Incendis sense treva a Europa en un estiu marcat per alguns dels pitjors focs de la història

Els incendis forestals no deixen respirar Europa. Després de setmanes de calor extrema i de sequera, més de vint persones han mort i centenars de milers més han hagut de ser evacuades aquest estiu a causa dels focs. Ara les grans actuacions es concentren sobretot a Bèlgica, l’Aragó i Portugal, i a Grècia i Croàcia hi ha hagut víctimes mortals aquests darrers dies.

La Comissió Europea considera que la temporada del 2026 ja és “excepcionalment greu”: a final del juliol, la superfície cremada era dues vegades i mitja superior a l’habitual. Brussel·les ha activat ajut internacional per als incendis de Bèlgica i l’Aragó i manté activat el servei de cartografia d’emergència de Copernicus per seguir els incendis a Bèlgica, l’estat espanyol, Grècia, Alemanya, Montenegro, Sèrbia, Albània, l’estat francès i Itàlia.

Bèlgica combat l’incendi més gran de la història del país

Un dels principals focus és a les Hautes Fagnes, una gran reserva natural de l’est de Bèlgica, a tocar de la frontera amb Alemanya. El foc va començar divendres i ja hi ha cremat unes tres mil hectàrees, cosa que el converteix en l’incendi forestal més gran mai registrat al país. La pluja i la baixada de les temperatures han ajudat els equips d’extinció i han frenat l’avanç de les flames cap a Alemanya, però el foc encara no s’ha controlat del tot.

L’incendi ha arribat a amenaçar directament territori alemany. Diumenge a la nit, les flames es van acostar fins a uns tres-cents metres de les primeres cases de Monschau-Kalterherberg, cosa que va obligar a evacuar una trentena de veïns dels nuclis de Ruitzhof i Geisberg. Els veïns encara no han pogut tornar a casa i les autoritats alemanyes mantenen el dispositiu preventiu.

Una de les dificultats principals és el terreny. Les flames han penetrat en les torberes, on el foc pot continuar cremant sota terra durant molt de temps i revifar més endavant. Les autoritats calculen que l’extinció completa es pot allargar durant mesos.

La magnitud de l’incendi ha obligat Bèlgica a activar el Mecanisme Europeu de Protecció Civil, que ha permès de mobilitzar avions i helicòpters procedents d’uns quants països europeus.

Un mort i més d’un miler d’evacuats a l’Aragó

A l’Aragó, l’incendi de les Peñas de Riglos, a Osca, continua actiu i ja ha cremat unes 17.500 hectàrees. Dues nits amb condicions més favorables han permès de progressar en l’extinció i el perímetre s’ha mantingut estable, però les autoritats encara no donen la situació per resolta i concentren els esforços en el front dret, pendents de l’evolució de les temperatures i del vent.

El foc manté 1.046 persones evacuades de dinou nuclis de població, als municipis de Las Peñas de Riglos, Bailo, Jaca, Santa Creu de la Serós i Candarenas. Ahir es van fer combois perquè alguns veïns hi poguessin entrar temporalment per recollir pertinences i tenir cura dels animals, mentre es revisaven l’electricitat, l’aigua i les telecomunicacions abans de decidir si es poden autoritzar les primeres tornades.

Les flames també han amenaçat un dels conjunts patrimonials més importants de l’Aragó: els monestirs de Sant Joan de la Penya. Dijous, quan el foc avançava cap al conjunt monumental, l’UME, la Guàrdia Civil i tècnics de Patrimoni van entrar al monestir vell per retirar-ne preventivament les restes òssies dels primers reis aragonesos i més membres del llinatge reial, conservades al Panteó Reial. També en van retirar fragments de pintura mural i béns culturals, i van posar fora de perill peces arqueològiques i la indumentària militar de gala original del comte d’Aranda. Tot el material va ser traslladat al Museu d’Osca, on romandrà fins que pugui tornar al monestir.

El foc va arribar molt a prop del conjunt: va envoltar el monestir nou sense arribar a afectar-ne l’edifici. El monestir vell es va mantenir protegit. Finalment, els serveis d’extinció van aconseguir de salvaguardar tots dos edificis, malgrat que la zona de Sant Joan de la Penya ha continuat essent un dels llocs sensibles del foc.

