no sembla que hagi de cessar aviat. Gairebé cada dia hi ha novetats. Tot just dijous se sabia que Pérez de los Cobos havia estat recol·locat sota el comandament del general de zona de Madrid, Santiago Caballero, per fer ‘front comú els mesos vinents’, segons fonts que cita El Confidencial. L’advocat Gonzalo Boye es demanava, precisament, per a què servirà aquest front comú i contra qui.

També dijous, la Guàrdia Civil va lliurar a la jutgessa un segon informe amb dades falses i mentides sobre la gestió de la pandèmia, tal com desmuntava Eldiario.es. De fet, els responsables del cos no van lliurar un informe a la jutgessa, sinó un recull de premsa amb articles de mitjans de comunicació i una conversa fora de context de la ministra d’Igualtat espanyola, Irene Montero, en què deia que la baixada d’afluència a la manifestació feminista del 8 de març segurament anava relacionada amb el coronavirus. Tot seguit, es va filtrar a la premsa espanyola. Paral·lelament, ahir Infolibre publicava que la Guàrdia Civil, a petició de Pérez de los Cobos, havia instat un supermercat a conservar unes imatges del vice-president segon espanyol, Pablo Iglesias, sense màscara, tot i que no hi ha cap denúncia ni diligències obertes.

El PP va aprofitar la conversa privada de Montero, revelada per l’ABC, per tornar a atacar el govern espanyol.

No és tan sols la investigació, que ha obert una guerra interna entre el govern espanyol i la Guàrdia Civil. Ahir, el sindicat més gran de la policia espanyola, Jupol, va presentar una querella contra Simón i nou alts càrrecs més del govern espanyol i del mateix cos policíac per un delicte contra els drets dels treballadors i un altre de prevaricació per la falta de material de protecció adequat entre els agents i per haver permès concentracions com la del 8 de març a Madrid. La querella s’afegeix a les que ja s’han presentat en diversos jutjats contra el govern espanyol per la gestió sanitària.

Destitucions i dimissions a la Guàrdia Civil

L’endemà de la destitució de Pérez de los Cobos, va dimitir el número 2 de la Guàrdia Civil, Laurentino Ceña. L’anterior legislatura, fou un home de màxima confiança de l’ex-ministre d’Interior del PP Juan Ignacio Zoido, qui el va ascendir al càrrec de director adjunt operatiu. Grande-Marlaska, que va arribar al ministeri després de la moció de censura del juny del 2018, li mantingué la confiança. El flamant jutge-ministre també va mantenir Pérez de los Cobos en el càrrec com a cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid, un ascens que li va procurar el PP com a agraïment als serveis prestats pel coronel a Catalunya la tardor del 2017. També va plegar el tinent general Fernando Santafé, considerat el número tres de la Guàrdia Civil. Grande-Marlaska ha nomenat David Blanes com a substitut de Pérez de los Cobos, després de la negativa de tres coronels a ser-ne el relleu.

No era la primera vegada que Grande-Marlaska s’enfrontava a la Guàrdia Civil. El gener passat, el ministre ja va destituir l’ex-director general del cos, Félix Azón, per no haver-lo informat de l’operació Judes, que va consistir en la detenció de nou persones vinculades als CDR i l’empresonament de set d’ells durant tres mesos a Soto del Real.

Pérez de los Cobos: l’ou de la serp ja ha esclatat | Editorial de Vicent Partal

Aquesta estructura de la Guàrdia Civil que va consolidar Grande-Marlaska, condemnat pel Tribunal d’Estrasburg per haver fet els ulls grossos en tortures de la Guàrdia Civil, ara s’ha girat contra el govern espanyol i contra ell mateix, deixant-lo en una posició de debilitat i contra les cordes, amb tota la dreta clamant per la seva dimissió o destitució. Pérez de los Cobos va entrar al Ministeri d’Interior espanyol el 2006 com a càrrec de confiança del difunt ex-ministre del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba i va sobreviure al canvi de govern mantenint-se a l’estructura del ministeri amb l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa el 2011. Posteriorment, va treballar braç a braç amb l’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz.

Pello Alcantarilla: ‘Mentre em torturaven De los Cobos hi era: el vaig veure’

Un llarg historial contra la dissidència

L’esquerra espanyola sembla que ha descobert ara les arts de Pérez de los Cobos. Lawfare, guerra judicial, va denunciar el portaveu d’Unides Podem, Pablo Echenique. Si bé el PSOE ha conviscut i ha tingut connivència amb les clavegueres de l’estat, Podem les ha patides d’ençà del seu naixement. La ‘policia patriòtica’ que va recordar Pedro Sánchez a Pablo Casado dimecres des de la tribuna del congrés espanyol va atacar l’independentisme amb l’operació Catalunya i també dirigents de Podem com Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Íñigo Errejón i Echenique mateix. Aquesta estructura a l’ombra de la policia espanyola es dedicava a atacar la dissidència política amb el règim del 78, i l’ex-comissari José Manuel Villarejo només n’era la punta de l’iceberg.

Les actuacions irregulars de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, amb la connivència sovint dels sectors més reaccionaris de la judicatura, la fiscalia i el govern espanyol de torn, són ben conegudes per la dissidència basca i catalana i també pels grups anarquistes i vinculats a la protesta social. Des del terrorisme d’estat contra ETA i tot l’entorn de l’esquerra abertzale als anys vuitanta, les tortures dels noranta, com l’operació Garzón el 1992 contra militants independentistes, les operacions contra grups anarquistes i vinculats a la protesta social –només cal recordar el cas fa poc de la diputada Podem Isa Serra–, els muntatges policíacs i el seguiment d’activistes per part de les brigades d’informació o la causa contra els dirigents polítics de procés d’independència de Catalunya.

Pérez de los Cobos perd el control per primera vegada en un interrogatori antològic d’Olga Tubau

Els informes falsos, les investigacions prospectives i les mentides en seu judicial per a perjudicar la dissidència contra una certa manera de veure i entendre l’estat han format part de la normalitat durant les darreres quatre dècades. El pòsit del franquisme continua ben present a la judicatura, a la monarquia, als cossos policíacs i a l’exèrcit, que juntament amb les empreses de l’Íbex-35 formen els poders fàctics que controlen l’actuació del govern espanyol.

De l’imperi de la llei a l’imperi de la impunitat

Si la Guàrdia Civil pot presentar informes falsos que molts jutges assumeixen sense posar-los en qüestió i pot mentir de manera descarada en els mateixos reports i en els judicis, quina seguretat jurídica tenen els ciutadans, especialment aquells que pensen, opinen i actuen diferent? En paraules de l’advocat Andreu Van den Eynde, si no hi ha conseqüències per mentir i falsejar dades, per què els agents de la Guàrdia Civil haurien de dir la veritat? En els seus discursos abrandats, els alts càrrecs policíacs defensen sempre la unitat d’Espanya i l’imperi de la llei, però quan s’ataca la dissidència l’imperi de la llei deixa pas a la impunitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.