08.08.2026 - 18:08
|
Actualització: 08.08.2026 - 20:39
Torna a créixer la tensió a Grenlàndia. Una petroliera nord-americana vinculada a Donald Trump es prepara per perforar pous en una zona remota de l’illa, tot i que encara no ha rebut el permís de les autoritats locals, segons que han explicat en un comunicat.
Coincidint amb la represa de les amenaces del president dels Estats Units d’apoderar-se d’aquest vast territori àrtic, aquests darrers dies s’ha desembarcat material per a preparar les perforacions a la costa oriental.
Això ha fet que el govern grenlandès emetés un “advertiment contundent” i aclarís que no havia autoritzat el desembarcament del material. “Totes les qüestions logístiques futures s’hauran de notificar a l’Autoritat de Recursos Minerals i hauran de ser aprovades abans no es duguin a terme”, va dir en un comunicat.
Dos dies després, Trump va publicar a Truth Social un nou missatge amenaçador en què apareixia gegantí sobre un poble grenlandès.
Els directius de Greenland Energy, una empresa de Texas constituïda l’any passat, sostenen que sota la regió de Jameson Land –una gran península a la zona est– hi podria haver petroli per valor d’un bilió de dòlars. La companyia va anunciar que tenia previst d’invertir seixanta milions de dòlars en la perforació de dos pous per comprovar-ho.
Tot i que Grenlàndia va deixar de concedir noves llicències petrolieres el 2021 per motius ambientals, una empresa britànica anomenada 80 Mile havia obtingut drets d’exploració a Jameson Land. Segons els documents corporatius de Greenland Energy, la companyia adquirirà una participació majoritària en el projecte a canvi de finançar-ne l’exploració, però encara necessita l’autorització del govern per a tirar-lo endavant.
Larry Swets, president de Greenland Energy i un dels principals accionistes, sembla tenir accés al cercle de Trump. Amb tot, ha dit que el projecte petrolier “no té relació amb una annexió nord-americana”.
El juny, un representant de la companyia va assegurar falsament en una reunió comunitària a Jameson Land que tenia permís per a desembarcar el material de perforació. Swets ho va atribuir a l’entusiasme de l’empresa: “El nostre entusiasme pel projecte ens va fer comunicar-nos d’una manera que va crear confusió.”
El mes següent, els habitants d’aquesta regió poc poblada van veure un remolcador que arrossegava una barcassa cap a la costa i hi descarregava una dotzena de contenidors.
Com a territori semiautònom de Dinamarca, les decisions sobre els recursos naturals de Grenlàndia corresponen als seus representants electes, que ara han d’afrontar una decisió delicada. Poden autoritzar les perforacions, tot i que sembla que els pous prevists són dins una zona de conservació protegida pel conveni de Ramsar sobre les zones humides. O poden denegar-les i, segons que temen alguns, donar a Trump un pretext per a avançar en la seva agenda imperialista.
El govern grenlandès considera que “no seria proporcionat” d’exigir que es retirés el material. També ha explicat que la sol·licitud d’autorització encara es tramita.
Un representant de Greenland Energy ha dit que el 12 de setembre salparà del Canadà un vaixell amb tres-cents contenidors de material de perforació. La perforació dels pous començaria a l’octubre.
Jeff Landry, governador ultraconservador de Louisiana i enviat de Trump a Grenlàndia, ha dit que l’illa podria extreure petroli l’any vinent.