L’incendi també ha causat una víctima mortal. Un soldat de l’UME va morir diumenge en un accident quan participava en l’extinció. L’operació és una de les més grans desplegades mai a l’Aragó contra un incendi forestal i ha requerit reforços de més territoris i ajut internacional. Ahir, l’estat francès hi va aportar seixanta-un bombers, vint-i-dos vehicles i un helicòpter Puma mitjançant el Mecanisme Europeu de Protecció Civil. També hi treballen efectius i mitjans aeris procedents, entre més territoris, de Catalunya i el País Valencià, Navarra, la Rioja, Castella i Lleó, Múrcia, Castella-la Manxa i Madrid.

A l’estat espanyol, l’incendi d’Osca no és l’únic gran foc actiu. A Huelva, un incendi que ha cremat prop de 40.000 hectàrees ha obligat a evacuar centenars de persones d’uns quants municipis. Ahir, l’evolució favorable va permetre d’estabilitzar-lo, tot i que els equips d’extinció continuen treballant sobre el terreny.

Aquest episodi se suma a un estiu especialment dur. Al juliol, els incendis de Madrid i d’Àvila van obligar a evacuar o confinar desenes de milers de persones. El d’Àvila, originat a Burgohondo, va arrasar unes 50.000 hectàrees i es va convertir en el més gran registrat a l’estat espanyol.

Dos morts i més de cinc-cents evacuats a Grècia

A Grècia, els incendis han tornat a causar víctimes mortals aquest cap de setmana. Un matrimoni gran va morir diumenge a Salamina, l’illa situada davant la costa d’Atenes, quan un foc empès pel vent va arribar a zones habitades. Més de cinc-centes persones van haver de ser evacuades, algunes per mar, i uns quants habitatges van resultar afectats.

Solament tres dies abans, un altre gran incendi havia obligat més de tres-centes persones a fugir per mar de Siviri, a la península Calcídica. Patrulleres, vaixells de bombers i més embarcacions van participar en el desallotjament quan les flames van avançar cap a una zona de platges i allotjaments turístics.

No són les primeres víctimes de l’estiu a Grècia. A final del juliol, tres bombers van morir combatent grans focs: un al Peloponès i dos a Creta.

Pobles confinats i 750 bombers mobilitzats al nord de Portugal

El nord de Portugal continua concentrant uns quants incendis importants, amb uns 750 bombers, 228 vehicles terrestres i tretze aparells aeris mobilitzats en set focs. Les altes temperatures, la poca humitat i una orografia que dificulta l’accés per terra en compliquen l’extinció, alhora que bona part de l’interior del nord i el centre del país es manté en perill màxim d’incendi.

El focus que més preocupa és el que va començar dissabte a Cabeça Boa, a Torre de Moncorvo, al districte de Bragança. Quan semblava controlat, el foc va revifar i s’ha estès al municipi veí de Carrazeda de Ansiães, amb unes quantes franges actives. Els bombers s’han hagut de concentrar en la protecció de les cases de Pinhal do Douro i Coleja, a Carrazeda, i de Lousa, a Torre de Moncorvo. En alguns d’aquests nuclis, els habitants han estat confinats per la Guàrdia Nacional Republicana perquè les flames hi avançaven amb intensitat.

Aquest incendi és també el que concentra més recursos: ahir a la tarda hi treballaven 367 efectius, 119 vehicles terrestres i cinc d’aeris. Un altre dels llocs més complicats és Facha, a Ponte de Lima, on el foc continuava actiu amb uns 170 efectius desplegats. Quatre bombers hi van resultar ferits, tot i que no van haver de ser hospitalitzats.

La situació ha anat millorant, en canvi, en alguns dels altres grans incendis del cap de setmana. El d’Ardãos, a Boticas, ha entrat en fase de resolució, i també ha millorat el de Vila Boa de Quires i Maureles, a Marco de Canaveses. Els focs d’aquests darrers dies ja havien obligat la població a prendre mesures de protecció: dissabte, els veïns de Dine, al municipi de Vinhais, van haver de sortir preventivament de casa, i cinc bombers van resultar ferits quan el vehicle amb què combatien les flames va quedar atrapat pel foc.

Un mort i evacuacions als Balcans

A Croàcia, les flames van arribar divendres a la matinada a la zona turística d’Omis, a la costa dàlmata, i van envoltar habitatges i allotjaments. Una persona hi va morir, una quarantena més van resultar ferides i unes 1.200 van haver de ser-ne evacuades. Catorze persones van necessitar hospitalització i set presentaven inicialment ferides que posaven en perill la seva vida.

El foc es va afeblir divendres i una part dels mitjans van ser traslladats a uns altres incendis, com els de la península de Peljesac i el de l’illa de Dugi Otok.

A Sèrbia, les autoritats segueixen una vintena llarga de focs forestals actius. Un dels més importants ha afectat la reserva natural de Deliblatska Pescara, a uns seixanta quilòmetres de Belgrad, i s’ha acostat als nuclis de Cardak i Sumarak. Els veïns d’aquest darrer nucli van haver de ser evacuats.

A Bòsnia i Hercegovina, les autoritats de Konjic van declarar l’estat de desastre natural després d’haver arribat els incendis a zones residencials i haver destruït uns quants edificis. El terreny muntanyós n’ha complicat l’extinció i els vehicles aeris han hagut de tenir en compte, a més, la possible presència de mines terrestres en algunes àrees. No s’hi han confirmat víctimes mortals.

La Gironda, l’avís més contundent de l’estiu

La dimensió de l’emergència europea ja havia quedat clara a final del juliol a Occitània. El gran incendi de la Gironda, prop de Bordeu, va arribar a cremar unes 42.000 hectàrees i va obligar a evacuar més de 220.000 persones. Centenars d’habitatges van resultar malmesos.

Va ser un episodi d’una escala extraordinària, però no l’únic. L’estat francès ja ha superat enguany el rècord de superfície cremada del 2022 i viu la pitjor temporada d’incendis de la història, malgrat que encara som a mitjan agost. Aquesta setmana, un altre foc a Luc Long, a les Landes, va obligar a evacuar més de cinc-centes persones.

Itàlia també ha viscut grans incendis aquest estiu. A Sicília, el bomber Alessandro Marchì, de cinquanta-nou anys, va morir al juliol treballant en l’extinció d’un incendi a San Cataldo, prop de Caltanissetta. Aquells mateixos dies, més d’un centenar de persones van haver de ser evacuades de Santo Stefano di Quisquina, a la zona d’Agrigent.

Una temporada excepcional que encara no s’ha acabat

Malgrat la successió de focs històrics, aquest estiu s’han cremat menys hectàrees que no pas l’any passat. El 16 d’agost de 2025 s’havien cremat gairebé 950.000 hectàrees a la Unió Europea, respecte a les 580.153 d’enguany. Però la comparació amb la mitjana històrica mostra la gravetat de la temporada: la superfície cremada és més del doble de l’habitual per aquestes dates.

I encara queden setmanes de perill. Les previsions europees estableixen condicions de perill molt extrem en una franja extensa de l’Europa central i oriental, d’Alemanya i l’àrea alpina fins als Balcans, i mantenen zones de risc extrem a l’estat francès i a bona part de la península ibèrica.

L’onada d’incendis també ha afectat territoris menys habituats a episodis d’aquesta magnitud. A Alemanya, un foc a Renània del Nord-Westfàlia, el més gran registrat en aquest estat, va obligar a evacuar més de dues mil persones de Gey abans de poder ser controlat. A la Gran Bretanya, la temporada també ha estat excepcional: Anglaterra i Gal·les ja han superat enguany el rècord d’incendis forestals del 2025, i a Escòcia un gran foc als Cairngorms va mantenir els equips d’emergència mobilitzats durant més d’una setmana al juliol. L’empitjorament sobtat de l’incendi va obligar a decretar una emergència de gran magnitud i a evacuar preventivament els habitants de Nethy Bridge, amb més de cinc-cents bombers, helicòpters i equips especialitzats mobilitzats.

Els incendis d’aquest estiu han deixat una successió excepcional de rècords i episodis mortals: Bèlgica viu el foc més gran de la seva història, Madrid i Àvila han sofert incendis sense precedents i França ja registra la pitjor temporada d’incendis de la seva sèrie. Mentrestant, més d’un miler de persones continuen fora de casa a l’Aragó i centenars de bombers combaten nous fronts de Bèlgica a Portugal.